L'Església surt al carrer
Comença a Barcelona un congrés de pastoral de les grans ciutats
Bisbats d'arreu convoquen laics per conèixer la realitat de les urbs i acostar-s'hi més
Busquen canvis i frenar la secularització
Les principals autoritats del país van inaugurar ahir el Primer Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats organitzat pel cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que, molt en sintonia amb el tarannà del nou papa, Francesc, que aposta perquè l'Església surti al carrer, ha convidat intel·lectuals de diverses disciplines per debatre la transformació i la realitat de les grans ciutats del món i les necessitats dels ciutadans que les habiten.
A partir d'aquesta anàlisi el congrés vol saber el paper que hi ha de tenir l'Església i com ho ha de fer per arribar a la gent. “La tasca de l'Església a les grans urbs és clara: evangelitzar perquè l'Evangeli ha de restaurar la dignitat humana al teixit social”, va dir l'arquebisbe de Barcelona. El congrés, que es fa a l'edifici del Seminari de Barcelona, és obert a tothom i durarà fins demà, i tindrà una segona part al mes de novembre, quan les conclusions dels experts seran debatudes pels bisbes d'algunes de les diòcesis més grans del món dels cinc continents.
“L'Església té una feina titànica”, va admetre el sociòleg Manuel Castells, que, en una conferència contundent i dura, va dibuixar una societat globalitzada que es menja l'individu i el teixit social i tendeix a la insolidaritat i a la violència. Va parlar d'una societat “de persones perdudes” en la immensitat d'una “aldea global” que deixa de banda qui és menys fort. I és en aquest marc on el sociòleg creu que l'Església té un paper si l'enfoca en la lluita social.
Castells, catedràtic de la Universitat de Califòrnia-Berkeley i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va donar a entendre que l'Església catòlica, si vol, pot fer molt pel paper de “gran reserva de regeneració moral” que encara representa. Però va advertir que aquesta Església viu una crisi de legitimitat i va recordar que calen canvis. Va enumerar algunes de les raons que n'han propiciat el declivi –la seva relació amb les classes dominants; el fet d'haver donat legitimitat al poder; no haver fet prou en la seva mobilització pels pobres; estar lluny dels problemes de la gent; no assumir els drets de les dones, el seu dret al divorci o a decidir sobre el seu propi cos; no igualar els gèneres dintre de l'Església; tenir criteris rígids i allunyats dels joves, i no haver perseguit la pederàstia–, però lluny de pintar un futur laic, que és una percepció “eurocèntrica”, Castells va dir que és just el contrari. “La població religiosa creix al món, ja que ha passat d'un 83% que se'n considerava el 1980 a un 89% que se'n considerava el 1990.” Però va advertir que la principal competència de la religió catòlica “no és el laïcisme, sinó les altres religions”, i va recordar el fenomen de les esglésies pentecostals a l'Amèrica Llatina, amb tot el que comporten.
Gent que té por
Manuel Castells, que va recordar que a Occident el 85% de la població viu en ciutats i àrees metropolitanes, va advertir del procés de globalització mundial i la concentració de la població en les àrees metropolitanes, perquè malgrat hagin “suposat una millora genèrica de les condicions de vida, amb sanitat i educació al capdavant”, han donat pas a un món on la gent té por l'un de l'altre, on “donem sentit al consumisme”.
També va parlar de la por el sociòleg basc Javier Elzo, de la por a la seguretat i de la dictadura tecnològica. En aquest context, va dir, l'Església “té una oportunitat d'or”, ja que és “l'única institució mundial que està estructurada, jerarquitzada, i que forma una unitat. No n'hi ha cap altra. I és l'única amb capacitat d'oposar-se al capitalisme dominant”.
També va parlar de desigualtats de pertinença. “Fa dos anys –va recordar– uns empleats municipals en una inspecció rutinària van descobrir en un pis el cadàver d'una dona que feia dos anys que estava morta. Com és possible, es va preguntar la gent? D'altra bada, ara fa poc una àvia havia de ser desnonada però tantíssima gent es va trobar davant de casa seva i va fer pinya i pressió al seu voltant que al final el desnonament va ser impossible.” Aquests dos exemples –va dir– serveixen per il·lustrar dues realitats oposades d'una ciutat: l'anonimat i la desvinculació ( i la solitud) i, d'una altra banda, tot el contrari: la solidaritat i les múltiples formes d'agregació i de formació de grups.
Va parlar de les comunitats dintre de les ciutats, enclavaments vivint al marge l'un de l'altre, i va advertir sobre el perill de les ciutats de convertir-se en parcs temàtics.
L'antropòleg francès Marc Augé, d'altra banda, va advertir de la força de l'urbanisme i l'arquitectura en el tipus de vida de les persones a les grans urbs i, criticant els dissenys de les perifèries, va reclamar tornar a donar “la paraula al paisatge” i que les ciutats construïdes “tinguin context”.
LES FRASES
Església Plural contra Cañizares
El col·lectiu de fidels cristians de base de caire catalanista i progressista Església Plural ha iniciat una campanya de recollida de firmes per evitar que un bisbe no arrelat al país sigui nomenat arquebisbe de Barcelona en substitució del cardenal Lluís Martínez Sistach, que s'ha de jubilar. La campanya ha començat arran dels rumors que situaven l'ultraconservador Antonio Cañizares a la diòcesi de Barcelona. “Rebutgem la possibilitat que Cañizares o qualsevol bisbe de perfil toledà sigui imposat a Barcelona i a qualsevol diòcesi de Catalunya i demanem al Vaticà que sigui coherent amb la doctrina social de l'Església i busqui un perfil de bisbe arrelat a la comunitat”, diu Església Plural. Aquest col·lectiu denuncia que de fa anys hi ha l'intent dels sectors espanyolistes més conservadors “d'assimilar l'Església catalana com a arma per desmembrar la societat catalana”. Església Plural demana per a la principal diòcesi de Catalunya “una persona en sintonia amb el papa Francesc i amb la tradició eclesial catalana”.