Clam contra el 25% en castellà

“Els jutges no poden ni han de decidir quin ha de ser el model educatiu del nostre país. Constatem la gravetat que suposa que els jutges entrin a l'aula per decidir quina ha de ser la política lingüística dels centres, passant per sobre dels criteris i les normatives que ham anat construint durant més de trenta anys avalades per un ampli consens social i per les successives lleis del Parlament de Catalunya, i aplicades a les aules d'acord amb el projecte lingüístic dels centres aprovat pel consell escolar de cada escola.” Aquest és el paràgraf més important del manifest de Somescola.cat, que ahir van llegir un alumne, una mare i una mestra en representació de la comunitat educativa del país. En representació, de fet, de tot el país a excepció dels directius i militants de Ciutadans i el Partit Popular, els únics que han acudit als tribunals per anar en contra d'un model d'escola i de país consensuat.

Més d'un miler de persones, entre les quals hi havia representants de tots els partits polítics catalans, menys C's i PP, sindicats i entitats culturals van manifestar-se ahir davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per rebutjar de forma rotunda la darrera sentència que obliga els directors de cinc escoles a impartir el 25% de les classes en castellà a les aules on un sol alumne ha demanat fer immersió bilingüe.

Els concentrats van denunciar que la intenció del tribunal és “polititzar el sistema educatiu per aconseguir, a través de la via judicial, els objectius centralitzadors que persegueixen” i van demanar “mà ferma a la Generalitat” perquè aquesta sentència no es compleixi i perquè doni tot el seu suport “als cinc directors amenaçats”. En aquest punt, Somescola.cat denuncia que l'alt tribunal català –que, com va recordar el conductor de l'acte, Màrius Serra, només emet un 2,3% de les seves sentències en català– s'adreci directament als directors i directores de les escoles afectades “atemptant així –diu el manifest– contra la legitimitat democràtica i el mandat del Parlament de Catalunya”.

Les entitats cíviques i educatives per l'escola catalana van denunciar “l'espiral d'assetjament al nostre sistema educatiu” fins arribar al punt, diu el manifest, “que cap país democràtic pot consentir”.

En tot moment va quedar clar que la defensa del model d'escola catalana és un model de país i que els atacs a l'escola i a la llengua són, també, un atac al model de país. Enmig de crits d'independència i d'estelades, els concentrats van escenificar un “diem prou” de país i un rebuig total que l'Estat espanyol, amb les seves lleis i els seus tribunals, “rebentin el model educatiu català i la unitat civil catalana, alimentant un conflicte artificial”.

“A Catalunya tenim dos patrimonis: la cohesió social i la llengua. El nostre sistema educatiu ha preservat les dues coses. Ara el govern espanyol vol carregar-se les dues coses, perquè carregant-se'n una es carrega l'altra. Per això hem de plantar cara tots, i el govern al capdavant”, va demanar el diputat d'ERC a Madrid Joan Tardà.

Com Tardà, tots els polítics presents en l'acte van denunciar l'intent del PP i de C's de tornar a la “España, una grande y libre” i van denunciar els atacs a la llengua a tots els territoris de parla catalana, des del País Valencià i a les Illes Balears fins a l'Aragó, “on s'han acabat inventant la Lapao”.

En el manifest signat per tot el país es va demanar que no se segregui els infants per raons de llengua i que no es tiri per terra l'escola catalana “d'èxit de trenta anys” que fa que els infants,
en acabar l'escola obligatòria, “sàpiguen català, castellà i anglès”.