Reclamen un protocol per a la síndrome de Noè

Oculta sota la superfície i invisible als ulls de la societat, s'està desenvolupant la síndrome de Noè, un trastorn psíquic que provoca que aquells que el tenen acumulin animals massivament i de manera compulsiva.

Les persones que presenten aquesta malaltia poden arribar a amuntegar a casa seva centenars d'animals –tendeixen a recollir-los del carrer, però també els poden furtar del veïnat–, que es reprodueixen de manera massiva i descontrolada. El principal inconvenient no és tant la quantitat ingent de gossos i gats que aquestes persones acumulen, sinó el fet que els propietaris desatenen les necessitats bàsiques dels animals i no en són conscients.

Un estudi impulsat pels investigadors de l'Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb els membres de la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la UAB, ha tret a la llum les implicacions en el terreny de la salut mental, el benestar animal i la salut pública que suposa la patologia i la importància d'elaborar amb urgència un protocol estandarditzat per tractar eficientment els futurs casos. L'absència d'un mecanisme d'actuació implica que, quan es dóna un nou cas, les associacions i entitats protectores es limiten a recuperar els animals sense proporcionar tractament mèdic a la persona afectada per la síndrome, necessari pel fet que l'índex de reincidència és del 100%.

Així mateix, l'absència d'un protocol que reguli les intervencions provoca que les actuacions siguin extremament lentes. L'estudi exposa que poden transcórrer fins a cinc anys entre la primera denúncia per acumulació i la recollida definitiva de les mascotes per part de les protectores. Consegüentment, quan aquests animals són retirats, es troben en un estat deplorable o crític: desnodrits, deshidratats, amb paràsits o amb malalties infeccioses. Així mateix, les mascotes presenten una cria incontrolada i comportaments agressius, que neixen de la falta de sociabilitat amb què conviuen, una actitud que dificultarà, a la llarga, la seva adopció futura als centres de recollida.

A la capital catalana, els animals recuperats per part de l'Ajuntament són atesos i allotjats al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia (CAAC), on són tractats per l'equip d'especialistes veterinaris i des d'on es busca una nova família que els aculli. Des de l'estiu passat, l'Oficina de Protecció dels Animals ha intervingut en un total de vuit casos de síndrome de Noè i ha recuperat fins a 130 animals, segons informa el Departament de Benestar.

L'estudi esdevé la primera recerca sobre el trastorn que s'ha dut a terme dins del marc europeu i constata l'existència decisiva d'aquesta patologia a Europa, on es desenvolupa amb unes característiques molt similars a la resta dels continents.

Els resultats de l'anàlisi revelen que els principals afectats per la síndrome són persones d'edat mitjana o avançada que viuen aïllades de la societat, amb la qual no estableixen cap contacte directe. Aquesta incomunicació és precisament una de les principals causes que dificulten la detecció de la malaltia.

Segons dades de l'estudi, el trastorn afecta sense distinció homes i dones, i mentre que en un 63% dels casos es tracta de persones d'edat superior als 65 anys, el 83% de la gent que presenta la patologia viu sola i en un estat de precarietat econòmica.

D'altra banda, aquest treball posa de manifest que un 44% de les persones que presenten la síndrome també tenen un trastorn per acumulació d'objectes, conegut com a síndrome de Diògenes. Tot i que les dues patologies s'emmarquen dins del diagnòstic de trastorns per acumulació, només aquest últim rep atenció domiciliària i presenta protocols d'actuació reglamentats en salut pública.

A hores d'ara, la síndrome de Noè encara es manté sota la superfície i hi ha molts casos que encara no han estat detectats. Tot i això, el director de la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut, el doctor Jaume Fatjó, subratlla que, arran de la publicació de l'estudi, no deixen de rebre informació sobre nous casos, cosa que els ha permès veure “una tendència exponencial”.