Societat

Crisi, atrapats al túnel

Càritas constata que la pobresa s'intensifica i que és més difícil sortir-ne

L'entitat, que va atendre l'any passat 276.595 persones, reforça els serveis d'inserció laboral i habitatge

Un bany de realitat és saber que les 276.595 persones que l'any passat van atendre les Càritas parroquials, arxiprestals i diocesana de Barcelona omplirien dues vegades el camp del Barça i dues el de l'Espanyol junts. Aquesta imatge va fer servir ahir el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, per fer balanç de l'acció social de l'entitat de l'Església. Respecte al 2012 hi va haver un augment del 6% en el nombre de beneficiaris i el 72% ja havien estat atesos anteriorment. “A les persones els costa recuperar-se i, si se'n surten, hi tornen a caure”, va advertir Sistach, que en referència als experts que anuncien la sortida de la crisi va assegurar que, en el cas de Càritas, “encara no es veu la sortida del túnel”.

El senyal d'alerta de l'entitat continua sent que la pobresa és més extensa, intensa, crònica i profunda. Per tant, res de brots verds. Tot al contrari. Alguns elements destacables de la radiografia de les persones ateses són que el 79% de les que arriben a Càritas en edat de treballar estan a l'atur i que la majoria ni tan sols reben una prestació social. També augmenta el col·lectiu dels anomenats “treballadors pobres”. “Per a molta gent, Càritas és l'única font de subsistència i això incrementa el patiment i fa baixar l'autoestima”, va subratllar Sistach.

La radiografia de Càritas també indica una evolució del perfil de l'exclusió: s'incrementa el nombre de beneficiaris nascuts a l'Estat –el 2007 representaven el 24% del total i ara, el 48%–, i també el de les llars amb menors –el 2012 significaven el 49% i ara, el 53%–. Precisament, trencar l'espiral de pobresa en què viuen molts menors –un de cada tres atesos és menor d'edat– és una de les prioritats de l'entitat, que des de fa dos anys aposta per Paidos, un projecte d'atenció integral de la família.

Feina, feina i feina

Sense deixar de banda l'ajuda per a necessitats bàsiques –gairebé 40.000 persones van rebre suport per a alimentació–, la responsable d'acció social de Càritas, Carme Trilla, va indicar que la formació i inserció laboral –8.456 alumnes– i l'habitatge són dues línies prioritàries d'actuació. No és nou que la principal petició que la gent fa a Càritas és feina, perquè treballar, juntament amb la dificultat per accedir a un habitatge digne, és un dels grans problemes del moment.

“Hem de dignificar la gestió dels recursos per a les persones. Amb un sostre no és suficient, perquè una persona recuperi l'autoestima i la dignitat, sinó que cal una llar”, va defensar el director de Càritas a Barcelona, Jordi Roglá. Algunes dades en aquest apartat són que 4.600 persones dormen sota un sostre gràcies al suport de Càritas, que s'han subvencionat els subministraments a unes 1.700 i que el servei de mediació de l'habitatge ha evitat en dos anys 600 desnonaments.

Prevenció amb infants

Del total de 276.595 persones ateses l'any passat, 65.668 ho van ser per Càritas Diocesana, més del doble que les 27.120 del 2007, quan va començar la crisi. En els últims set anys, els serveis prestats s'han triplicat. “No tenim una economia al servei de les persones i com a conseqüència la pobresa no para d'augmentar”, va tornar a denunciar Roglá. Una altra de les seves preocupacions és la pobresa infantil, i destaca la feina de prevenció que es fa des de projectes d'atenció integral de la família. “S'hereta la riquesa, però la pobresa també”, es va lamentar. I va seguir: “Si com a societat no som capaços d'atendre els infants de zero a sis anys, els haurem d'atendre d'adults i de vells”, va advertir.

LES XIFRES

27
milions
d'euros són els recursos gestionats per Càritas durant el 2013. El 90% d'ingressos són de fonts privades.
13.000
socis i donants
i més de 500 Entitats amb Cor van col·laborar amb Càritas durant l'any passat.

Roglá fa balanç d'una dècada

Acollida, habitatge i feina eren –recordava ahir Jordi Roglá– els tres eixos prioritaris que es va plantejar quan el 16 de desembre del 2004 va arribar a Càritas Diocesana de Barcelona. I s'han mantingut fins ara, en un temps en què la crisi ha anat donant més feina a l'entitat. Si el 2004 s'atenien unes 60.000 persones amb 12,5 milions d'euros de despesa, el 2013 van ser 276.595, amb 27 milions.

Ahir va ser l'última roda de premsa de Roglá –n'he fet 25, comptava–. Diumenge tancarà una etapa de deu anys com a director de Càritas Diocesana a Barcelona. Feia un parell d'anys que havia demanat plegar, però el cardenal Lluís Martínez Sistach no ha acceptat fins ara la seva renúncia. Encara no hi ha substitut.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia