Apartaments en retirada
La plataforma d'intercanvi de pisos turístics Airbnb perd una quarta part dels anunciats de la Barceloneta després de dues setmanes de queixes veïnals
La Generalitat la va multar perquè oferia pisos sense llicència
La pressió exercida aquest mes contra els pisos turístics il·legals sembla tenir conseqüències en l'oferta. Airbnb, la principal plataforma dedicada a posar en contacte els propietaris de pisos i els turistes d'arreu del món que els volen llogar uns quants dies, ha reduït significativament l'oferta de pisos de la Barceloneta. Dels 477 pisos disponibles al web a mitjan mes d'agost, ahir se n'oferien 330. És una reducció d'un 24,5% en només dues setmanes, però encara queda lluny de la xifra de 70 apartaments turístics legals, que són els que segons el consistori tenen llicència per operar legalment al barri.
La baixada de l'oferta a Airbnb s'ha produït després que l'Ajuntament de Barcelona iniciés les inspeccions d'ofici per detectar quins habitatges turístics hi estan operant sense llicència. Durant la setmana passada es van inspeccionar 454 habitatges, dels quals prop del 20% (94) es va comprovar que funcionaven com a apartament turístic, i a la meitat d'ells, 47, se'ls va obrir un expedient de cessament d'activitat perquè no tenien cap llicència. Els veïns, que ahir es van reunir amb l'Ajuntament, reclamen al consistori que no afluixi i que acceleri per resoldre el problema de l'incivisme provocat per alguns usuaris dels pisos turístics.
La plataforma d'Airbnb de Barcelona disposa de milers de pisos i habitacions turístics a la ciutat, dividits en vint-i-un barris. La majoria es concentren a l'Eixample i el districte de Ciutat Vella, i la gamma d'oferta és molt àmplia: es pot llogar des d'un dúplex a prop de la platja del Poblenou per 119 euros la nit fins a una habitació amb dos llits a Sant Martí per 10 euros la nit. La Barceloneta no és el barri amb més oferta. El Raval, el Gòtic, Gràcia i l'Eixample disposen de més de mil pisos i habitacions a través d'aquesta plataforma, creada a Califòrnia el 2008 i que ofereix als usuaris l'experiència de viatjar i viure al domicili d'un altre usuari “com un resident més” de la ciutat. El mateix web informa els usuaris de quines són les queixes més habituals dels residents de la ciutat, i curiosament hi figura el turisme massiu i l'incivisme: “les Rambles, la paella barata, la sangria dolenta, els turistes sorollosos, les multituds i els carteristes”. Entre els atractius de la ciutat, el servei cita com a coses preferides pels residents de la ciutat “el Futbol Club Barcelona, les patates braves, la paella a la platja, el disseny, anar en bicicleta, la varietat dels barris, el vermut, la política i el gintònic”.
Alguns dels pisos i de les habitacions que s'ofereixen a través d'Airbnb exhibeixen, entre les seves característiques, el número de llicència municipal per funcionar com a habitatge d'ús turístic. Però això ho fan pocs. La plataforma, que diu que funciona en 35.000 ciutats de 192 països, es mou en una frontera jurídica indefinida: entre la col·laboració comunitària d'usuaris individuals i el negoci turístic, amb la seva regulació i taxes impositives. La Generalitat va decidir actuar contra ella perquè entenia que és responsable d'oferir serveis turístics sense la corresponent llicència d'activitat i que, per tant, ni paguen els impostos ni les taxes corresponents, i no ofereixen les garanties al consumidor que fixa la normativa d'habitatges d'ús turístic. A principi d'estiu el Departament d'Empresa va imposar a Airbnb una multa de 35.000 euros, que la plataforma ha acceptat pagar tot i lamentar, a través d'un comunicat, que la Generalitat no hagi valorat prou bé el benefici de l'economia de col·laboració per a les famílies que ofereixen casa seva i els ingressos que la seva activitat aporta a la ciutat. La plataforma al·lega que és un simple instrument per posar en contacte persones particulars i que els veïns que ofereixen pisos o habitacions no ho fan per fer negoci, sinó que en molts casos representa una ajuda per pagar l'habitatge: un 75% dels amfitrions a Barcelona tenen una renda inferior o igual a la mitjana catalana, segons un estudi encarregat per Airbnb amb dades de l'activitat el 2012. Segons l'estudi, l'activitat de la plataforma aporta 128 milions d'euros a l'economia de Barcelona, cosa que equival a la generació de 4.310 llocs de treball, i atreu un públic alternatiu al del turisme convencional: la mitjana d'edat és de 36 anys, es queden 2,4 vegades més temps que un turista mitjà i el 96% declaren voler viure l'experiència de “viure com un local”.
Fedetur, que agrupa els propietaris de pisos turístics, critica, però, Airbnb perquè inclou pisos sense llicència i que en molts casos tenen multipropietaris que aprofiten la plataforma de col·laboració per fer negoci i estalviar-se taxes i llicències.
Diàleg complex entre veïns i Ajuntament
Ahir es va fer la primera de les reunions setmanals de seguiment entre veïns i representants de l'Ajuntament a les quals es va comprometre l'alcalde, Xavier Trias, després de rebre la delegació d'entitats veïnals de la Barceloneta en plena crisi pels pisos turístics i els problemes de convivència generats per alguns dels seus usuaris. La reunió va tenir lloc ahir al vespre a la seu del districte i estava previst que el govern local els donés detalls de les actuacions dutes a terme durant l'última setmana, que han consistit en mig miler d'inspeccions d'habitatges i l'expedient de cessament d'activitat a mig centenar de pisos turístics que operen sense llicència. Els representants veïnals, per la seva part, anaven a la reunió amb l'objectiu de demanar més celeritat en la lluita contra l'incivisme i els problemes de soroll i convivència provocats pel turisme massiu al barri, i amb l'ànim de mantenir la guàrdia alta i no deixar les mobilitzacions. En el moment de tancar aquesta edició la reunió no havia acabat.