Deu joves pensen a Barcelona sobre el futur tecnològic

“Jo vaig estudiar arqueologia, amb l'especialitat de paleolític inferior. Què vaig aprendre? Vaig aprendre que l'evolució humana ha estat marcada per les revolucions tecnològiques.” Ho diu Genís Roca, soci director de Roca Salvatella, i un dels experts que participen en #ffbcn Fàbrica Futur Barcelona, un projecte del Tricentenari BCN, comissariat per Bibiana Ballbè amb la col·laboració de l'Obra Social de La Caixa i impulsat per l'Ajuntament de Barcelona. Som a la revolució de l'era digital.

En el marc de la primera edició de Fàbrica Futur Barcelona, deu joves, des del mes de juny, estan treballant en deu àmbits per reflexionar i aportar idees sobre com creuen ells, nadius del món digital, que serà el futur. Els àmbits són: les arts, el cinema, l'arquitectura i urbanisme, la comunicació, el menjar, l'educació, la comunitat, el treball, el turisme i les relacions personals. L'evolució de tot plegat es pot seguir de prop a ffbcn.bcn.cat i al setembre es presentarà el resultat d'aquests treballs. L'Skype de la teletransportació, La gamificació de les pràctiques laborals o L'Spotify de les emocions són alguns dels títols que poden rebre els treballs.

Genís Roca explica la filosofia que presideix el projecte: “Els canvis socials, culturals, polítics sempre van associats a l'aparició de tecnologia disruptiva.” D'aquests moments que capgiren el curs de la història no n'hi ha tants. Se'n poden citar dos de clàssics, com ara l'aparició de l'agricultura o la revolució industrial. I ara en tenim un altre davant del nas. “La revolució digital té aquest caràcter disruptiu, no en tinc cap mena de dubte”, comenta. “Afecta les relacions familiars, les relacions laborals... Tot. Si l'electricitat va ser important, això és el súmmum! Ens porta a replantejar-ho tot; tota mena d'activitat és susceptible de ser modificada. Posis l'ull o en el posis, la tecnologia hi està arribant, tot i que encara no està consolidada.”

Sèniors i júniors

Qui ha de ser el protagonista en aquest canvi mundial? Sèniors i júniors han treballar colze a colze. Els que poden aportar una mirada més fresca són, però, els joves, és connatural per a ells. La revolució no consisteix en l'aprenentatge en l'ús d'unes eines, que tothom pot arribar a fer servir. Hi ha alguna cosa més que té a veure amb el funcionament de la ment, en la manera de veure el món. “La meva filla” –comenta Roca– no entén que em posi davant de la televisió a veure el que hi facin... Es pregunta perquè no veig el que vull. Ella, de la televisió en diu la pantalla gran... Aquesta visió és innata en el jovent. Està bé que els joves pensin com seran les coses, des del seu punt de vista.”

L'èxit és el procés

La iniciativa Fàbrica Futur Barcelona respon a tot el que s'ha dit fins ara: som enmig d'una revolució i el jovent, amb el suport de l'experiència dels “analògics” –imprescindible– hi té molt a dir.

Què es busca, deu projectes d'èxit, d'aplicació immediata? Al setembre, quan cadascun dels deu joves presenti el resultat de la seva recerca, hi haurà idees viables i inviables. Processos interessants, el descobriment de potencials. I s'haurà deixat córrer imaginació i ganes. Els grans exploradors del segle XIX tenen el seu paral·lelisme en el segle XXI. I tot això passa a Barcelona. Genís Roca planteja que la ciutat “està legitimada per fer-ho, perquè té els atributs de creativitat, disseny i també tecnologia”.

Carmina Solà, enginyera, participa investigant al voltant del treball. Planteja un altre ordre de coses: la importància del joc. Fàbrica Futur Barcelona, diu, es pot enfocar des dos punts de vista. En primer lloc, des del vessant dels projectes concrets de cadascun dels participants: “Molts dels projectes seran aplicables a la vida quotidiana en un futur no gaire llunyà. Es tracta de millorar la societat i la qualitat de vida dels ciutadans a partir de deu eixos de treball.” Fàbrica Futur els dóna l'opció de barrejar rigor i fantasia en qüestions que més o menys funcionen però que poden millorar. Com en el seu cas: les pràctiques laborals dels joves.

Per una altra part, Carmina Solà també subrat-lla l'interès a escoltar-los: “Aquest projecte també vol destacar el nivell de motivació i ganes de tirar endavant que hi ha entre gran part dels joves, dels quals nosaltres en som només una petita representació. Volem donar a conèixer el potencial de la joventut, de la seva creativitat i ganes de menjar-se el món. Transmetre un missatge optimista que també ajudi que es valorin més els joves dins la nostra pròpia societat.”