El català, amb el fre de mà
L'Informecat 2014 constata la fortalesa de la llengua pròpia tot i l'hostilitat de les institucions de l'Estat
La Plataforma per la Llengua vincula el setge polític i judicial amb el procés sobiranista del país
Els últims estudis i indicadors publicats sobre la salut del català mostren uns símptomes molt esperançadors, especialment pel que fa a l'ús de la llengua, que el 2012, per primer cop en la història, va superar la barrera dels 10 milions de parlants en tots els seus territoris. La vitalitat de la llengua abasta tots, o gairebé tots, els camps de la societat, tal com ho demostra l'Informecat 2014, l'informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre la situació del català, presentat ahir, que ofereix dades molt positives sobre la salut de la llengua, però que adverteix, alhora, del risc que els “cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana” acabin “frenant el creixement” de la llengua.
En el cantó de les dades positives, n'hi ha d'impensables fa només uns anys. Per exemple, el fet que, tot i la pressió demogràfica a què han estat sotmesos els últims anys els territoris de parla catalana, el nombre de parlants de català s'ha incrementat en 750.000 noves persones en deu anys i el de persones que el saben escriure, en més d'un milió. El català és, a hores d'ara, la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea (UE) gràcies, en bona part, al fet que els nouvinguts l'han incorporat com a llengua d'ús comú fins al punt que la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya ha pujat 21 punts en els últims deu anys.
El cas més curiós, però, és el de les noves tecnologies, on el català ocupa unes posicions molt per sobre del seu pes demogràfic. El cas més cridaner és, possiblement, el de la xarxa de microblogs Twitter, on, en només un any i mig de campanya per internet, més de 150.000 usuaris ja s'han passat a la versió en català, una versió feta per ciutadans anònims. La pressió popular i la col·laboració dels ciutadans també ha permès que la llengua pròpia de Catalunya sigui present, per exemple, en quatre dels cinc principals sistemes operatius informàtics.
La situació del català reflectida en l'Informecat 2014 també té moltes zones d'ombra. La dada més flagrant és, un cop més, l'absència de la llengua en l'àmbit de la justícia, on, per si no fos poc l'ús del català, el 2013 hi va haver un 25% menys de sentències emeses en aquesta llengua. Tampoc gaudeix de bona salut el català en el camp de l'etiquetatge, on, per exemple, menys d'un 8% de les joguines inclouen instruccions en aquesta llengua.
La conclusió a què arriba la Plataforma per la Llengua és la mateixa que han assenyalat els darrers estudis sobre la situació del català: allà on el progrés de la llengua depèn de la voluntat dels ciutadans, s'avança, i allà on depèn de l'Estat, recula.
Però, a parer de la Plataforma per la Llengua, el català no només pateix per la inacció o el desinterès de l'Estat espanyol, sinó pels “cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana” que considera “gens casuals i que tenen com a principal objectiu aturar el procés engegat a Catalunya per decidir el seu futur”. Aquests atacs –alerta– “poden acabar per frenar el creixement de la nostra llengua”.
L'entitat es refereix, entre altres coses, a l'assetjament polític i judicial a què està sotmès el català en el camp de l'ensenyament, tal com succeeix amb les darreres sentències sobre el castellà a l'escola.
Tot i les dades positives que es mostren en l'informe, la Plataforma per la Llengua adverteix que el català està en condicions molt desiguals en funció del territori i ho fa amb una dada demolidora: el coneixement oral del valencià ha baixat 13 punts des del 1992.
La Plataforma denuncia tebiesa en la llei del cinema
La Plataforma per la Llengua va denunciar recentment que l'avantprojecte de llei de modificació de la llei del cinema presentat pel govern català no garantirà el dret dels espectadors al cinema en la llengua pròpia i es perdrà, així, una oportunitat per equiparar el català al castellà en aquest àmbit. La Plataforma critica el fet que la llei elimina les obligacions de doblar o subtitular en català totes les pel·lícules europees i proposa redoblar els esforços legislatius per protegir el català al cinema aprovant normes com les que hi al Quebec, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Dinamarca, Suïssa o Bèlgica.
La llei de l'etiquetatge, paper mullat
La Plataforma per la Llengua denuncia que Catalunya és la regió europea que distribueix més productes amb l'etiquetatge fora de la llei. La llei del 2010, que incloïa sancions a qui no etiquetés en català, s'incompleix de forma sistemàtica. De fet, encara no s'ha tramitat ni una sola sanció per aquesta raó.
Els joves, els que més saben parlar la llengua
Els grups de població que més saben parlar el català són els menors de vint anys, segons les dades del Cens de Població i Habitatges del 2011. El 96% dels nens entre 10 i 14 anys el parlen i el 93,6% dels de 15 a 19. Entre els d'edats compreses entre els 65 i els 69 anys el percentatge baixa fins al 59,4%.
Assetjament lingüístic als Països Catalans
L'ofensiva contra la llengua dels últims mesos i anys ha abastat tots els territoris de parla catalana. A Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, en forma de legislació contra la llengua pròpia a l'escola o la supressió de línies en català, i a la Franja de Ponent, amb el no-reconeixement del nom de l'idioma.