“Alguns estudiants no van a la universitat per les taxes”

Diguem que és un funcionament ordinari. Hi ha pau social, normalitat acadèmica i progrés tant en l'àmbit docent com en l'àmbit de recerca, com en transferència de coneixement a les empreses. Estem en una situació completament normalitzada i positiva de cara a la situació econòmica i social.

Definir un pressupost amb el qual ens sentim obligats a tancar sense cap mena de dèficit. El nostre objectiu econòmic aquest any és tancar un pressupost equilibrat sense fer mal al capítol de personal. Una altra cosa que estem fent és una anàlisi del mapa de graus i màsters de la universitat per optimitzar-lo i satisfer les necessitats específiques de cada lloc.

Tenim dues maneres de fer-ho: l'una és venent o llogant algun actiu, algun edifici o algun espai. I, d'altra banda, jugant amb l'estructura i la mida de la universitat a quinze anys vista i utilitzar les jubilacions per obtenir algun estalvi sempre que la Generalitat ens garanteixi el finançament durant aquest període.

Si trobem una manera d'enfocar una solució per al problema econòmic, estic convençut que la Generalitat ens donarà suport i ens garantirà un finançament per trobar una sortida tots plegats.

Hi ha una posició que diu que tot el finançament que requereix la universitat hauria de venir de l'administració sense que els estudiants haguessin de pagar res, com ja passa en alguns països del nostre entorn. Aquest és el discurs del rector Francesc Xavier Grau [de la URV], que justifica que és el sistema més equitatiu. Actualment, una part d'aquest finançament ve de l'administració pública i una altra part dels estudiants. A mi, el que em sembla més raonable és reduir la partida dels estudiants.

Els darrers anys hi ha hagut un increment de taxes, a Catalunya més gran que en altres llocs, i els problemes que es deriven d'aquest increment de taxes ja s'estan manifestant en dos sentits: els estudiants es matriculen de menys crèdits i hi ha candidats a universitaris que s'ho pensen dues vegades abans d'anar a la universitat. Això s'hauria de resoldre.

En un claustre que vam fer al febrer es va dir que el problema més immediat que té la universitat en aquest moment no és el de la governança, sinó el del finançament. Si volem tractar el tema de la governança, fem-ho, però tractem, al mateix temps, el tema del finançament. El que sí que em sembla que val la pena assenyalar és que les opinions que manté el govern actual i alguns pensadors i universitaris sobre com ens hem de governar estan en frontal oposició amb el que passa al carrer. Es parla d'un govern més dirigit, mentre que la gent del carrer el que demana és més participació política i exigència als polítics. Això està més a prop de com ens governem en aquests moments les universitats que no pas de com volen que ens governem.

Potser no cal reinventar la roda i per governar-nos una mica millor el Consell Social hauria d'assumir més decisions que fan referència a diners, a personal i a contractació. Quan es van crear els consells socials, un dels objectius era posar la societat en el govern de la universitat perquè s'adonés que la universitat és important i busqués diners per finançar-la.

No. Només en comptades ocasions.