Santa Tecla popular i massiva
Milers de tarragonins sortiran avui al carrer per reviure el ritual de la festa
El seguici de Tarragona és un dels més importants del país
Castells i la processó del braç de santa Tecla
L'essència del seguici s'ha mantingut intacta des de l'any 1370
Si la pluja no ho acaba deslluint, avui, festivitat de Santa Tecla, patrona de Tarragona, es comptaran per milers els tarragonins i visitants que sortiran al carrer per viure el ritual d'una festa major que des de fa anys s'ha guanyat el reconeixement de festa d'interès turístic estatal (atorgat l'any 1996 pel govern espanyol), i de festa patrimonial d'interès nacional, atorgada per la Generalitat de Catalunya. I, en aquests reconeixements institucionals, hi té molt a veure el seguici popular, que “és un dels més importants de Catalunya pel que fa a la quantitat d'elements que hi prenen part”, segons Jordi Bertran, gestor cultural i expert en cultura popular.
Ahir, la vigília de la festa, hi va haver la primera sortida al complet del seguici: una trentena d'elements, entre bestiari, balls parlats, danses, representacions al·legòriques, bandes de música i les quatre colles castelleres de la ciutat. Però no només és per la quantitat de figures populars que destaca el seguici tarragoní, sinó també per la seva permanència en el temps: des de l'any 1370, any de la primera referència documental del protocol de la cercavila festiva de Santa Tecla, i fins avui, s'ha mantingut de manera invariable la seva estructura, que té com a puntals bàsics la cercavila que s'organitza la vigília de la festa; l'anada a l'ofici, que tindrà lloc avui al matí, i la processó del braç de santa Tecla, avui a la tarda. “Aquesta estructura s'ha mantingut al llarg del temps i això fa que el seguici de Tarragona sigui tan important”, assenyala Jordi Bertran, que afegeix que, només en moments molt puntuals, “a causa de conflictes bèl·lics o de circumstàncies excepcionals, s'ha deixat de fer la festa”.
El Griu
El ritual s'ha mantingut, però el nombre d'elements ha anat creixent. Precisament enguany s'ha incorporat al seguici el Griu, una nova figura del bestiari popular, meitat lleó, meitat àliga, que fa tres metres d'alçada i pesa gairebé 70 quilos. Aquesta peça –creada pel mestre artesà Joan Iniesta i impulsada per l'Associació de Veïns de la Vall de l'Arrabassada– s'ha afegit als altres elements de foc del seguici. El Griu, com la resta dels elements populars, té una vinculació històrica amb la ciutat: “Excepte la víbria, tota la resta de peces del seguici estan documentades; és un seguici històric”, assenyala Bertran.
Són moltes les entitats i els col·lectius de la ciutat que participen directament en aquesta festa: “Els col·lectius que hi prenen part són molt diversos, i el seguici és una suma sociològicament molt àmplia de col·lectius, i aquesta és una virtut de Santa Tecla”, explica Jordi Bertran.
El programa d'avui inclou els actes centrals de la festa major tarragonina, que, a més de les anades i vingudes del seguici, també destaca per l'actuació castellera a la plaça de la Font, amb les quatre colles de la ciutat; dues noves representacions del Ball de Dames i Vells (vegeu informació annexa) i el castell de focs des de la punta del Miracle. I dimecres, dia de la Mercè, una nova edició dels pilars caminant que oferiran les colles castelleres, quan pugen les vint escales de la Seu, les baixen i enfilen el carrer Major, intentant arribar fins a la plaça de la Font i l'ajuntament. La festa acabarà dimecres a la nit amb un correfoc i, pels volts de la mitjanit, amb una sorollosa traca a càrrec de la pirotècnica Martí.
Un pasdoble per a les festes
Les festes de Tarragona no serien el que són sense una música que sona repetitivament, en qualsevol moment del dia i de la nit. És l'Amparito Roca, un pasdoble que data del 1925 i que ben aviat va ser present en la festa: primer, durant l'època franquista, perquè l'interpretaven les bandes de música militars, i després, amb l'arribada de la democràcia, perquè aquest pasdoble va entrar a les cases dels tarragonins gràcies, sobretot, a un disc de l'orquestra Plateria que va regalar l'antiga Caixa Tarragona i que incloïa aquesta música que s'enganxa. Durant les festes, la ciutadania la reclamava i les bandes de música l'havien d'incloure gairebé per imperatiu. Actualment, l'Amparito Roca ja no es pot deslligar de la festa major. I un dels actes més multitudinaris que repeteix el tema incansablement és la Baixada de l'Àliga, un acte que diumenge a la mitjanit va tornar a congregar multitud de persones a la part alta de la ciutat. I això que fins fa pocs anys ni tan sols formava part del programa oficial de les festes: la Baixada de l'Àliga va sorgir a finals dels vuitanta, quan els responsables de transportar aquest element del bestiari fins a la seu del Ball de Diables van convertir el que era una feina feixuga en un acte festiu. A poc a poc i de manera espontània, els tarragonins es van anar sumant al recorregut, fins que avui ja és una cita imprescindible.