Mor Conxa Pérez, una de les últimes milicianes de la CNT a la Guerra Civil

Conxa Pérez Collado, una de les últimes dones milicianes de la Guerra Civil espanyola, militant de la CNT i de la CGT en l'etapa moderna, ha mort aquesta matinada a Barcelona als 98 anys, ha informat el sindicat CGT. La vetlla començarà aquesta tarda al tanatori de les Corts de Barcelona i el funeral serà demà, a un quart de tres de la tarda al mateix lloc.

Pérez va néixer a Barcelona el 17 d'octubre de 1915, al barri les Corts, i era la tercera de sis germans, fills de dues mares diferents. El seu pare era Juan Pérez Güell, un militant anarquista que va patir la presó per les seves idees polítiques.

Després d'una infància feliç –tot i que no va poder anar a l'escola– Conxa Pérez va començar a militar en el moviment llibertari al fer els 16 anys i, tot just proclamada la República, va abandonar el taller d'arts gràfiques en què treballava per participar activament en les activitats de l'Ateneu Llibertari Faro i de l'Ateneu Agrupació Humanitat.

Segons la biografia escrita per Sara Moroni i publicada a Germinal. Revista d'Estudis Llibertaris, va ser en els ateneus on Conxa Pérez va llegir i va debatre amb els seus companys els escrits dels grans pensadors del moviment anarquista.

El 1932 es va afiliar a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i un any més tard va ser detinguda i empresonada per portar una pistola amagada al pit per ajudar un company, propietari de l'arma, i que es trobava al seu costat en un piquet davant d'una fàbrica.

Pocs dies abans d'esclatar la Guerra Civil, va ingressar al Comitè Revolucionari del barri de les Corts, on van construir les primeres barricades i van equipar camions per a la guerra.

En els primers dies del conflicte, Conxa Pérez va participar en l'assalt a la caserna de Pedralbes i en la presa d'un convent de monges. També va formar part del grup armat Els Aguilons de les Corts, format per 100 soldats, del qual només set eren dones.

Després de lluitar en els fronts de Casp i Belchite, on expliquen que va salvar la vida d'un company, va tornar a Barcelona i va treballar com obrera en una fàbrica de producció d'armaments.

El 3 de maig de 1937 es va oferir voluntària per fer una ronda de reconeixement a la zona de la plaça de Catalunya, on va ser ferida al patir una emboscada. Des d'aleshores va tenir un fragment metàl·lic de munició allotjat en una cama durant molts anys.

Al desembre de 1938, va abandonar Barcelona i, al creuar la frontera, va ser ingressada en camp de refugiats d'Argelèrs. Més tard, va treballar com a infermera voluntària en un camp, on va conèixer al metge madrileny Isidoro Alonso, un socialista que durant un temps va ser la seva parella i amb el qual va tenir el seu únic fill, nascut a Marsella.

Pérez tornar a Barcelona al setembre de 1942, on, com no podia mantenir-lo, va haver de deixar el seu fill en acollida en un orfenat.

Una família d'origen jueu per a la que va treballar com a treballadora domèstica el va ajudar a demostrar davant les institucions que cobrava una renda adequada per a l'aliment del seu fill, amb la qual cosa va poder recuperar la custòdia del menor.

A Barcelona, Conxa es va retrobar amb un antic company de l'Ateneu Fars, Maurici Palau, que havia passat quatre anys a la presó, i van iniciar una relació sentimental que va durar 30 anys.

Tots dos van muntar una parada al mercat de Sant Antoni, on venien bijuteria i roba interior que feien ells mateixos i que, a més, durant la dictadura, va servir com lloc de trobada d'anarquistes.

Després de la mort de Franco, va participar en l'organització de les primeres associacions de veïns i en el ressorgiment del sindicat CNT.

El 1997 va formar part del grup de fundadores de l'associació Dones del 36 que, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, reuneix a algunes dones que durant la Guerra Civil havien pres part en moviments polítics i socials d'esquerres a la capital catalana.