Drets per guanyar capacitats
Dincat dóna visibilitat a la vulneració dels drets de les persones amb discapacitat
Es fan accions per apoderar el col·lectiu perquè ells mateixos sàpiguen defensar-se
Poder sortir amb les amigues com surten les altres germanes o poder viure sol en un pis amb una persona de suport que supervisi només de tant en tant les qüestions que poden ser més complicades són dos dels drets que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual, però que, sigui per la sobreprotecció de molts pares o bé per les retallades de les administracions, sovint es vulneren. Precisament per fer visibles alguns drets essencials que es trepitgen, la plataforma Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat) ha posat en marxa la campanya Enganxa't als drets. Defensar-los és reconèixer les nostres capacitats .
El col·lectiu farà accions públiques de protesta i de sensibilització, i reivindicacions d'incidència social i política per denunciar com les polítiques d'ajustos de les administracions estan afectant el benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Un dels eixos més innovadors de la iniciativa, però, és apoderar aquestes persones perquè siguin elles mateixes les que coneguin els seus drets, els sàpiguen reivindicar i també sàpiguen denunciar en cas que no siguin respectats. Montserrat García, que forma part de la Fundació Catalana Síndrome de Down , i Sonia Bueno, del grup de lleure Caliu , són dues de les 23 persones que han participat en un curs a la Universitat Ramon Llull per aprendre els drets. Ara faran pràctiques en entitats socials i alhora participaran en activitats per formar en drets altres persones, ja siguin discapacitats o professionals d'associacions.
“En definitiva, és fer entendre a la gent que tenim uns drets que alguns es pensen que no tenim, perquè tenim una discapacitat”, resumeix García, que diu que el curs li ha servit per saber com els pot reclamar. “No som cap cosa rara –insisteix–. Només és que no arribem fàcilment al 100% d'una cosa. Si arribem al 25%, tenim dret que ens ajudin i al final hi arribarem.”
En la mateixa línia, Bueno assenyala que és interessant que tothom conegui els seus drets i alhora els pugui ensenyar als altres. A l'hora d'anar a qüestions pràctiques, García recorda que quan encara no s'havia independitzat havia de tornar a casa abans que les seves germanes, fins que un dia es va plantar i va fer entendre a la seva mare que ella també volia tornar més tard. Bueno, per la seva banda, afirma que se sent molt violenta quan en un lloc públic, al gimnàs per exemple, la gent es burla d'una persona amb discapacitat o quan no els deixen entrar en una discoteca amb qualsevol excusa barata.
“L'actitud reivindicativa ja la tenen i ara la podran utilitzar millor, perquè coneixen què poden reivindicar i com”, assenyala la tècnica de drets de Dincat, Mónica Platas. I resumeix: “Estem avançant, però encara queda molt per fer.” I planteja una informació realment curiosa: la família i els professionals d'atenció directa són els que més vulneren els drets del col·lectiu.
Liderar la pròpia vida
Aquesta formació en drets dóna seguretat a les persones i els pot ajudar a fer un pas més per liderar la seva pròpia vida. “La clau és l'apoderament. Els professionals hem de canviar de rol: acompanyar per aconseguir recursos, aliances amb la família, amb la comunitat..., però traspassar-los el poder”, explica la coordinadora tècnica de Dincat, Susanna Vert.
Perill de retrocés en el món laboral
Les plataformes Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat) i Ammfeina Salut Mental Catalunya van alertar ahir del risc que hi hagi una “reculada” en la inserció laboral dels discapacitats intel·lectuals amb la nova llei general de drets de les persones amb discapacitat, promoguda pel govern espanyol. Així ho van posar de manifest en una jornada celebrada a Barcelona, en què van participar representants dels partits de l'arc parlamentari, de les administracions i de les entitats del sector. Les dues entitats, que donen feina a uns 8.000 discapacitats, coincideixen a afirmar que la nova llei “no prioritza que aquestes persones s'integrin dins l'empresa ordinària” com està establert en la llei d'integració del minusvàlid de Catalunya. La conseqüència directa és que les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos que tenen per treballar i seran desplaçades a serveis assistencials.
