Societat

ADOLF BELTRAN

PERIODISTA

“Als cementiris han de dominar el blanc i el verd”

El cementiri ha de ser un espai trist, però sense escarafalls ni dramatismes
Per què reeditar un llibre d'art botànic funerari del segle XIX?
Perquè és una petita joia. En alguns ambients, té quelcom de mític. Joan Perucho i Ferran Sáez Mateu van agafar l'autor, Celestí Barallat, i el van convertir en personatge dels seus llibres.
I tot això, a qui interessa?
A les persones a qui agradin els cementiris i la botànica, per descomptat. Però no només a ells. També als qui tinguin curiositat per la simbologia, la mitologia o el folklore. I, a més, els textos estan molt ben escrits. Tot lector curiós s'ho passarà bé!
Qui era Celestí Barallat?
Un erudit del segle XIX. Personatge de segona fila, però rellevant. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona, amb funcions importants a l'Ateneu Català i la Reial Acadèmia de les Bones Lletres.
I amb una dimensió fúnebre...
Sí. El més característic d'ell és aquesta fixació pels temes funeraris. No només escriu sobre botànica, sinó també sobre dret funerari romà, tradueix l'escena del cementiri de Hamlet i, com a regidor, aclareix un litigi entre el Bisbat i l'Ajuntament per la propietat dels cementiris. I també participa en la junta que impulsa la construcció del cementiri de Montjuïc.
Que és on deu ser enterrat.
No. És al de Poblenou. I no al nínxol dels pares. Sembla que era un home de caràcter difícil. A més, era conservador i va morir de sífilis.
Al segle XIX, els romàntics tenien tirada pels cementiris.
Sí, però Barallat, malgrat tenir una ànima romàntica, intenta contrarestar les manifestacions més estridents del romanticisme.
Era tot el contrari?
Els seus principis de botànica funerària intenten compensar aquests excessos. El cementiri ha de ser un espai trist, però no tètric ni morbós, sense escarafalls ni dramatismes. Hi ha d'haver una tristor continguda per unes creences espirituals i la fe.
Com s'aconsegueix aquest efecte?
Els colors que han de dominar al cementiri són el blanc i el verd. El blanc representa la puresa i el verd, la regeneració de la vida.
El negre no?
El negre (més tètric), el groc i els colors lletosos no estan prohibits, però no poden ser dominants.
Recomana alguna flor?
La rosa, per exemple, perquè al darrere sempre hi ha d'haver una simbologia associada a l'esperança. La rosa no ha de ser tan abundant com en un jardí, però hi ha de ser present.
Per què la rosa?
Aquesta flor ja és funerària des de l'època romana i els simbolistes cristians l'associen a l'amor i la saviesa divins. Representa l'amor entre humans, però també l'amor que mou el cel i les estrelles.
Quins arbres hi pot haver?
La palmera n'és un. Representa la regeneració de la vida. Brota de manera cadenciosa, fa noves fulles sense gairebé desprendre's de les velles. Però han de ser margallons, no pas cocoters.
Els fruiters, no?
Barallat s'hi oposa. Per raons d'higiene i de respecte als morts. Com s'alimentaria l'arbre?
L'alzina i el roure, en canvi...
Aquests arbres es poden plantar perquè des de molt antic representen la força. Però encara és millor l'om, en aquest sentit, perquè no dóna fruits.
Per què els xiprers estan tan associats als cementiris?
El xiprer és de fulla perenne, el seu verd és molt sobri i és piramidal. Porta la vista des de les tombes fins a la llum. També dóna esperança.
El llibre és vigent?
Sí. Als cementiris de Barcelona i potser en altres de Catalunya, els responsables de jardineria tenen aquest llibre com a guia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia