Els EUA perden la batalla contra l'obesitat

El pes dels Estats Units continua creixent, i no de forma metafòrica. Segons l'estudi The State of Obesity publicat a principis de mes per la Fundació Robert Wood Johnson amb dades del període 2011-2012, més d'un terç dels adults nord-americans, 34,9 per cent, eren obesos. Per si fos poc, dos de cada tres estatunidencs, 68,5 per cent, tenien algun tipus de sobrepès.

Aquestes dades posen en alerta el país. En els últims 35 anys, les taxes d'obesitat s'han més que duplicat, i un 6% dels adults tenen “obesitat severa”, una xifra que s'ha quadruplicat en els últims 30 anys. Actualment, un nord-americà mitjà pesa ara 10 kilograms més que a la dècada dels 60.

Una anàlisi més profunda de l'estudi mostra les diferències que hi ha als EUA, també en qüestió de salut. El nombre de casos de diabetis i hipertensió es multiplica. “Les dades d'obesitat en població adulta encara es mantenen molt altes en el seu conjunt, i les divergències entre races, ètnies i socioeconòmiques continuen”, segons les conclusions de l'estudi. El cert és que les minories i les classes més pobres tenen més tendència a mostrar xifres més altes de sobrepès i obesitat. Per races, afroamericans i llatins tenen els índexs més alts. Gairebé la meitat dels negres, el 47,8%, són obesos, un percentatge molt similar als d'origen llatinoamericà (42,5%).

Les llars amb ingressos anuals inferiors als 11.600 euros són més propensos a sobrepassar el pes recomanat: en part, gràcies a les ofertes més que econòmiques de les grans cadenes de menjar ràpid.

De fet, gran part de la culpa és del poc consum d'alimentació saludable: un de cada tres estatunidencs menja menys d'una peça de fruita al dia, i un de cada quatre no consumeix verdura diàriament. A aquesta manca d'hàbits alimentaris correctes s'hi afegeix la inactivitat física: un 80% dels nord-americans no duen a terme els mínims exercicis aeròbics i musculars recomanats pels metges, un sedentarisme que costa, de mitjana, una despesa de més de 1.200 euros en doctors i medicaments.

Les dades representen un petit fracàs de l'estratègia de vida saludable liderada per la primera dama dels EUA, Michelle Obama. El seu programa Let's Move, que promou l'eliminació del menjar escombraria i la promoció de l'esport, veu com amb aquestes dades la ciutadania nord-americana continua entre els líders de la classificació de països amb persones més grasses. Des de la Casa Blanca es diu que el programa va destinat, sobretot, a la població infantil, un segment que, segons l'estudi, dóna “senyals de millora” després “d'augments alarmants” dels índexs d'obesitat, sobrepès i diabetis entre els menors de 20 anys. Si bé la taxa de nens obesos s'ha estabilitzat en l'última dècada, un 31,8% dels menors nord-americans tenen sobrepès, i un de cada deu infants menors de 5 anys és obès.

Fa 4 anys, el Departament de Salut dels EUA s'havia marcat l'objectiu per l'any 2020 de reduir la taxa d'obesitat fins al 30,5%. Michelle Obama no ha respòs encara si mantenen l'objectiu. Tot i que els EUA semblen líders, i per sorprenent que pugui semblar, la taxa d'obesitat més alta del món és al Pacífic, segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut. Les minúscules Nauru (71,1%) i Illes Cook (64,1%) tenen la major taxa d'obesos del món, seguit d'altres illes com ara Tonga, Samoa i Palau. Fora del Pacífic, els països amb un major índex d'obesitat són Aràbia Saudita (35,2%), Egipte (34,6%) i Jordània (34,3%). A l'altre extrem se situen els africans d'Eritrea (1,8%) i Etiòpia (1,2%), i els asiàtics de Nepal (1,5%) i Bangladesh (1,1%). L'estat espanyol se situa a la part mitjana alta de la classificació, en la posició 62, amb un 24,1% d'obesos.