Els municipis de la demarcació de Barcelona que van resultar afectats el gener passat per una tempesta ciclònica atípica van ser finalment 135, i no onze com s'havia valorat en un primer moment. És a dir, que en 135 municipis el vent va superar els 135 quilòmetres per hora. A partir d'aquest límit, és l'Estat, a través del Consorci de Compensació d'Assegurances, qui pagarà les despeses dels afectats, i no les asseguradores. Sempre, això sí, que aquests tinguessin contractada una assegurança. Segons el consorci, els afectats no han de notar cap diferència en el fet que pagui l'asseguradora o l'Estat, ja que la majoria ja han cobrat de les seves companyies. Són ara les asseguradores les que han de cobrar del consorci. I algunes ja han començat a fer-ho.
El fet que a finals de gener el consorci només cobrís els danys d'onze municipis i que ara ho faci amb els de 135 no es deu a cap canvi de criteri en la valoració. Així ho assegura el director general de l'ens, Ignacio Machetti, que explica que quan hi ha tempestes locals es demanen ràpidament dades a l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). El problema de la ventada del 24 de gener –exactament, el consorci cobreix els danys produïts entre el 23 i el 25 de gener– va ser la seva magnitud, ja que el temporal va afectar mitja Península. «L'Aemet va enviar una llista incompleta perquè no havia analitzat tots els seus mesuraments ni tampoc els d'altres serveis meteorològics», assenyala Machetti. Així, el 28 de gener es va publicar una llista de municipis on el vent va bufar a més de 135 km/h i a Barcelona en van sortir onze: Bagà, Castellar de n'Hug, Òdena, Castellolí, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, Igualada, la Pobla de Claramunt, Santa Margarida-Sant Maure, Saldes i Vilanova del Camí. Tots ben lluny de municipis com ara Sant Boi de Llobregat, on el vent es va endur la teulada d'un pavelló esportiu, fet que va provocar la mort de quatre nens. O d'Abrera i la Palma de Cervelló, també al Baix Llobregat, on la caiguda de dos arbres va esclafar dos homes. «Quan l'Aemet ens va enviar els seus registres vam veure que era molt poc en relació amb el que havia passat, i vam demanar que els ampliessin», diu Machetti. Aquesta ampliació s'ha fet amb altres serveis meteorològics, d'altres administracions i d'infraestructures com ara aeroports. I el resultat ha estat que moltíssims més municipis del que es va dir van quedar afectats per la tempesta ciclònica atípica.
El fet que hagin passat sis mesos per elaborar la nova llista s'explica, segons Machetti, per la gran extensió afectada pel temporal. En previsió de la tardança, el consorci ja va alertar que aquella primera llista era provisional.
Cobrament ràpid
La recomanació que es va fer als usuaris va ser, llavors, que reclamessin a les seves companyies asseguradores –els veïns dels onze municipis inclosos en la primera llista han cobrat directament del consorci–. A final del juliol passat, el consorci va signar un conveni amb l'associació empresarial d'asseguradores Unespa que establia la manera com les companyies han de cobrar –«d'una manera ràpida i senzilla»– els diners que han avançat als assegurats. També s'han acordat els procediments per tramitar els sinistres de més importància que encara no s'han resolt. Segons Machetti, durant aquest mes d'agost s'han començat a tornar els diners a les asseguradores.
Pel que fa als usuaris, el director general del consorci assegura que «el gros ja ha cobrat» pels desperfectes. Machetti aclareix que els particulars perceben poques diferències en cas que finalment cobrin de les asseguradores o de l'Estat, per supòsits de força major que no cobreixen les pòlisses. La diferència entre cobrar aviat o trigar més depèn del nombre de sol·licituds que s'hagin de tramitar. «El consorci tramita una mitjana de 40.000 reclamacions a l'any. Amb el temporal de vent hem tingut a tot l'Estat 400.000 reclamacions», explica el responsable del consorci. No hi ha tampoc diferències en la quantitat que rep l'afectat, ja que això depèn de la pòlissa que tingui contractada. Ni hi ha un procediment diferent per als particulars i les administracions. En aquest sentit, Machetti explica que és força freqüent que els ajuntaments no tinguin assegurança.
Comentaris
Ubicat al pati-jardinet dels pàrvuls,cobria una part de la teulada de l’establiment escolar,el C/ Emili Picó i Bonmatí i el mateix pati dels pàrvuls.El seu físic era estrafolari:arrels una mica a la vista,la soca i el tronc-ja geperuts-que resistien la voluminosa capçalera arbòria,que sobresortia sobre la teulada del centre escolar uns 5 metres-.
El dia 28 Agost 2009,serenament i sense cap violència aliena,cau a terra amb un “catacrac” armònic i gairebé sense soroll,sobre el C/ Emili Picó,la tanca de ferro del centre escolar (uns 10 metres) i el pati-jardinet dels pàrvuls.Un fenómen de la Natura noram i sense estridències-.
La Providència va voler que en aquesta hora matinal,no hi hagués ni un cotxe,ni un vianant i ni cap nen i nena ,malgrat la cruïlla de tres carrers,convertides gairebé en carreteres generals.Valia la pena que ja finalitzava l’escola d’estiu i que només el silenci i la pau hi eren presents en un matí del mes d’Agost i ple de turistes.Déu escriu dret amb línies torçades.
Ben curiós:no feia gaire moria la Figuera de les Tres Branques,que s’abocava a les aules del Cicle Superior de l’EGB,emblema literari per als alumnes i escut de l’AMPA,silenciosament,tot i sent substituïda per una altra i ara el Pi Monumental,honor i glòria per al primer grup escolar de la Història de l’Educació a Sitges,però no caurà el pi company,arrelat a la vorera del c/ Isabel Julià,ple de coloms que hi dormin i caguen,posant el carrer “ben bé perillós” per als escolars i per l’espai de l’Aula de pàrvuls,tot i col.locant uns bolquers municipals entre l’edifici i el Pi per tal d’acumular els excrements colomins.
L’any 2010 el CEIP Esteve Barrachina celebra les seves Noces d’Or,el C/ Emili Picó i Bonmatí (continuació del C/ Jesús) també el mig segle-.
Un altre PI de la mateixa edat,50 anys,amb les arrels a prop d'un antic torrent,ara carrer,amb la soca i el tronc "geperuts" i la capçalera molt gran,que farà caure aquest Pi Gro,Monumental i Catalogat com el primer víctima,ferit pel vent i les arrels "tocades" per l'antic corrent.
Ara bé,aquest és ubicat-justa la fusta a l'entrada popular al centre escolar pel C/ Isabel Julià,fent una mena d'arc sobre aquesta entrada,per on dia rere dia entren homes,dones,nens i nenes i mestres,cosa que si algun dia cau a terra,aplastarà més de mitja dotzena de personal,si n'arriba a caure en temps d'activitats escolars,cosa que no va fer el seu bessó.
Són tres Pins Monumentals i catalogats,que celebren 50 anys amb el CEIP Esteve Barrachina l'any 2010:el ja caigut a terrsa,el a punt de caure i un tercer arrelat a la vorera del C/ Isabel Julià,dormitori dels coloms i cagades al carrer i a les portes d'una aula de pàrvuls dins el pati.
Urgent el tallar "ja" el Pi bessó del ja caigut a terra.Per llogar-hi cadires,Ajuntament sitgetà !
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.