Guia per no haver d'anar a una residència
Sant Egidi recull serveis d'assistència i de companyia a Barcelona al llibret ‘Com quedar-se a casa quan s'és ancià'
L'entitat reclama que es potenciï l'assistència domiciliària perquè els avis puguin continuar en el seu entorn
Defensen que és més barat que pagar places de residència
Un 5% de la gent gran de Barcelona té atenció domiciliària, però a Europa la mitjana és del 12%
Fer-se vell acompanyat de la taula de menjador on s'han viscut tants dinars familiars, rodejat de les fotografies que resumeixen tota una vida, veient a les parets els quadres de sempre i observant a través del balcó un paisatge totalment recognoscible no es pot comparar a fer-ho en una residència, per molt bé que estiguin les instal·lacions i per molt bons professionals que s'encarreguin de l'atenció. Aquesta és la teoria que defensa Sant Egidi, una comunitat cristiana d'ajuda als col·lectius vulnerables, i per això han editat Com quedar-se a casa quan s'és ancià, una mena de pàgines grogues que recullen les possibilitats de suport, serveis i companyia per facilitar les gestions del dia a dia a les persones de Barcelona que s'estimen més continuar vivint en el seu entorn tot i fer-se grans, i no pas anar a una residència.
“Sovint la institucionalització d'una persona gran es fa sense escoltar el seu parer i de cop es troba isolat en un món que no reconeix i on no el coneixen”, va advertir ahir la coordinadora del servei als ancians de Sant Egidi, Montserrat Vilaseca. Així mateix, va assegurar: “Es curen i reaccionen millor a la malaltia si opten per quedar-se a casa.” Conscient, però, que les persones grans tampoc volen ser una càrrega per als familiars, Vilaseca va demanar a les administracions que apostin per serveis que s'han demostrat tremendament útils, com ara l'atenció domiciliària. En el cas de Barcelona, un 5% dels ancians ja tenen aquest servei (un total de 17.073), mentre que la cobertura mitjana europea és del 12%.
La coordinadora de Com quedar-se a casa quan s'és ancià, Gemma Muñoz, defensa que poder decidir seguir a casa “no és una proposta ingènua, sinó molt sensata”. Pel que fa a la qüestió econòmica, va assegurar que una plaça de residència pública costa a les administracions entre 3.500 i 3.800 euros, i 1.650 euros si es concerta en una residència privada, mentre que una atenció continuada a casa costa uns 1.500 euros. En la guia es troba de manera ordenada informació sobre serveis per curar-se a casa, per tramitar certificats de reconeixement de discapacitat, com fer tot tipus de gestions per telèfon (des de renovar el DNI fins a fer donació de roba), informació sobre ajuts econòmics, saber demanar ajuda en cas d'assetjament immobiliari, claus per moure's per la ciutat i llistes d'activitats per al temps lliure o per fer voluntariat.