Societat

Ciència

Petxines a la baixa

Un estudi estableix una relació entre l'augment del turisme i la davallada del nombre de conquilles al litoral català

Es basa en dades recollides a Salou durant més de 30 anys

Si bé el nombre de visitants s'ha triplicat, el de clòtxines s'ha reduït més d'un 60%

La desaparicióde clòtxines podria posar
en perill els ecosistemes
que en depenen

Qui visqui a la vora de mar probablement associarà la típica petxina amb una d'aquelles perforacions perfectes amb un dels primers enigmes infantils. O bé, amb un motiu recorrent en els collarets estivals. Per a un equip de paleontòlegs de la Universitat de Barcelona (UB), aquestes closques de mol·lusc que han estat devorats per predadors són l'origen d'una doble investigació que els ha dut a evidenciar la relació directa entre l'augment del turisme i la disminució de les clòtxines al litoral català.

El 1978 el catedràtic Jordi Martinell va començar un treball de recerca per determinar quin percentatge de petxines havia estat perforat i si hi havia algun període més propici al fet que fossin devorats, normalment per cargols natícids que, gràcies a la seva ràdula, practiquen l'orifici en unes quantes hores. A partir del juliol del 1978 i durant tres anys seguits, un cop al mes es va fer un garbellament a la platja llarga de Salou per recollir totes les mostres dipositades a la zona on rompen les onades.

“Cada cop que hi anàvem agafàvem centenars de petxines. Fins i tot hi havia dies que superàvem el miler d'exemplars”, recorda el científic. De fet, el 27 d'octubre del 1978 van arribar a recollir 4.781 mostres únicament de rossellona (Chamelea Gallina), l'espècie més comuna. Durant aquells 37 mesos de recollida, el total de conquilles classificades va pujar fins a més de 55.000.

Tres dècades després, Martinell va decidir fer un altre estudi per veure si hi havia algun canvi apreciable. Tot i que en aquesta ocasió el treball de camp no va ser tan intens com en el primer període –es van fer quinze recollides entre l'agost del 2008 i el juny del 2010, per les 37 del primer mostreig–, la sorpresa va ser que, proporcionalment, la quantitat de petxines havia disminuït de manera molt significativa. Concretament, un 70% durant els mesos de juliol i agost i un 60% durant la resta de l'any.

Amb la col·laboració de Rosa Domènech, companya de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines a Facultat de Geologia de la UB i del catedràtic en paleontologia de la Universitat de Florida Michal Kowalewski, Martinell acaba de publicar un estudi a la revista Plos One en què explica la correlació entre aquesta davallada i el turisme.

Els autors assenyalen que les condicions físiques de la platja, d'uns 600 metres de llarg i 25 d'ample, no s'han vist alterades de manera significativa durant aquest període, com tampoc no han variat substancialment la temperatura, l'alçada de les onades, l'activitat pesquera o altres factors que podrien alterar l'ecosistema. El que sí que s'ha certificat, però, és un augment més que notable de l'activitat turística, que s'ha triplicat, segons dades del patronat de turisme.

“La desaparició de les petxines no tindria tant a veure amb el fet que els banyistes en recullin, ja que bàsicament es tracta de rossellona i tallarina, espècies molt comunes i sense cap atractiu especial per al col·leccionisme. Tindria molta més incidència tota l'activitat que comporta el turisme i, especialment, la neteja de les platges amb els tractors que filtren la sorra”, addueix Martinell. L'estudi, per tant, pot ser útil per alertar altres zones del planeta on la recollida de clòtxines sí que és un atractiu turístic per si mateixa, ja que la pressió que exerceix el turisme sobre aquests
organismes és evident.

Kowalewski argumenta que “és massa aviat per determinar si la davallada de les petxines pot provocar canvis substancials en l'ecosistema”, però recomana “no passar-ho per alt” ja que hi ha molts organismes que en depenen: crancs ermitans que les reaprofiten; ocells que les utilitzen per fer els nius; algues, esponges i tota mena de microorganismes que hi creixen, etc. A més, la majoria estan fetes de carbonat de calci i, en erosionar-se per les onades, entra en la cadena tròfica per dissolució.

“Tot i basar-se en una platja de Salou, aquests resultats es poden extrapolar a la resta de
la costa catalana o a altres llocs”, conclou Martinell.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia