“Si jo puc anar a la Xina en bici, tu pots fer el que vulguis”

La meva prioritat ha estat sempre Amèrica del Sud, de tota la vida. El problema, però, era la mandra que em feia agafar una bicicleta, desmuntar-la i pujar-la a un avió. Després, vaig tenir la idea romàntica de sortir de casa pedalant i arribar el més lluny possible, així que vaig acabar anant a la Xina.

Començo a la Patagònia i pujo cap a Xile, on recorreré la ruta austral, que consisteix a creuar el país de sud a nord pels Andes. Després, entraré a Bolívia i, un cop allà, passaré al Perú, l'Equador i Colòmbia. He volgut seguir part de la ruta panamericana, principalment, perquè és una de les més emblemàtiques del cicloturisme i perquè trobo més interessants el Perú o Bolívia.

Hi ha una part d'objectiu humanitari, de continuar oferint espectacles d'humor a la gent més desfavorida, un objectiu esportiu, perquè és obvi que vaig en bicicleta, i, finalment, l'objectiu de continuar l'estudi sobre l'art del riure. Crec que aquest últim objectiu tindrà millor acollida a Amèrica del Sud, ja que, a diferència de l'anterior viatge a la Xina, tinc la facilitat de l'idioma, el que em permetrà comunicar-me molt millor i explicar arreu de què va el projecte.

A la ruta de la seda va ser un desgast terrible. Vaig preparar el viatge cap a la Xina contactant amb totes les ONG que hi operen i no vaig obtenir resposta, així que en aquest cas no he fet aquest contacte previ, sinó que aniré a una ciutat i preguntaré per SOS Aldeas Infantiles. A partir d'aquí, que ells mateixos siguin els que es posin en contacte amb la següent ONG i els diguin que hi ha un noi que vol oferir-hi un espectacle.

El llibre, bàsicament, és el diari de viatge a la Xina, el que vaig anar escrivint dia a dia amb to humorístic. Entremig, però, hi ha cinc capítols dedicats a les conclusions que vaig treure sobre l'art del riure. El que destil·la el llibre, a part de passar-ho bé llegint una aventura real narrada en primera persona, és la idea que és possible fer tot el que et proposis, que els somnis estan allà encara que semblin molt lluny. Jo estava atabalat i sense feina quan vaig pensar: “Què puc fer que faci interessant la meva vida?” I vaig posar fil a l'agulla. És, simplement, fer positiva una situació negativa. Aquest llibre convida a pensar que si un noi pot anar de Figueres a la Xina en bicicleta, tu pots fer el que vulguis, atrevir-te, aixecar el cul del sofà i lluitar per aconseguir els teus somnis.

Espantar és una paraula que vull esborrar del meu diccionari. La gent em projecta les seves pors: aquí et robaran, allà et mataran. Però l'únic perill real, i que em pot preocupar una mica, acaba sent sempre la carretera.

En aquest cas, com que tenia tot el material de l'anterior viatge (bicicleta, alforges...), el viatge m'ha resultat més assequible. No he volgut dependre de cap pressupost ni de cap ajuda de ningú per poder fer aquest viatge. Pel que fa al menjar i les despeses del dia a dia, sembla més complicat del que acaba sent: gasto menys viatjant que quedant-me a casa. He calculat que uns 20 euros al dia.

Ara estic treballant al circ Salto Natale, a Suïssa. La temporada va de setembre a gener, de manera que no m'és un problema marxar uns mesos amb el que he anat estalviant. Al setembre, me'n torno cap a Suïssa. El meu viatge té data de caducitat.

Excepte l'humor local i cultural, hi ha coses que fan riure a tothom. Serien les formules còmiques de les pel·lícules de cinema mut: caigudes, patacades, bufetades... Tot això fa riure per dues coses: la sorpresa i la superioritat per part de la persona que mira. Aquí i al Turkmenistan.