La Barceloneta diu prou

No és, en absolut, un fenomen nou. Però aquest estiu la situació sembla que ha arribat a un punt límit. Els veïns de la Barceloneta han sortit al carrer per protestar contra les molèsties que ocasionen els visitants forans instal·lats sobretot en apartaments del barri –la gran majoria, funcionant al marge de la normativa– i que es manifesten en forma d'una revetlla contínua amanida amb disbauxa, alcohol i totes les expressions imaginables de l'incivisme. Darrere d'aquestes crítiques també s'amaga, però, un sentiment latent més de fons. El del descontentament per part dels habitants d'una zona de la capital catalana d'estrat popular, i uns trets identitaris molt característics i peculiars, que des de fa temps temen veure's engolits per un turisme voraç cada cop més omnipresent en un territori molt llaminer per la seva situació a primera línia de mar.

Aquest clima enrarit va esclatar de manera especialment visible dimarts a la nit, quan unes dues-centes persones es van concentrar davant d'una administració d'allotjaments turístics situada al carrer de l'Atlàntida. Aquests establiments s'han convertit en el blanc d'unes protestes que des de fa dies es convoquen de manera més o menys espontània a través de les xarxes socials –un dels seus altaveus més actius és la plana de Facebook Por la abolición de los pisos turísticos–. Per avui, n'hi ha una altra de prevista al mateix punt. Els veïns denuncien que aquests negocis estan oberts fins a altes hores de la matinada, amb tot el que això comporta pel que fa a incomoditats, ja que es fan servir com a punt d'entrega de claus dels allotjaments per als turistes. Davant d'això, reclamen que se sotmetin a un horari reglat de tancament, les deu de la nit. De fet, la pressió que van exercir els manifestants dimarts va forçar que abaixessin la persiana abans d'hora. La regidora del districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, va recalcar ahir, però, que el negoci del carrer de l'Atlàntida té llicència com a oficina oberta al públic, la qual cosa, de fet, l'equipara a una recepció d'hotel. Per tant, el seu horari no pot ser sotmès a segons quines restriccions. Tot i això, Homs va recalcar que hi ha predisposició per part dels responsables de l'agència a intentar trobar una fórmula que esmorteeixi les molèsties.

Totes les parts, però, admeten que aquesta és només una expressió d'un problema amb unes arrels i manifestacions més profundes i complexes. “La convivència amb aquest turisme de borratxera ha arribat a un punt que ja és insostenible”, resumeix Lourdes López, una de les portaveus d'aquest moviment de protesta. Tant ella com altres conciutadans relaten una concatenació d'episodis molt coincident: grups de joves embriagats fent soroll fins a altes hores, festes improvisades als apartaments o als balcons, vòmits, pixades o individus despullats pel carrer, i alguna destrossa o acarament amb els inquilins del barri. López també apunta que les queixes que formulen sistemàticament a la Guàrdia Urbana, o directament a l'Ajuntament de Barcelona, amb prou feines tenen repercussió. Les conductes punibles rebroten i, sobretot, els expedients per clausurar els pisos turístics il·legals s'eternitzen. Una dada il·lustrativa: segons dades dels veïns, a la Barceloneta hi ha poc més de seixanta apartaments en regla; els que no ho estan gairebé arriben a dos mil.

La regidora de Ciutat Vella no vol entrar en guerres de xifres. Sosté que hi haurà “tolerància zero amb l'incivisme” i, per això, ahir va assegurar que des de fa dies hi ha més presència policial i inspeccions al barri. En vista de la situació actual, però, es reforçaran. També va recordar que a finals d'any s'espera aprovar una normativa que regularà els apartaments turístics a la ciutat i que, mentrestant, a Ciutat Vella i punts limítrofs no se'n pot obrir cap de nou. També va afirmar que des del 2011 s'han tramitat 113 expedients a la Barceloneta per possibles il·legalitats en aquest tipus d'allotjament.

Per tot plegat, la síndica de Barcelona, Assumpció Vilà, va apressar ahir el govern de CiU a posar ordre en aquest sentit. El PSC, el PP i ICV-EUiA, al seu torn, es van sumar al prec afegint-hi crítiques al consistori per haver estat massa magnànim amb aquest model de turisme.