Les sancions no aturen el conductor ebri

L'augment de la sinistralitat en les carreteres catalanes i espanyoles durant aquest estiu ha esguerrat els recents balanços positius per la davallada d'accidents i de víctimes mortals o greument ferides. A més, el progressiu enduriment de la normativa viària, tant administrativa com penal, no ha provocat encara una conscienciació plena dels conductors, especialment de no posar-se beguts al volant.

La fiscalia de seguretat viària, coordinada a l'Estat espanyol pel fiscal Bartolomé Vargas, preveu tancar aquest any amb un increment dels delictes de trànsit d'un 14%, i arribar així a les 95.000 sentències condemnatòries, de les quals 60.700 seran delictes per haver conduït begut o sota els efectes de les drogues. Les condemnes relacionades amb el trànsit representen el 40% del conjunt de condemnes per tot tipus de delictes.

L'any passat es van dictar 83.383 sentències condemnatòries a l'Estat espanyol. Catalunya, amb prop de 10.000 condemnes, és la quarta comunitat amb més sancions, per darrere d'Andalusia, Madrid i el País Valencià. L'any 2011, Catalunya, amb 11.512 condemnes, era la primera en sancions, a causa, en part, del seu alt nombre de controls, segons la fiscalia, que a poc a poc han assolit altres governs.

Una mostra evident que els controls policials i les sancions penals són més elevades a Catalunya que a la resta de comunitats és que som capdavanters en condemnes per excés de velocitat punible (151 sentències el 2003), per conducció temerària (articles 381 i 383 del Codi Penal, amb 49 i 629 condemnes) i per posar obstacles a la carretera que creen un greu risc (com la crema de rostolls, que provoca una forta fumera) o pel nul manteniment de les vies, amb 49 càstigs.

La fiscalia indica que s'intenta treballar coordinats en tot el territori, els fiscals delegats amb les policies locals, per tal d'unificar criteris i “evitar una persecució desigual dels delictes viaris”. No obstant això, hi ha diferències sorprenents i, com indica la fiscalia, policies locals de ciutats importants com Madrid i València, no tenen dispositius d'anàlisi salival per al control de drogues. A Barcelona, dels 2.119 positius per drogues l'any 2013, setze casos van acabar a la via penal.

En l'estadística anual no s'inclouen les denuncies per homicidis imprudents ni lesions greus en accidents de trànsit, a causa de la dificultat, segons la fiscalia, d'unificar tots els processos “per dificultats informàtiques dels fiscals delegats i manca de mitjans”. L'any passat es van obrir 813 diligències per aquests delictes més greus a l'Estat espanyol.

Pel que fa a les penes imposades en els delictes viaris, a finals del 2013 hi havia 903 persones empresonades a l'Estat espanyol, una xifra “preocupant”, segons el fiscal Vargas, quan –indica– el legislador preveu penes alternatives, com els treballs en benefici de la comunitat. En aquest sentit, hi afegeix que la fiscalia intenta dibuixar el perfil d'aquests reclusos de trànsit per dirimir si es tracta de multireincidents en delictes viaris o de persones relacionades amb altres delictes. Quant a les penes no privatives de llibertat, Justícia va gestionar 45.252 càstigs i mesures alternatives, mentre la retirada del permís i llicències de conduir se situa en els 58.637 casos, una mica menys que el 2012.

Tot i les xifres, el fiscal coordinador de seguretat viària conclou, en la memòria, que no s'ha de defallir en les estratègies d'educació –a les escoles i en la formació als conductors–, de prevenció –amb inversió en carreteres–, i a aplicar sancions administratives i penals.