La rebel·lió contra el turisme pren força
La protesta pel turisme massiu s'escampa fora de la Barceloneta
El moviment veïnal aprofita l'esclat per promoure un canvi de model turístic a la ciutat
El moviment veïnal de Barcelona vol orientar la protesta ciutadana que ha esclatat aquest estiu a la Barceloneta contra els pisos turístics, cap a una mobilització més general a la ciutat que serveixi per impulsar un canvi de model turístic. Diverses associacions veïnals han aixecat el dit per avisar que als seus barris el problema és similar al de la Barceloneta i el malestar ciutadà està a punt d'encendre's. Aquest dissabte les associacions i plataformes veïnals de Ciutat Vella organitzaven noves concentracions. La plataforma de la Barceloneta ha decidit mantenir les concentracions setmanals, ara cada dissabte, fins a aconseguir “el tancament de tots els pisos turístics del barri, tinguin llicència o no, perquè són incompatibles amb el descans dels veïns”, segons ha explicatun dirigent veïnal integrat en la plataforma de la Barceloneta, Manuel Muscat. La Sagrada Família s'ha unit a les protestes amb una manifestació contra el turisme massiu convocada per al proper 17 de setembre, i altres associacions i plataformes de barris es plantegen seguir aquest camí.
Amb tot això sobre la taula, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha convocat per al 18 de setembre una trobada amb les entitats d'arreu de la ciutat per tal de fixar una posició unitària sobre el turisme massiu i plantejar un model alternatiu que obligui l'Ajuntament i els partits que es presentaran a les eleccions municipals del maig vinent a tenir en compte l'opinió ciutadana. Per començar, el moviment veïnal vol que es deixi de considerar els pisos d'ús turístic com a única font de conflicte: “El debat s'ha focalitzat de forma interessada en els apartaments turístics, però és un problema molt més global de creixement il·limitat de l'oferta turística i afecta la ciutat en el seu conjunt”, ha explicat Lluís Ravell, president de la FAVB.
Crida general
Està previst que a la trobada hi assisteixen associacions veïnals del conjunt de Ciutat Vella però també de l'Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc, Sant Martí i fins i tot Nou Barris. “Està obertaa tota la ciutat i esperem que hi hagi una participació generalitzada, perquè el problema ja afecta, amb accents diferents, tota la ciutat”, ha explicat Ravell.
La primera tasca de la plataforma que es reunirà el pròxim 18 de setembre serà elaborar una sèrie de propostes comunes per reduir l'impacte del turisme massiu sobre la qualitat de vida de la ciutat. Ravell ha avançat algunes de les propostes que el moviment veïnal ja ha posat sobre la taula i que amb tota probabilitat formaran part de la proposta alternativa que debatran les entitats d'aquí a onze dies.
Cap més llicència
La primera d'elles, una moratòria a la concessió de noves llicències a tota la ciutat, no només d'habitatges d'ús turístic, que són els que han provocat l'esclat veïnal a la Barceloneta aquest estiu, sinó també l'obertura o ampliació d'hotels. El cas del Born, on el projecte de l'hotel Rec Comtal ha reactivat les protestes, o el de l'Eixample, amb un establiment previst al carrer Casp, són al punt de mira del moviment veïnal.
“Bombolla turística”
La crida que farà el moviment veïnal a la ciutat aquest setembre és clara: que l'Ajuntament i els grups polítics que aspiren a dirigir-lo a partir del maig vinent es comprometin a “posar fre a la bombolla especulativa que s'està creant a Barcelona a partir del turisme i que està reproduint les dinàmiques nefastes que es van donar amb la bombolla immobiliària”, explica el president de la FAVB. “La proliferació dels pisos turístics ha fet que el preu general del lloguer s'encareixi un 30% a la Barceloneta i el comerç tradicional està desapareixent a favor de botigues i restaurants per a turistes que sí que poden pagar l'augment dels preus del local”, explica Ravell. El líder de la FAVB veu una continuïtat molt clara entre els grups de pressió i els grans interessos que van promoure el boom immobiliari amb els que ara defensen la “hipertròfia” turística com a motor perfer sortit Barcelona de la crisi econòmica.
“La dinàmica d'ara és similar i tan irresponsable com ho va ser aquella”, diu Ravell. “Els mateixos que deien que el boom de la construcció i el crèdit barat eren el motor de l'economia són els mateixos que després ens van dir que havíem crescut per damunt de les nostres possibilitats, i ara aposten per omplir Barcelona de turistes i d'aquí a uns anys ens diran que ens vam equivocar apostant pel monocultiu turístic”, vaticina el líder veïnal.
