Pilotes de goma, mai més
La conselleria d'Interior fa efectiva la retirada de la munició més contundent de què disposen els antidisturbis
Vuit persones han perdut un ull a Barcelona des del 1990 per l'acció policial, segons un recompte no oficial
Els mossos d'esquadra que demà es desplegaran a Barcelona amb motiu del Primer de Maig per dur-hi a terme tasques de manteniment de l'ordre públic ho faran per primer cop sense la munició de les pilotes de goma entre el material antidisturbis. S'acompleix així l'acord del Parlament, que a finals de l'any passat va ordenar la desaparició progressiva de les pilotes fins a arribar a la “prohibició total” el 30 d'abril del 2014.
La policia, però, no es desarma. Des que es va arribar a l'acord de tancar dins un armari aquest tipus de munició, el Departament d'Interior ha treballat per dotar el cos de material antidisturbis alternatiu, amb una inversió que arriba als 88.000 euros, segons va explicar el mateix conseller, Ramon Espadaler, en una compareixença recent al Parlament. No es dispararan pilotes, però sí que es faran servir projectils d'escuma, o viscoelàstics, fet pel qual la conselleria ha invertit en la compra de llançadores. Ara els Mossos en tenen 50 i està previst arribar a les 110. Un canó que llança aigua i canons de so completen l'arsenal dels mossos de la brigada mòbil (Brimo). L'ús de les pilotes de goma per part de les diverses policies a Barcelona ha provocat, com a mínim, lesions greus a deu persones des del 1990 fins al 2012, i en vuit casos ha comportat la pèrdua d'un ull, segons els cens de l'organització Stop Pilotes de Goma. “Fa tretze anys i encara avui em segueixo mirant al mirall i no sóc jo”, explica Carles Guillot, membre de Stop Pilotes de Goma. El primer afectat va ser Juan de Dios Plata, que va rebre l'impacte d'una pilota de goma durant els incidents que el 1990 hi va haver entre veïns del barri del Besòs i els Mossos, i l'última ha estat Ester Quintana, si bé ni en aquest ni en cap altre cas la policia no ha acceptat la seva responsabilitat.
La fi de les pilotes de goma coincideix amb la redacció per part del departament d'un protocol d'indemnització de víctimes d'accions policials que aquests dies s'està enllestint.
Als tribunals, la doctrina del no
Cap de les denúncies que han presentat ciutadans mutilats en un ull per un cop de pilota de la policia no ha prosperat. El cas d'Ester Quintana és el que més ha prosperat judicialment i en aquests moments hi ha dos agents processats, i en cas d'arribar a judici es convertiria en el primer cas. Fins ara els tribunals han desestimat les denúncies amb l'argument que era impossible identificar el policia autor del tret. La doctrina del no també es fonamenta en l'argument que si les víctimes eren al lloc on hi havia disturbis no van evitar el risc.
Fins avui només hi ha constància de dues indemnitzacions dictades per la via contenciosa administrativa, cap de les quals en casos de mutilacions oculars, i una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, referida a un ciutadà del País Basc, que trenca aquest doctrina dels tribunals espanyols d'evitar la condemna a la policia.
