“Als cementiris han de dominar el blanc i el verd”

Perquè és una petita joia. En alguns ambients, té quelcom de mític. Joan Perucho i Ferran Sáez Mateu van agafar l'autor, Celestí Barallat, i el van convertir en personatge dels seus llibres.

A les persones a qui agradin els cementiris i la botànica, per descomptat. Però no només a ells. També als qui tinguin curiositat per la simbologia, la mitologia o el folklore. I, a més, els textos estan molt ben escrits. Tot lector curiós s'ho passarà bé!

Un erudit del segle XIX. Personatge de segona fila, però rellevant. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona, amb funcions importants a l'Ateneu Català i la Reial Acadèmia de les Bones Lletres.

Sí. El més característic d'ell és aquesta fixació pels temes funeraris. No només escriu sobre botànica, sinó també sobre dret funerari romà, tradueix l'escena del cementiri de Hamlet i, com a regidor, aclareix un litigi entre el Bisbat i l'Ajuntament per la propietat dels cementiris. I també participa en la junta que impulsa la construcció del cementiri de Montjuïc.

No. És al de Poblenou. I no al nínxol dels pares. Sembla que era un home de caràcter difícil. A més, era conservador i va morir de sífilis.

Sí, però Barallat, malgrat tenir una ànima romàntica, intenta contrarestar les manifestacions més estridents del romanticisme.

Els seus principis de botànica funerària intenten compensar aquests excessos. El cementiri ha de ser un espai trist, però no tètric ni morbós, sense escarafalls ni dramatismes. Hi ha d'haver una tristor continguda per unes creences espirituals i la fe.

Els colors que han de dominar al cementiri són el blanc i el verd. El blanc representa la puresa i el verd, la regeneració de la vida.

El negre (més tètric), el groc i els colors lletosos no estan prohibits, però no poden ser dominants.

La rosa, per exemple, perquè al darrere sempre hi ha d'haver una simbologia associada a l'esperança. La rosa no ha de ser tan abundant com en un jardí, però hi ha de ser present.

Aquesta flor ja és funerària des de l'època romana i els simbolistes cristians l'associen a l'amor i la saviesa divins. Representa l'amor entre humans, però també l'amor que mou el cel i les estrelles.

La palmera n'és un. Representa la regeneració de la vida. Brota de manera cadenciosa, fa noves fulles sense gairebé desprendre's de les velles. Però han de ser margallons, no pas cocoters.

Barallat s'hi oposa. Per raons d'higiene i de respecte als morts. Com s'alimentaria l'arbre?

Aquests arbres es poden plantar perquè des de molt antic representen la força. Però encara és millor l'om, en aquest sentit, perquè no dóna fruits.

El xiprer és de fulla perenne, el seu verd és molt sobri i és piramidal. Porta la vista des de les tombes fins a la llum. També dóna esperança.

Sí. Als cementiris de Barcelona i potser en altres de Catalunya, els responsables de jardineria tenen aquest llibre com a guia.