Mapa del turisme
Una altra de les propostes que amb tota probabilitat es discutiran en la taula veïnal del dia 18 serà la reclamació al consistori de l'elaboració d'un mapa acurat de la realitat dels apartaments turístics, tant els legals com els que operen sense llicència però es poden localitzar a través d'inspeccions i dels anuncis en les plataformes web dedicades a l'intercanvi de pisos i habitacions turístics. “Cal saber-ho per prendre consciència de quina realitat tenim al davant”, explica Ravell.
La revolta a la Barceloneta s'ha focalitzat en els habitatges de lloguer per a turistes, però la FAVB considera que caldrà destriar entre els usos especulatius d'aquesta fórmula turística i els que tan sols són un complement de persones amb pocs recursos per tal d'ajudar-se a sufragar l'habitatge. “Caldrà distingir entre uns i altres, no és el mateix la immobiliària o el capital especulatiu que converteix pisos en apartaments turístics per lucrar-se fàcilment, que el veí que lloga una habitació per poder arribar a final de mes.” Segons la FAVB, la immobiliària o el capital especulatiu que promouen habitatge d'ús turístic intenten ajuntar l'oferta en edificis sencers i, per això, “poden incórrer fàcilment en dinàmiques de mobbing als veïns que no volen vendre”.
Una darrera fórmula que des de la taula veïnal del turisme podria elaborar-se és la possibilitat que l'administració aposti per reconvertir aquests usos turístics en usos socials, ajudant a reorientar el parc de pisos turístics cap a un parc de pisos socials que permetin l'accés a l'habitatge a famílies amb pocs recursos.
Moment polític oportú
“Volem reconvertir l'esclat veïnal en una proposta constructiva que reorienti el model de ciutat”, assenyala el president de la FAVB, que considera, a més, que és “el moment polític oportú”, ja que els partits “estan ara més oberts que mai a escoltar les propostes ciutadanes”, a les portes de les eleccions municipals.
“El que ha passat a la Barceloneta està a punt de passar aquí”
El Poble-sec i Sant Antoni són un altre punt calent del conflicte pel turisme massiu i que amenaça amb complicar la vida a l'Ajuntament aquesta tardor. A l'oposició generada entre el moviment veïnal en aspectes essencials de la reforma del Paral·lel planificada pel consistori, que la vol convertir en una avinguda ben connectada amb la zona de creuers del port, s'hi suma el malestar pels sorolls de les terrasses del carrer Blai. “Aquí està a punt de passar el que s'ha produït a la Barceloneta, la gent està farta del soroll de les terrasses del carrer Blai i de la gran proliferació de pisos turístics a Nou de la Rambla”, explica Marc Serra, de la plataforma Aturem Pla Paral·lel. A la plataforma Airbnb l'oferta de pisos turístics del Poble-sec dobla la de la Barceloneta. El carrer Blai va passar a ser de vianants i els darrers anys han canviat els comerços tradicionals per bars de tapes que atreuen turistes i obren fins tard. N'hi ha 50, i 40 d'ells amb terrassa.
“El turisme massiu ens està expulsant del nostre barri”
Fora de Ciutat Vella, el fenomen del turisme massiu està generant malestar veïnal en zones com Gràcia, l'Eixample, el Poble-sec i el Poblenou. Les característiques de cada barri, però, fan que els problemes es presentin amb matisos diferents i el malestar s'expressi de manera diferent. “Aquí també han proliferat d'una manera exagerada els pisos turístics, s'estan apropiant de blocs sencers, i tot el comerç tradicional està sent substituït per establiments dirigits al turisme i no als veïns”, explica Lluïsa Esteban, presidenta de l'Associació de Veïns de la plaça del Diamant, entitat que forma part de la plataforma Gràcia on Vas que pretén incidir en el pla d'usos de l'Ajuntament per frenar la substitució dels establiments tradicionals i la proliferació de negocis conflictius amb la vida veïnal. “És un procés que es va accelerar fa quatre anys, els preus dels lloguers d'habitatges i locals s'han convertit en inassequibles per a molta gent i estan sent substituïts per pisos turístics i locals de menjar per emportar-se que, a sobre, generen el problema de la gent que sopa i beu a les places en les nits de festa”, explica Esteban. Atribueix a un excés de zel en la promoció de la festa major el fet que Gràcia s'hagi convertit ara en un lloc de visita i residència de turistes de pas. “Es va difondre en operadors internacionals la imatge de Gràcia com un barri de festa nocturna i ara ho estem pagant”, explica.