Mataró recupera l'acte de vestició dels Dolors previ a la guerra del 1714
El guarniment de la marededéu que ha de sortir segueix el ritual amb què es vestien les reines de la casa d'Àustria
No es feia des de la guerra de Successió
Mataró va recuperar la nit de dimarts a dimecres l'acte de vestició de la marededéu dels Dolors. La cerimònia religiosa, antigament estesa a molts llocs de Catalunya pels devots de la Mare de Déu dels Dolors, consistia a guarnir la imatge abans de sortir en processó al mateix temps que se li fan pregàries i càntics litúrgics. Aquest costum, segons explica l'historiador i responsable de la confraria de Mataró, Xavier Alarcón, prové de l'època dels Àustries, quan les reines es vestien seguint aquest ritual. El costum reial va passar amb els anys a l'àmbit religiós mantenint la mateixa estètica barroca i la vestimenta amb colors blancs i negres per a les imatges religioses.
A Mataró la Congregació dels Dolors es va fundar el 1693. Però no va ser fins al 1709, en plena guerra de Successió, que es va fer la imatge que avui recuperarà tot el protagonisme. L'acte tindrà lloc a la restaurada capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, on es guarnirà la imatge, que porta el crist mort al damunt, per deixar-la a punt per la processó del Silenci de dijous sant. “És un acte més sagramental i cerimoniós que defuig les processons de carrer més típiques d'aquests dies”, explica Alarcón.
La primera congregació religiosa dels Dolors es va establir a Barcelona i és per això que moltes poblacions seguiran les seves directrius. Això explica que poblacions properes com Badalona no hagi deixat perdre en cap moment aquesta cerimònia, que fa un parell d'anys es va convertir en una gran cerimònia en què participen actors i cantors. Va ser precisament la cerimònia que es va fer l'any passat a Badalona que va engrescar els devots mataronins. “Vam quedar molt impressionats del muntatge i vam pensar a recuperar-ho nosaltres, tot i que serà un acte més modest.”
La coincidència de l'acte amb el tricentenari del 1714 ha estat una “bona excusa”, explica Alarcón, per recuperar una tradició antiga que es feia fa 300 anys tant a Mataró com a moltes poblacions de Catalunya. Segons explica el representant de la congregació, no hi ha documents que acreditin quan es va deixar de fer la vestició a la ciutat, ja que en l'etapa borbònica es van mantenir aquests costums religiosos. “Probablement es va allargar fins al segle XIX, en què, amb la guerra del Francès, es prohibeixen molts actes”, assenyala.