“Si la marca connecta amb la dona és el punt G de la venda”

Sí, hi ha una dada empírica, evident: el consum és femení –el 80% de les decisions de compra les prenen les dones–. Quan dónes la xifra en el món d'empresa, els executius ho veuen clar.

Vull fugir de la categoria de llibre de màrqueting; va dirigit a tothom que tingui inquietuds. Quan parlo d'estratègia, parlo d'una òptica global. Explico claus per intentar que tot aquell producte, marca, servei, connecti en tots els seus aspectes –des de com s'usa fins a com està presentat, quin llenguatge hem utilitzat per explicar-ho– tingui la mirada femenina. És a dir que en tots aquests processos hi hagi dones o algú que tingui una visió en femení, que també pot ser un home ben entrenat. Que algú miri, que connecti amb nosaltres i el producte.

Pinterest connecta millor amb les dones perquè és molt visual: es tracta d'imatges, és estètica i serveix per compartir el que t'agrada. Les xarxes són femenines: Pinterest és la reina, amb un 80% d'usuàries; Facebook, amb un 52%, i Twitter, en més d'un 60%. La dona emet el triple de piulades que un home.

Sí, és una metàfora que vaig pensar que tothom entendria (rialles). Quan vas amb aquest discurs a les grans marques, els executius et diuen que ja fan estudis de mercat. Fer un producte en femení no és fer un focus group, sinó que des del moment inicial del procés de creació del producte ja hi hagi dones, una mirada femenina.

No, han de ser bilingües de gènere, perquè han de ser productes que connectin no només amb la dona sinó també amb l'home. Si una marca convenç la dona, també convencerà l'home.

M'agrada la metàfora del gris. És la suma del blanc i el negre, no només en femení o en masculí, busquem el bo de les dues parts. Som grisos, ni blancs ni negres.

Potser la dona té més capacitat de resiliència: accepta la realitat i busca la millor solució. Històricament hem hagut de lluitar molt més. El lideratge, l'home el té, i la dona l'ha de conquerir.

Arran d'una conversa amb la meva filla, una nena de 7 anys, tenia claríssim que l'anunci que més li agrada és el de Nocilla, en què una nena marca el gol. Trenca els tòpics, amb complicitat amb els nens –és bilingüe– i transmet valors –un aliment que dóna energia, nens que fan esport i ella que sobresurt, marca el gol, i reacciona davant l'èxit dient que ha estat un esforç de grup. N'hi ha d'altres de més clàssics, com la línia de cosmètics Dove i també convido a veure la campanya Voices de Nike Women TV.

Els espots de les grans marques de detergents amb mi no connecten. En 40 anys han canviat els escenaris, però tampoc tant! N'he parlat amb les agències de publicitat i et diuen que “el mercat” vol això, i no m'ho crec. No dic que no venguin, segur que sí, però fent-ho d'una altra manera vendrien més i les consumidores estarien més satisfetes.

L'exemple de Merkel és bo, demostra que el femení no és exclusiu de la dona. Merkel és dona, però molt masculina. I en aquesta gran distorsió (economia i consum) hi ha l'oportunitat per a les marques de connectar amb nosaltres.