Barcelona, empantanegada
La ciutat enfila un 2014 amb una concentració inusual de grans obres pel retard, en part, en l'aprovació del pressupost de l'any passat
Glòries, la Diagonal, Balmes, passeig de Gràcia o Paral·lel estaran empantanegats
No és només una perspectiva. És una realitat que ja comença a condicionar el dia a dia de la ciutat. Aquest 2014 serà un any colossal d'obres a Barcelona i no tant pel volum de les que es faran, que també, sinó per l'execució simultània de grans projectes municipals de transformació de l'espai públic, que tindran un impacte sever en àmbits com la circulació. Les transformacions de Glòries, la Diagonal, el passeig de Gràcia, el Paral·lel, el carrer Balmes o la ronda General Mitre, són només algunes d'aquestes actuacions que ja s'emprenen, o s'emprendran enguany, i a les que cal sumar una ufanosa llista de treballs escampats pels deu districtes de la ciutat que tindran una repercussió més circumscrita. A punt d'enfilar el tram final del mandat, el govern local de CiU ha tret tota la maquinària al carrer.
Aquesta coincidència d'obres en el temps no és casual. A banda dels criteris polítics a l'hora de planificar-les, moltes d'aquestes actuacions no s'han pogut desencallar abans a conseqüència del bloqueig en les negociacions per aprovar el pressupost de l'Ajuntament de l'exercici 2013. De fet, un laboriós acord en el temps de descompte entre l'executiu de l'alcalde Xavier Trias i el PP, va donar com a fruit un pla d'inversions de 197 milions d'euros on es comprometien alguns d'aquests grans projectes ara en curs. Entre aquestes hi ha la segona fase de la reforma del passeig de Sant Joan, la reordenació de General Mitre –6,5 milions de cost per suprimir, entre altres coses, el pas soterrat de Muntaner– o l'acabament de la urbanització de la plaça de la Gardunya –9,7 milions–. La ratificació dels comptes municipals pel 2014 a través del mecanisme excepcional de la qüestió de confiança, ha posat sobre la taula una nova dotació de 426,3 milions d'euros que garantirà la cobertura pressupostària d'aquestes actuacions i d'altres que s'aniran encadenant. Un és la reforma del passeig de Gràcia, que ara tot just s'inicia, i que no ha estat exempta de polèmica política, ja que formacions com ICV-EUiA consideren que està feta a mida del comerç més ostentós. Costarà 3,7 milions. Una obra, a més, que s'executarà en un punt de la capital on confluiran diverses remodelacions de l'espai públic com la que afectarà dos trams del carrer Balmes, on s'eliminarà un carril per al trànsit privat. Per tancar el cercle, a l'abril s'iniciarà l'anunciada reforma de l'avinguda Diagonal entre el passeig de Gràcia i la plaça Francesc Macià. En total 1,3 quilòmetres on s'eixamplaran voreres fins a 7,5 metres. El seu pressupost, 20 milions d'euros. El Paral·lel, on a banda de la urbanització del traçat s'està refent el clavegueram, o l'acabament de la cobertura de les vies del tren que històricament han seccionat el barri de Sants, són altres projectes de ciutat que ara, i després de molt parlar-ne, comencen a prendre cos. L'acabament de la plaça Gal·la Placídia després d'un dilatat periple d'obres, dels entorns del mercat de Sants o la remodelació de la carretera de Ribes a Trinitat Vella, són només algunes de les actuacions d'abast territorial més acotat que completen aquesta activitat frenètica.
El torn de Glòries
Capítol a banda mereix la plaça de les Glòries, un espai no resolt que des de fa 150 anys espera una solució urbanística que permeti confluir el trànsit rodat que hi circula i l'ús ciutadà. És la gran transformació pendent de la Barcelona contemporània, i que ja ha fet els seus passos inicials amb els treballs que s'han fet per redefinir el trànsit en carrers com Ali Bei. A partir del proper mes de març, però, el projecte farà un salt d'escala amb l'enderroc de l'anella viària per on cada dia passen 154.000 cotxes. Un projecte, aquest, que està pressupostat en 21 milions d'euros només en treballs de demolició, i que tindrà el seu pes a l'hora de valorar que ha donat de si políticament el mandat de Xavier Trias.
Davant aquest panorama tan atapeït, l'Ajuntament de Barcelona insisteix que aquesta concentració no és capriciosa: una urbs necessita afrontar transformacions com les anunciades, que li permetran, per exemple, guanyar fins a un 40% de superfície d'espai públic. També s'insisteix que s'ha creat una comissió especial, que penjarà directament de la tinença d'alcaldia d'Hàbitat Urbà, que s'encarregarà de centralitzar la gestió d'aquests treballs per minimitzar les seves molèsties, agilitzar-ne la tramitació i, en resum, intentar fer més digerible el tràfec.
Enllumenat i xarxes intel·ligents
El consistori barceloní aprofitarà tots aquests treballs per anar implantant als carrers afectats un nou sistema d'enllumenat públic –basat en tecnologia LED i que irradia principalment la vorera–, xarxes de fibra òptica i altres dispositius tecnològics per aprofundir en el model de ciutat intel·ligent. Dos conceptes, el de smart city i la il·luminació, que també són capitals en el discurs i la política urbanística del govern local. En el cas de l'enllumenat, es preveu invertir 22,5 milions fins al 2015 per substituir fins a 3.360 fanals de 160 vies de la ciutat.