Molts turistes, poca compra

Van desembarcar més de trenta-un mil creueristes; una xifra rècord en un sol dia. La previsió municipal, de Turisme de Barcelona, era que fessin una despesa de 3,5 milions d'euros a Barcelona... Per què aquesta previsió amb tan bons auspicis? Perquè ahir es va fer coincidir l'arribada massiva de turistes amb el segon festiu de l'any que els botiguers de Barcelona podien obrir. Si es posen en una mateixa equació milers de creueristes ansiosos de comprar –se suposa– i milers de comerciants delerosos de satisfer-los, el resultat hauria de ser molt positiu. Exactament tan positiu com 3,5 milions d'euros. Més concretament, uns cent euros de despesa a la ciutat per passatger, euro amunt, euro avall. El president del Port, Sixte Cambra, feia la mateixa previsió optimista. En declaracions a l'agència Europa Press, assegurava que Barcelona és “la gran beneficiada econòmicament de l'activitat de creuers”.

Els turistes que desembarquen al port, però, es mouen a toc de xiulet, sense entretenir-se gaire ni badocar. Duen cada passa programada. De monument en monument i amb poca estona lliure. Ahir, a les dotze del migdia, a la una, a quarts de dues, a les quatre de la tarda, el centre de Barcelona no era gaire diferent de qualsevol altra jornada festiva. Fins i tot menys mogut que qualsevol jornada laborable. I que qualsevol dissabte a la tarda.

Cap empenta a les botigues, ni a les de records de la Rambla. Dependents a la porta, xerrant entre ells, o bé traient la pols als maniquins de l'aparador. Això pel que fa al centre-centre, és a dir, passeig de Gràcia, plaça Catalunya, Portal de l'Àngel, Portaferrissa... Més enllà d'aquest rovell de l'ou, molts comerços ni han obert. Posem per cas la rambla del Poblenou. Hi ha paradistes venent artesania, roba, bijuteria. De botigues tradicionals n'ha obert alguna... Les que han participat activament de la jornada són les de propietaris xinesos.

Un dia per tafanejar

A la botiga de Zara de passeig de Gràcia es veu un escenari que es repeteix a molts altres establiments: dones de mitjana edat cap amunt que remenen els penjadors. N'hi ha que el marit els aguanta la bossa. D'altres van soles. N'hi ha moltes de “locals”, autòctones i també turistes. De gent jove no se'n veu. Una dependenta diu: “No hi ha gaire moviment. De fet, aquests festius no hi ha mai moviment. Han dit que vindrien els creueristes, però... Potser a la tarda? Va més gent a les botigues dels centres comercials...”

La Paquita sospesa comprar-se una brusa. Ha sortit a voltar i ha aprofitat que no hi havia gent. “Està bé que s'obri per als turistes, però que es faci al centre, als barris ja és una altra cosa.” “Nosaltres ho vam llegir al diari”, diu una altra compradora, que va amb el marit. “No pensàvem anar de botigues, però com que estàvem passejant hem entrat. No comprem en dius festius, ni en dissabte. Estem jubilats, així hi podem anar entre setmana, sense angoixes.” Al comprador autòcton –que aquest dia tafaneja i gasta per allò de “ja que passava per aquí”–, sembla que li preocupa què pot representar per als treballadors del sector que s'arribi a donar via lliure a l'obertura en festiu. “Això d'obrir en festiu està bé per als turistes però s'hauria de fer de tal manera que el personal dels establiments no en resulti perjudicat! S'ha d'organitzar molt bé.”

Un altre establiment. A El Corte Inglés no defalleixen. Tot i que els passadissos són una bassa d'oli i que gairebé es podria parlar de silenci, a quarts d'una de la tarda. Comenta una dependenta: “Em sembla que la gent encara no té clar això dels festius... No se'n fa prou publicitat. Per tant, els festius que s'obre vénen els turistes. Es nota més quan estem a prop de les festes de Nadal, però aquests altres no saben tant que està obert. Tot i això, la cosa va millor del que ens esperàvem a primera hora del matí.” El cas és que gairebé és la una. “Potser és que la gent vol dormir més...” Pot ser. A les terrasses, però, no hi falta públic. Més aviat falten taules. Es veu a la plaça Reial, a la Rambla, a la plaça del Pi. Estan fent una altra mena de consum.

Un vigilant avesat als festius oberts es mira el Portal de l'Àngel i ho té clar: “Aquí no es belluga res. Mira... Quanta gent veus amb bosses a la mà!? I només compren a les botigues de grans marques. Hi ha l'ambient d'un diumenge qualsevol.” De fet, a prop, davant dels Quatre Gats hi ha més gent fent-se fotografies al costat del nom d'aquest local històric que no pas a les botigues del voltant.

Imants de nevera

La propietària d'una botiga de records del carrer Ferran, Núria Oliver, no tenia ahir gaire clares les previsions de calaix a propòsit del desembarcament massiu. En declaracions a l'agencia ACN, valorava que, fora d'aquells turistes que tenen alt poder adquisitiu, i que “ja van directament al passeig de Gràcia”, els creueristes funcionen per impuls. No els importa tant què s'emporten com els diners que els costarà. Un creuerista nord-americà, de Washington, Anthony Tuseth, pot servir d'exemple. Ha fet un creuer pel Mediterrani i la parada final ha estat Barcelona. Ha comprat imants de nevera. Certament, no és perquè el botiguer tiri coets. Explica el turista: “Hem passejat i, sobretot, el que volíem era gaudir de la ciutat i beure una mica de cafè amb llet.” Un matrimoni, també nord-americà, Charles i Joyce Mason, explicava que disposaven de poc temps abans de tornar a embarcar. El pla d'ells era molt semblant: “Voltarem per la Rambla, no hem estat a Barcelona des de fa 40 anys.” Hi ha barcelonins que treuen les mateixes conclusions de jornades com aquesta. Dues veïnes de Portaferrissa comenten la jugada: “Els d'aquí no comprem res en dies com aquest, i els de fora, alguna fotesa o altra s'enduran.”

Dos extrems

Els principals receptors de les onades de turistes són, a part dels comerciants, els veïns. En declaracions a Catalunya Ràdio, la presidenta de l'Associació de Veïns del Casc Antic, Maria Mas, va criticar “l'esdeveniment”. És a dir: “Que vinguin 30.000 persones unes hores i que deixin la merda als nostres carrers, i que això sigui titular als diaris o a les ràdios.”

A la vegada, ahir, que tocava gaudir, o no, de la xifra rècord de creueristes, el Port ja avançava esdeveniments. Aquest diumenge seria com la prèvia d'una altra gran cita, a mitjan setembre. S'hi espera l'arribada de gairebé cinquanta-vuit mil passatgers. Això no és tot. Un altre objecte de desig és la futura presència a Barcelona –per primera vegada– del vaixell de creuer més gran del món, l'Oasis of the Seas, amb capacitat per a 6.296 passatgers. Deixarà el Carib per fer la ruta pel Mediterrani, i el port serà un dels seus punts de referència.