“El vi hipocràtic que feien els grecs ja era un còctel”

Va comprar aquell any el bar Ideal, que era un bar especial pel tipus de clientela que tenia, de la Facultat de Medicina i de despatxos i oficines, com els que la Metro Goldwyn Mayer va muntar al costat.

Sí, nosaltres teníem una clientela que viatjava molt i que ens portava ampolles que a Espanya eren molt difícils de trobar. Una tradició que mantenim avui dia.

No, ens definim com una cocteleria clàssica i fa una sèrie d'anys que elaborem uns còctels que són intocables: els Negroni, Bloody Mary, Manhattan, Whisky Sour, Ginfizz, Dry Martini... el fonament de la cocteleria clàssica. Durant molts anys Barcelona ha estat la capital del sud d'Europa dels còctels. S'havia oblidat molt el còctel i ara fa deu anys que s'està tornant a posar de moda.

El gintònic està fent que molta gent jove o que no accediria mai a una copa ben posada passi del gintònic a demanar còctels. Així ho esperem. Tot i que la febre del gintònic està passant una mica, a l'Ideal veiem gent jove, a partir dels 30, que busca que la copa transmeti alguna cosa.

Recordo que Manuel Vázquez Montalbán deia que l'home és l'únic animal que beu sense tenir set. Partint del fet que bevem per pur plaer, busquem que el còctel transmeti alguna cosa: alguns glamur, altres sofisticació, altres que et transportin a aquell viatge que vas fer al Carib...

Sí, tot i que hi ha molta manipulació. Moltes vegades ens expliquen que James Bond prenia tal cosa i resulta que a les últimes pel·lícules està bevent cervesa, i una marca en concret. Entrem en temes comercials.

En anglès és “shaken, not stirred”; shaken es refereix a fet en coctelera, no en got. El còctel que pren James Bond sortia a la primera novel·la, Casino royale, i era el Vesper Martini. Duia vodka, ginebra i un vermut que es fa a França que es diu Lillet.

No. El que està molt de moda és utilitzar algun producte ja preparat amb anterioritat pel bàrman; per exemple, algun tipus de xarop o alcohol infusionat. Un tipus de cocteleria on el bàrman no només agafa quatre ampolles i barreja sinó que abans prepara el producte i experimenta amb coses diferents.

Jo no m'atreviria a dir-ho. Espero que la nova febre sigui la del còctel. L'únic país del món on hi ha aquesta febre pel gintònic és Espanya.

El que hi ha és una referència del primer cop que va sortir impresa la paraula còctel. Va ser el 1806 en un diari americà que es diu The Balance. Però crec que el còctel és tan antic com la cuina. Potser els primers còctels van ser els primers vermuts que es van fer. Es va començar a fer vi, que no tenia una gran qualitat, llavors se li van posar herbes... Ens remuntem a l'època dels grecs, que feien una cosa que es diu vi hipocràtic, que era una barreja de vi amb herbes i sucre per poder-lo beure i conservar. Això ja era un còctel.

N'hi ha un per a cada moment del dia. Per a l'aperitiu demanaria un Negroni. A mitja tarda prendria un Whisky Sour. Abans de sopar, un Negroni o un Manhattan. I a la nit m'agrada molt un Ginfizz. Són tots còctels senzills. Jo crec en aquella màxima que diu “menys és més”.