El cànnabis reclama la legalització
Les dues entitats que agrupen els clubs de fumadors de marihuana a Catalunya fan una ofensiva per a la regularització
Al setembre es reprenen les negociacions amb la Generalitat per pactar una norma
Atrapats enmig d'una política dual del govern de la Generalitat, on la conselleria de Salut sembla jugar el paper del policia bo, i la d'Interior, la del policia dolent, les dues federacions catalanes que agrupen les entitats de fumadors de cànnabis, la CatFAC i la Fedcac, han decidit fer un pas endavant per reclamar la legalització de la seva activitat.
Acompanyats de l'expert mundial en la matèria, l'holandès Martin Jelsma, i dels editors de la revista Cáñamo, que celebra el número 200 de la publicació, el portaveu de la CatFAC, Jaume Xaus, i el tresor de la Fedcac, Albert Mayol, van comparèixer ahir per reivindicar la feina que de fa anys duen a terme en favor del que anomenen el seu consum responsable i per reclamar la seva regularització.
Les dues entitats integren una seixantena de les quasi 400 agrupacions de fumadors de cànnabis que avui per avui hi ha en funcionament a Catalunya. Funcionen perquè, si bé cap llei empara la seva activitat, sí que han trobat emparament en els tribunals i la jurisprudència. D'aquesta manera comença ha haver-hi un gruix de sentències judicials que han donat per bona la forma de funcionar basada en el conreu de la planta de la maria per a l'autoconsum, amb la idea del cercle tancat i sempre i quan no es faci negoci amb la venda de la planta a persones alienes a l'organització.
“Nosaltres funcionem amb un codi ètic que és molt estricte. Qualsevol nova associació que es vulgui integrar a la fundació trigarà dos mesos a rebre el primer lliurament, ja que es comença a conrear quan s'accepta la seva inscripció i hi ha una demanda concreta del producte en funció del nombre de socis”, va explicar Jaume Xaus. No és l'únic requisit, “des que demanen la inscripció fins que aquesta es formalitza passen uns quinze dies”, va afegir.
Amb aquestes credencials, les entitats cannàbiques han presentat un projecte de regulació i un codi de bones pràctiques i confien que la promesa de l'administració catalana d'asseure's en una taula al setembre per buscar fórmules de regularització del sector sigui la bona. Fins ara hi ha hagut contactes i promeses que no han dut enlloc, per exemple: “El novembre passat es va anunciar que en quatre mesos hi hauria una norma i no s'ha fet”, va recordar Mayol. El tresorer de la Fedcac també va denunciar “el doble llenguatge de l'administració”, que ha desconcertat el sector.
El representant de la Fedcac feia referència als cops policials que s'han produït les últimes setmanes amb la detenció de diversos responsables de locals on es fuma cànnabis, amb acusacions fins i tot de blanqueig de diner. “La mateixa setmana que hi havia un sessió al Parlament per parlar del futur del sector la policia entrava a dues associacions que formen part de la nostra federació”, va denunciar Mayol com a mostra del desconcert i també de la “inseguretat jurídica” que viuen els consumidors de marihuana.
En aquesta estratègia de la confusió també hi participa l'administració estatal, mentre per un costat la fiscalia exigeix que per al conreu de la planta s'obtingui un permís per a finalitat mècia quan s'acudeix a l'agència del medicament per tramitar la llicència corresponent es troba el silenci com a resposta.
Actualment, segons els càlculs de les associacions hi ha un centenar de membres d'associacions cannàbiques imputades en processos judicials per delictes contra la salut pública.
Els contactes no són només a nivell de grups de Parlament i del Departament de Salut, sinó també amb l'Ajuntament de Barcelona, ciutat on es concentra el major nombre de les entitats.
La crida feta ahir per la CatFAC i la Fedcac va anar més enllà de la Generalitat i es va dirigir també al govern de l'Estat espanyol. “Faig una crida al govern del PP perquè ens escolti i s'avingui a negociar amb nosaltres”, va dir Xaus.
El turisme del porro a Barcelona “és una evidència”
Només s'ha d'entrar a internet i consultar algunes pàgines amb ofertes amb Barcelona com a centre d'atenció. O encara més simple, només cal fer una passejada per les Rambles de Barcelona i Ciutat Vella i comprovar com el consum de cànnabis està molt estès entre els turistes que visiten la ciutat.
“És una evidència que no es pot negar”, va dir Albert Mayol, que després ho va justificar d'aquesta manera: “El turisme cannàbic ve motivat per la falta de regulació del sector”, I va afegir: “Nosaltres tenim mecanismes interns per controlar-ho i fer-hi front”.
El que desconeix el sector és el volum econòmic que avui dia mou el món del cànnabis a Catalunya, on no només hi ha els 400 clubs privats, sinó diversos negocis de venda de plantes i tot tipus d'aparells per al conreu i el seu posterior consum. Hi ha fins i tot un museu instal·lat al Palau Mornau, una espectacular finca del carrer Ample de Barcelona, construïda el segle XV i reformada per l'arquitecte modernista Raspall. L'edifici alberga una peculiar i detallada mostra sobre el món actual i el passat del cànnabis. Per part de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha reaccionat a l'increment d'aquest tipus d'establiments, cada cop més implantats en barris de la ciutat on fins ara no n'hi havia, i s'ha decretat una moratòria d'un any per a noves llicències. Mentre estigui vigent aquesta suspensió, el consistori treballarà per la regulació encarregant informes i estudis.
