Un milió de fills d'Erasmus
Un de cada quatre estudiants que fan l'estada en una universitat estrangera hi acaba trobant parella
Els joves que fan l'intercanvi becat tenen un 23% menys d'atur
Els Erasmus no només estudien. Fer una beca d'intercanvi en una universitat estrangera multiplica les opcions de trobar feina després: els Erasmus tenen la meitat de probabilitats de tenir un atur de llarga durada i, 5 anys després d'haver-se graduat, la seva taxa de desocupació és un 23% inferior, segons la Comissió Europea. L'estudi que Brussel·les va fer públic ahir, però, també confirma el secret a veus que aquests estudiants que marxen un semestre a Florència, Varsòvia o París, posem per cas, no es passen precisament tot el dia tancats a la biblioteca. Atenció, pares (i xicots que es queden, enyorats, a casa): un de cada tres Erasmus s'embolica amb un company de classe d'algun altre país i un de cada quatre hi acaba trobant la seva parella.
Brussel·les ha fet números i calcula que, des del 1987 (des que fa 27 anys va començar aquest programa d'intercanvi, llavors exòtic i minoritari), ja han nascut aproximadament un milió de nens i nenes fills de parelles d'estudiants Erasmus. Aquestes beques no només milloren la capacitat d'inserció i la mobilitat professional dels estudiants, que adquireixen coneixements acadèmics i aprenen llengües, sinó que també tenen conseqüències sobre la seva vida privada, com Romain Duris, Audrey Tautou i Kelly Reilly a Una casa de bojos (2002, de Cédric Klapisch, pel·lícula precisament rodada a Barcelona). Segons aquest estudi, elaborat per experts independents i basat en enquestes a 80.000 estudiants i empreses de 34 països diferents, el 33% dels estudiants Erasmus tenen una parella d'una altra nacionalitat, vint punts més que el 13% dels que s'han quedat a estudiar al seu país. I el 27% d'aquests Erasmus hi acaben trobant l'home o la dona de la seva vida.
“Beneficis”
“Sempre diem que els programes Erasmus aporten molts beneficis als estudiants, però aquesta és la primera vegada que tenim les proves per demostrar-ho”, va celebrar ahir l'eurocomissària d'Educació, Androulla Vassiliou. La liberal xipriota no es referia tant que Erasmus afavoreixi les parelles binacionals i la tolerància cap a altres cultures sinó, sobretot, que aquestes beques són una eina útil per combatre “un atur juvenil que té un nivell inacceptable”. “El missatge és clar: si estudies o et formes a l'estranger, tens més probabilitat de millorar les teves perspectives d'ocupació”, va assegurar. I ho va demostrar amb dades: el 64% dels empresaris tenen en compte l'experiència internacional (com haver fet un Erasmus) quan han de contractar un treballador. I el mateix percentatge d'empreses donen més responsabilitats als empleats que han estudiat en una universitat estrangera. El 92% dels contractants, a més, busquen candidats tolerants, curiosos, amb confiança en si mateixos, amb habilitats organitzatives i que sàpiguen adaptar-se ràpidament als canvis; el que, segons Brussel·les, vindria a ser un retrat robot d'un estudiant Erasmus. Més d'una tercera part dels joves que fan pràctiques a l'estranger reben una oferta de feina de l'empresa en la qual fan de becaris, segons el mateix informe.
Els ajuts fluctuen força segons els estats. Alguns hi envien menys estudiants però amb beques més ben dotades, superant els 400 euros mensuals que atorga l'Estat. Cada comunitat autònoma pot complementar aquesta beca amb uns euros mensuals més, entre 100 i 200. Catalunya ajuda els seus Erasmus en funció del seu rendiment acadèmic i amb la màxima quantitat mensual.
El programa va estar a punt de ser eliminat el 2012, quan les retallades a la UE van posar-lo en la llista de les despeses a eliminar. Però es va mantenir. Hi ha la curiositat que l'actual cap de la diplomàcia europea, la italiana Federica Mogherini, va fer un Erasmus a Aix-en-Provence per preparar la tesi sobre l'islam. Mogherini va garantir, en prendre possessió, que el programa estava garantit durant anys.
LES XIFRES
15.000 milions fins al 2020
Quatre milions d'europeus rebran una beca Erasmus, des d'ara fins al 2020. Brussel·les hi ha previst un pressupost de gairebé 15.000 milions d'euros per als set anys vinents, que vol dir un augment del 40% (tot i les acusacions del ministre Wert). L'objectiu és que a finals d'aquesta dècada almenys el 20% dels estudiants d'ensenyament superior facin una estada a l'estranger (ara són un 10%, ja sigui amb beques públiques o privades). El curs 2012/13 va marcar un rècord, amb 268.000 estudiants Erasmus, un 6% més que l'any anterior.
L'Estat espanyol és el soci de la UE que més alumnes envia a estudiar a universitats de la resta d'Europa: 39.249 l'esmentat curs. La crisi i la falta d'expectatives laborals als campus de l'Estat encara ha fet disparar més l'enviament de becaris a fer estades a l'estranger.