Les diferències econòmiques marquen les extraescolars
Ribó presenta un informe sobre el lleure educatiu i reclama al govern que garanteixi la igualtat d'oportunitats
Entre les famílies riques i les més pobres hi ha una diferència de 30 punts quant a la participació dels fills en activitats
És una regla de tres: a més ingressos de la família, els infants fan més activitats extraescolars i de lleure educatiu; a menys ingressos de la família, les activitats es redueixen o desapareixen del tot. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va alertar ahir que entre les famílies que tenen més i les que tenen menys hi ha una diferència de 30 punts percentuals pel que fa a la participació dels seus fills en activitats de lleure educatiu, tant en extraescolars esportives com en les més artístiques i culturals.
Per exemple, el 83% de menors de quinze anys fills de directius i executius fan activitats extraescolars esportives i el 57% assisteixen a activitats més artístiques i culturals, música i dansa. En canvi, dels infants de les famílies de treballadors no qualificats, només el 50% estan apuntats a activitats esportives a fora i un 21,4%, a activitats no esportives (vegeu el gràfic adjunt).
Per tot això, el síndic va demanar ahir al Parlament mesures per disminuir aquestes diferències i que l'administració desplegui una normativa pel dret dels infants a accedir a les activitats de lleure educatiu, especialment al voltant de l'escola: extraescolars, sortides i colònies escolars. “Cal garantir –va dir Ribó– la igualtat d'oportunitats també en el lleure.”
Diners de la Grossa
Després de la presentació de l'informe, la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, va explicar que 500.000 euros recaptats de la Grossa de Cap d'Any es posaran a disposició de les entitats d'oci educatiu i permetran becar 3.500 infants perquè vagin a colònies i campaments. Aquests diners s'afegiran, va dir Munté, als gairebé 4 milions de subvencions anuals que dóna el govern per a actuacions de caràcter social, cívic i associatiu i de promoció de la cohesió social destinades a nens i joves. D'altra banda, la consellera va anunciar ahir que el seu departament destinarà, aquest 2014, una partida de 2 milions d'euros més a una convocatòria extraordinària de subvencions per a entitats socials que atenen famílies en situació de vulnerabilitat.
Caràcter educatiu
El síndic posa sobre la taula els dèficits de reconeixement social de l'educador de lleure educatiu i demana que l'administració aprofiti millor els equipaments dels espais públics per fer activitats de lleure, especialment els dels centres escolars.
Tot i que cada cop la societat és més conscient de la importància de les activitats de lleure, extraescolars, sortides i colònies, perquè és una oportunitat per als infants, per al seu desenvolupament, perquè aprenguin a relacionar-se amb els altres, a conviure, a adquirir autonomia i a acostar-se a la natura,
entre moltes altres coses, el síndic alerta que “en l'actual context de crisi econòmica” molts infants se n'han vist afectats. Tot i que recorda que el sector “està compromès amb l'equitat” (entitats com ara Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés ho confirmen cada any amb la
seva política de beques) i que també les administracions han fet esforços per tal de compensar les desigualtats, alerta que no és suficient perquè, per l'impacte de la crisi, les retallades han afectat molt el sector.
Recorda que l'administració gairebé ha eliminat les ajudes i que les subvencions a ajuntaments per a activitats extraescolars o les subvencions a les AMPA, que organitzen gran part d'aquestes activitats dintre del recinte de l'escola un cop acaben les classes, han desaparegut. També que ha disminuït el finançament de la secretaria general de l'Esport a programes d'esport escolar, que ha passat de donar 4,5 milions el 2010 a 2,4 milions el 2013. El mateix ha passat amb les ajudes a clubs federats.
D'altra banda, Ribó va alertar que és veritat que ha augmentat el nombre d'infants apuntats a casals o agrupaments (econòmicament força viables), però que ha baixat el de les activitats extraescolars.
Una altra manifestació de desigualtat és, segons el síndic, la del territori, on detecta diferències notables entre comarques, en part condicionades pel pes demogràfic, que pesa en la provisió d'equipaments i associacions.
LES FRASES
LES XIFRES
Desigualtats per edat i per gènere
A banda de les desigualtats econòmiques, els nivells de participació també varien en funció de l'edat i del gènere. A mesura que els infants creixen, especialment a partir dels dotze anys, que és quan comencen el primer d'ESO, la participació en les activitats de lleure educatiu baixa. En part el problema és que molts infants, en deixar l'escola primària i anar a l'institut, es troben que no hi ha activitats extraescolars. Però també passa que a aquesta edat els menors veuen menys atractives les activitats lúdiques que se'ls ofereix. Els nivells de participació en activitats de lleure també varien en funció del gènere, sobretot per la separació de les activitats per sexes i l'oferta diferent per a nois i per a noies, especialment en l'àmbit esportiu. El síndic destaca també les mancances en el caràcter inclusiu i intercultural de les activitats de lleure educatiu, per les dificultats de participació dels infants amb discapacitat i per la baixa participació dels infants d'origen immigrant en moltes ofertes, especialment de caràcter no esportiu.