Fidels a viure l'aventura de descobrir

Al segle XIX, recórrer el país era patrimoni dels exèrcits i d'alguns pocs oficis. Els cims, buits de poesia i de recursos naturals per explotar, eren contemplats com poca cosa més que les muralles naturals que embolcallaven una forma de vida en la qual els habitants d'un poble rarament s'aventuraven més enllà de la vall on havien nascut. El Romanticisme europeu i, a Catalunya, la Renaixença, van esperonar el naixement de l'excursionisme. A la motxilla hi portaven estima pel país i ànsies de descoberta.

El 1906 es va fundar el Centre Excursionista de Lleida, pocs anys després del d'àmbit català. Vestits amb armilles i americanes, els primers excursionistes no es plantejaven fer grans ascensions, sinó descobrir i documentar minuciosament des de la botànica fins als costums i els camins. Josep Sierra, vicepresident del centre excursionista, explica: “Sortien d'excursió, però anar més enllà de vint quilòmetres ja es convertia en una aventura... El Pirineu era com fer una expedició a l'Everest.” Aleshores, les principals inquietuds dels socis queden plasmades en la temàtica de les seccions del centre: etimologia, arquitectura, fotografia... D'aquelles, es manté la fotogràfica. El concurs anual d'imatges s'organitzava ja el 1926. En l'edició d'enguany, s'acceptaran fotografies digitals, que reflecteixen la intensa activitat de les diferents seccions i grups de l'actual entitat: alta muntanya i escalada, BTT, senderisme, activitats subaquàtiques i espeleologia.

Si bé l'activitat del Centre ha deixat enrere el caire científic, l'esperit fundacional es manté en la seva vessant cultural. “Fa un segle, les inquietuds no eren sols caminar, sinó preservar el patrimoni del país”, afirma Lluís Taberner, el president. El centre es va estrenar en l'activisme en la salvació per a la ciutat de l'antic hospital de Santa Maria de Lleida, el 1911. Les autoritats de l'època el volien enderrocar i a canvi, deixar-hi un solar. Una intensa campanya dels socis va salvar l'edifici romànic. Situat al costat de la Paeria, va viure el creixement i la implantació de l'entitat en la societat lleidatana. “Nosaltres no som xirucaires de muntanya. La lluita per qüestions que afecten la societat continua sent important. ”, hi afegeix Taberner.

Per la seva tasca global, l'entitat va rebre la Creu de Sant Jordi el 2006. Entre altres coses, ha contribuït a localitzar, catalogar i popularitzar l'ermita romànica de sant Miquel, a la vall de Barcedana. I actualment, amb altres entitats lleidatanes, lluita per aconseguir que el riu Segre porti cabal suficient. Cada any, contribueix a la senyalització i manteniment de rutes i camins. Decisius per a la pràctica de l'excursionisme i, cada cop més, vinculats també al turisme d'interior i alta muntanya, el gran nombre de senders que permeten anar de punta a punta del país són una riquesa, però també suposen un elevat cost de manteniment. “El problema és que les administracions contracten empreses per senyalitzar algunes rutes, però després no es mantenen”, asseguren. La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, de la qual forma part el centre lleidatà, els marca, refà i recupera els antics. Com el GR-3, que travessa la Catalunya central i ha d'arribar fins al Pirineu. Amb més de mil quilòmetres de recorregut, és el projecte de sender de gran recorregut més ambiciós del país. Té l'arribada i la sortida a Lleida i, per això, el centre hi dedica especials esforços.

A senyalitzar i restaurar camins hi dediquen, almenys, una jornada del calendari anual. Però el centre excursionista és una entitat que bull de vitalitat. “És bàsica per trobar gent per sortir i organitzar activitats”, afirma Josep Sierra. El calendari anual consta d'unes 160 activitats. Però és molt habitual trobar-se al centre i planificar sortides individuals per anar a escalar, caminar o fer altres activitats el cap de setmana. Taberner destaca: “El centre aporta cohesió social, perquè hi conviu gent de totes les ideologies i estrats socials. I, al contrari d'altres centres esportius, no tenim afany de lucre.” Amb 800 socis actius, el nombre d'associats creix un 5% cada any. Un dels objectius és potenciar l'entrada de socis joves: “A les entitats els cal una renovació amb saba nova.” La potenciació de la secció de senderisme i la d'escalada els ha aportat nous soci. I també la diversificació de les activitats.

Entre aquestes, ha tingut gran èxit el psicobloc, una competició d'escalada en paret inclinada sobre una piscina. Actualment, l'escalada és una de les activitats que atreu més gent al centre excursionista. La secció d'aquest esport i d'alta muntanya aplega 400 socis. “Lleida és una zona privilegiada, perquè és de les que té més vies. A banda, tenim un rocòdrom cedit per l'Ajuntament”, expliquen. També són populars les activitats subaquàtiques que organitza la secció del centre: des de pràctiques formatives en piscina fins a sortides marítimes i a pantans i llacs de muntanya. Sense descurar el barranquisme.

De fet, els darrers anys, la pràctica de l'esport a la natura ha viscut un boom arreu. La proliferació de botigues de material de muntanya n'és un senyal inequívoc. Si fa dues dècades, a la muntanya sols s'hi trobaven excursionistes vinculats a entitats, ara camí dels cims més complicats s'hi pot ensopegar amb gairebé tothom: “La gent hi va perquè és més barat, una altra cosa és la preparació...” El debat és al carrer, a les entitats excursionistes com la lleidatana i, més recentment, a l'administració, que assumeix els costosos i perillosos rescats d'accidentats. “La formació és molt important. Sortir a la muntanya és una experiència meravellosa, però s'ha de mirar com es fa.” Sense l'equipament adequat, l'experiència i la formació, un accident pot ser molt greu: “A 1.500 metres de vegades les coses no són tan senzilles”, assegura Sierra. El centre excursionista organitza cursos de seguretat i de disciplines concretes, com l'espeleologia, per a iniciats i neòfits.

Moltes d'aquestes activitats es recullen a la revista del centre, Aresta. De periodicitat bimensual, s'edita exclusivament per als socis. El web i un butlletí digital setmanal serveixen per mantenir-se al dia de l'extens calendari d'activitats. La tradició d'editar una revista es remunta als primers temps de l'entitat. Lamentablement, part dels valuosos fons documentals van desaparèixer durant la Guerra Civil. “Sí que s'han conservat tots els butlletins originals que editava la revista mensualment. Durant la guerra es van guardar en cases particulars”. Els butlletins, testimoni fidel no sols de l'activitat de l'entitat sinó també retrat etnogràfic del país, van del 1908 al 1936. Després dels primers anys —la ciutat hi és anomenada Lleyda— es van escriure sempre en català. El centre els ha editat en facsímil. “És divertit i interessant llegir-los. Expliquen minuciosament com anaven les sortides. Per exemple, una del 1908 a Vallbona de les Monges, on els rep el metge, el jutge i l'alcalde, que els obren els fons documentals del poble...”

Evocacions de temps en què els excursionistes mai no eren turistes. O encara no en podien tenir consciència. Després de la guerra i amb la prohibició de constituir-se com a entitat cultural, el centre no es va poder refundar fins al 1957, de la mà de mig centenar de persones “apuntades en una llista”. Alguns eren fills dels antics socis. “Ens sentim estimats per la ciutat. Quan s'hi fa alguna activitat sempre hi trobes gent del centre. No som un grupet tancat.”

CENTRE EXCURSIONISTA
DE LLEIDA

ANY DE FUNDACIÓ:

1906

POBLACIÓ:

LLEIDA

NOMBRE DE SOCIS:

800