“Un 80% de les decisions de compra les pren una dona”

L'actitud és fonamental, és el que et fa llevar cada dia! Emprendre és una aventura, una carrera d'obstacles que no acaba mai i n'has de saltar un darrere l'altre. Si al primer problema t'ho has de qüestionar tot i ja t'enfonses... ni et plantegis ser emprenedor. Les eines i el context es poden aprendre, el que cal és ser fort i tenir una visió optimista, trobar sempre la part positiva al que et passa. També calen aptituds com ara la constància –jo no llanço mai la tovallola– i saber escoltar, sobretot el client. Pots estar enamorat de la teva idea però qui mana és el client, és el mercat.

Sí, la resta és treball i més treball. Jo hi ha dies que contesto correus a les tres de la matinada!

Sóc de l'últim poble dels Pirineus, de Candanchú, i el meu futur era o en una granja o a l'estació d'esquí. Al poble tothom hauria dit que era impossible que arribés a fer qualsevol de les coses que he fet, però per mi impossible no existeix. Sona a clàssic, però sóc de les que creuen que el més important és tenir un somni i lluitar per ell.

Jo pel meu somni he anat mal vestida a buscar el subsidi de pobresa a un ajuntament. La gent té somnis i té pors. Jo de por també en tinc, però faig que el desig d'aconseguir allò que vull sigui més fort. Amb el temps i amb tot el que he viscut m'he adonat que quan tens les coses clares i treballes en una direcció concreta, amb fermesa, les coses acaben sortint. S'ha de creure més que tot sortirà bé!

Sóc conscient que hi ha situacions personals complicadíssimes i no diré a ningú que sigui fàcil, però crec que de tot te'n pots sortir. A vegades cal canviar de camí, jo he hagut de canviar la meva vida de cap a peus dues vegades. Primer, als 21 anys quan, després de tota una vida dedicada a ser ballarina, em vaig lesionar i ho vaig haver de deixar. Llavors vaig recuperar el somni de ser Melanie Griffith a la pel·lícula Armas de mujer, i em vaig posar a estudiar, a treballar i a estalviar perquè volia ser emprenedora. Amb els 60.000 euros em vaig plantar a una fira que m'interessava a París, però allí se'm va parar un ronyó. Sis mesos d'hospital i arruïnada de cop pel cost de l'operació, la diàlisi i un trasllat amb avió. Però des de l'hospital i sense ni cinc vaig tornar a començar, demanant als metges accés a internet una estona cada dia, introduint-me en aquest món, creant un nou projecte i buscant inversors! Per difícil que sigui la situació, sempre pots trobar una sortida, una via en la qual tu pots aportar alguna cosa.

Sí, vam aconseguir 1.800.000 seguidores al mes i més de mig milió de seguidors a les xarxes socials. El món de la dona és molt fort i aquí vam saber trobar un nínxol i convertir el que només era un blog en el club d'oci per a la dona a internet més important d'Espanya i de Llatinoamèrica. Pensa que un 80% de les decisions de compra les pren una dona i moltes vegades les empreses estan dirigides per homes que no entenen com pensem. A més, les dones mirem més internet i som més assídues a les aplicacions per a tabletes...

No sóc feminista, sinó femenina. Hi ha molts valors del feminisme que respecto i abandero, però no entenc que calgui ser com un home per estar en el món dels negocis. Com a dona tinc unes eines diferents per negociar i les reivindico.

Sí! Primer es deia que això de les xarxes socials era només una moda, però ara el que està movent el món és la hiperconnectivitat: poder estar connectat amb tothom quan vulguis, de manera immediata. És l'ara i l'aquí, i això beneficia el paper polifacètic de la dona, que massa sovint no pot pensar en el futur perquè té mil coses ara. La hiperconnectivitat facilita i facilitarà molt la vida de la dona.