Foment reprendrà les obres a la Sagrera però en dilata la fi

Les obres de construcció de l'estació de la Sagrera de Barcelona es reprendran el pròxim 15 de març, després d'estar una llarga temporada en fase de letargia com a conseqüència de les estretors pressupostàries del govern estatal. La data és la plasmació del compromís polític que ha assolit la ministra de Foment, Ana Pastor, amb l'alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, però que té com a contrapartida l'enèsima demora en la finalització dels treballs, que s'allargaran, ben bé, fins al 2019. El desbloqueig d'aquest atzucac es produeix després que Adif hagi consignat una dotació de 255 milions d'euros per a l'actuació, una decisió que tindrà un efecte dominó sobre altres actuacions d'aquest vast àmbit ferroviari que també estaven encallades. És el cas de la nova estació de rodalies de Sant Andreu, el projecte de la qual estarà acabat d'aquí a dos mesos i que es podria posar a licitació, si tot va bé, el setembre d'aquest any.

Pels veïns de la zona, les obres a la Sagrera feia dos anys que estaven aturades, un extrem que no han confirmat, però tampoc desmentit, les institucions. De fet, la versió oficial no vol quantificar el retard amb l'argument que, de fet, les feines no s'han arribat a paralitzar del tot, ja que en els últims mesos s'hi ha estat fent manteniment. Hi ha, però, una dada que resulta demolidora. Durant tot el 2013 no s'ha certificat cap obra a l'estació. Un extrem que revela que més enllà de la conservació pura i dura, en un any la construcció no ha avançat ni un pam. El 15 de març una de les primeres escomeses que tindran els operaris serà reiniciar els bombatges d'aigua del subsòl d'una infraestructura que, ara com ara, presenta un aspecte desgavellat que és la viva imatge de la provisionalitat.

Concebuda i dissenyada com la infraestructura capital de l'alta velocitat a Barcelona, la història de la Sagrera és equiparable a la d'un viacrucis. El 2009, per exemple, ja es va haver de redefinir el seu model de finançament, basat en plusvàlues urbanístiques, i que va quedar hipotecat amb l'esclat de la bombolla immobiliària. El juliol de l'any passat, i quan l'aturada de les obres ja era una evidència, també es va haver repensar de nou el gruix de l'operació, ja que Foment no podia pagar-la. Així es va començar a passar el ribot al projecte executiu, per abaratir-lo en uns 170 milions i deixar-lo a la ratlla dels 600. Una retallada que es va aconseguir a costa de suprimir escales mecàniques, un edifici de fins a 40.000 metres quadrats de sostre, una de les cinc andanes del TAV i un vestíbul, entre d'altres.

Igualment es va acordar que es buscaria un operador privat que aportés 350 milions al pressupost de l'obra, a canvi d'explotar els comerços de l'estació durant seixanta anys. Sobre això, ja hi ha tres empreses que aspirarien a aquesta contracta. O com a mínim s'hi han interessat. Això sí, haurien posat com a condició un reinici imminent de les feines. I així serà. A priori.