La crisi fa els rics més rics

Només vint persones –les vint persones més riques de l'Estat si se segueix la classificació de la llista Forbes– tenen el mateix patrimoni que cinc milions de persones –les que formen el 20% de les que menys ingressos declaren a l'Estat–. Aquesta és una de les espectaculars comparacions que es poden llegir a l'informe Governar per a les elits. Segrest democràtic i desigualtat econòmica, que l'0NG Oxfam Intermón va fer públic ahir. L'objectiu és denunciar que l'escletxa entre rics i pobres es fa més gran, precisament a pocs dies que comenci el Fòrum Econòmic Mundial, a Davos. I l'ONG intenta donar un toc d'alerta als rics: si les societats no es tornen més igualitàries, arribarà el moment que fins i tot el seu tros de pastís estarà en perill.

“A l'Estat les lleis estan fetes per als rics”, va plantejar ahir el director general d'Oxfam Intermón, Josep María Vera. Segons una enquesta de l'ONG, vuit de cada deu persones estan d'acord amb aquesta afirmació. “La crisi econòmica, financera, política i social té bona part del seu origen precisament en dinàmiques pernicioses on l'interès públic i els processos democràtics han estat segrestats pels interessos d'una minoria”, va afirmar Vera.

I la mateixa situació es viu a escala mundial, fins al punt que les 85 persones més adinerades posseeixen una riquesa equivalent a la renda de la meitat de la població més pobra, és a dir, d'unes 3.570 persones. Si la tendència continua, adverteix l'informe, l'any 2025 el 20% dels espanyols més rics podrien guanyar de mitjana divuit cops més que el 20% més pobre. Després de constatar que les decisions polítiques “estan segrestades per les elits i els poders econòmics” i de denunciar que a l'Estat “les grans empreses no paguen impostos”, el director general d'Oxfam Intermón va ser clar i va demanar als grans empresaris que tanquin les filials als paradisos fiscals i compleixin amb l'obligatorietat de pagament d'impostos. Partidari d'aplicar una taxa a les transaccions financeres, l'anomenada taxa Tobin –que reportaria més de 5.000 milions anuals–, Vera va demanar ètica al poder financer i que no influeixin en els polítics.

“Estem vivint un moment extrem que pot tenir conseqüències dramàtiques, sobretot per a la cohesió social”, alerta l'informe. Una afirmació que Vera va precisar amb una possible solució: si es vol eradicar la pobresa, s'ha de començar per eliminar les desigualtats extremes agreujades en els últims 25 o 30 anys “per culpa de la desregulació, l'opacitat financera i una distribució impositiva sense equitat, perquè s'han reduït els impostos a les rendes més altes i es retallen els drets a les més baixes”.

L'informe, després d'un dur plantejament de la realitat, demana als governs que prenguin mesures urgents per revertir la tendència a l'augment de les desigualtats i exigeix als assistents al Fòrum Econòmic Mundial que adoptin compromisos per frenar-la: a més de no utilitzar paradisos fiscals i de no beneficiar-se de la seva riquesa per obtenir favors polítics, reclama que es facin públiques totes les inversions en empreses i fons de les quals siguin titulars efectius i finals i que es doni suport a una fiscalitat progressiva.

També es demana als poders polítics que facin servir la seva recaptació fiscal per proporcionar als ciutadans assistència sanitària, educació, protecció social universal, i alhora assegurar la cooperació i la solidaritat amb els més pobres. Finalment, s'exigeix que les empreses ofereixin un salari digne als seus treballadors.

L'exministre d'Indústria Joan Majó, que va participar en la presentació del treball a Barcelona, va apuntar que el principal problema de l'augment de les desigualtats és que amb la reforma tributària, que va separar les escales impositives de l'IRPF entre rendes salarials i rendes d'estalvi o especulatives, “es va trencar el seu efecte reequilibrant”. “Es va suprimir l'impost de patrimoni i les rendes del treball paguen el 30, 35 o 50%, mentre que les d'estalvi o especulatives només paguen un màxim del 18%”, va denunciar Majó.