L'accés gratuït dels gossos al metro, a debat
Els gossos poden accedir sense pagar al metro de Barcelona des de l'1 d'octubre, tot i que alguns usuaris reclamen que abonin el bitllet corresponent
Els propietaris celebren la mesura i recorden que no ocupen seient
L'incivisme i les al·lèrgies també preocupen els viatgers
Els gossos han de pagar per viatjar en metro a Barcelona? La resposta, ara per ara, és no, però això no implica que el debat sobre aquesta qüestió no sigui al carrer. Els gossos poden accedir al suburbà des de dimecres passat, amb determinades limitacions, i es podria dir que la mesura ha generat sentiments de tot tipus entre els usuaris, excepte indiferència.
Hi ha passatgers que l'accepten de bon grat, sempre que els gossos estiguin ben educats i els propietaris compleixin la norma de dur-los lligats i amb morrió, però n'hi ha d'altres que temen possibles comportaments incívics com ara que els amos facin els ulls grossos si els animals acaben fent les seves necessitats dins de les instal·lacions. Hi ha viatgers que no tenen clar si el fet de tenir-hi al·lèrgia serà un problema en cas de compartir vagó amb un gos i, tenint en compte els preus que paguen els usuaris, no podien faltar els que no troben just que viatgin de franc, com també fan des de fa temps als trens de rodalies i als ferrocarrils de la Generalitat.
“No entenc per què els gossos accedeixen al metro gratuïtament, tenint en compte les molèsties que poden arribar a ocasionar, i en canvi la meva filla ha de viatjar des dels quatre anys amb la T-12, que val 35 euros; a més, si la perds l'has de tornar a pagar”, explica Rossi Garcia, que utilitza diàriament el suburbà. Leticia López és la propietària del Fede –un gos de mida mitjana– i, tot i que evidentment prefereix que viatgi de franc, no veuria malament haver de comprar-li un bitllet com es fa a Itàlia i a Alemanya. Però recorda: “Els gossos no ocupen seient, igual que els menors de quatre anys, que no paguen precisament per aquest motiu.”
En qualsevol cas, ella, com la resta de propietaris, es mostra molt satisfeta amb l'entrada en vigor de la normativa i assenyala que les limitacions que s'han establert, com ara que els quissos no puguin entrar al metro en hora punta, tenen per objectiu generar el mínim de molèsties a la resta de viatgers. “Era una reivindicació històrica i estem molt contents; en la nostra societat cada cop més persones tenen animals i hi conviuen, i és una facilitat més que et dóna la ciutat, sobretot si no tens un mitjà de transport que et permeti desplaçar-te amb el teu gos”, afirma.
Trajectes curts
I què passa amb la higiene? “Em sembla bé que viatgin en metro si els amos són responsables i vigilen que no facin les seves necessitats dins dels vagons o a les andanes, però em pregunto fins a quin punt es podrà controlar això; no voldria que el metro es convertís en un gran Pipican”, comenta Sira Robles, que utilitza el suburbà cada dia per anar a treballar. Leticia López considera que no hi haurà problemes en aquest sentit. “És lògic pensar que hauran fet les seves necessitats abans d'entrar al metro i, a més, per als gossos serà un lloc de pas, estrany, i dubto que les facin allà; en tot cas, si passés, entra en joc el civisme del propietari”, explica.
Ella es mostra convençuda que, a poc a poc, s'anirà normalitzant la situació. “Ara hi ha gent que de seguida es posa les mans al cap pensant que potser es trobarà cinquanta gossos en un mateix vagó, que hi haurà una aglomeració, però jo crec que els propietaris faran servir el metro de manera puntual i per fer trajectes curts, perquè als gossos on els agrada estar és al carrer”, assegura.
L'Ajuntament de Barcelona va aprovar la normativa que permet accedir amb els gossos al metro arran d'una proposta d'ERC, que també aposta perquè aquests animals puguin utilitzar les platges de la ciutat en temporada alta, com ja fan la resta de l'any. En aquest cas, el consistori va descartar la mesura, però ERC no hi ha renunciat i en vol negociar l'aprovació amb el govern. Si ho aconsegueix, la controvèrsia està més que assegurada.
Aquesta informació ha estat elaborada amb la col·laboració d'
La situació a Europa
A Roma, els gossos tenen preferència
Els animals domèstics –gossos amb morrió i cadena curta, gats i ocells engabiats– poden viatjar en metro si paguen bitllet. Els gossos tenen preferència davant dels altres animals: si un passatger amb un gat coincideix amb un altre que duu un gos, el del gat està obligat a canviar de vagó i, si fos necessari, fins i tot a abandonar l'estació.
A Londres, hi entren gratuïtament
En una població que té com a tòpic d'autoidentificació l'amor pels animals, el debat sobre els gossos al metro s'ha superat a bastament. Hi són permesos, i també altres animals, sempre que no siguin perillosos. Els gossos no paguen bitllet i han de ser transportats en una gàbia o amb una corretja. L'ús de morrió no és obligatori i no hi ha restriccions horàries; el sentit comú s'imposa i és estrany veure gossos en hora punta.
A Berlín, tarifa reduïda
A Berlín els gossos, grans o petits, poden viatjar en metro si paguen bitllet. En aquest cas, se'ls aplica una tarifa reduïda, com la dels nens, i han de dur morrió. En cas que el propietari no compri el bitllet, s'enfronta a una multa de 60 euros. Pel que fa al morrió, els revisors no són tan estrictes, però convé portar-lo a la butxaca perquè, en cas contrari, hi ha la possibilitat que facin baixar el gos i el propietari.
A París, només els gossos més petits
A París, l'accés dels gossos al metro és similar al que existia a Barcelona fins ara. Poden viatjar-hi de manera gratuïta els més petits, si bé han d'estar dins d'un receptacle. Tot i així, hi ha certa permissivitat i se'n poden veure només amb corretja.
A Moscou, certa permissivitat
Segons la normativa oficial, es poden portar animals al metro, també ocells, si van dins d'una gàbia, i no s'ha de pagar bitllet. De tota manera, no és estrany veure gossos amb corretja i morrió. Les controladores del metro consultades expliquen que als petits sempre els deixen passar i, als grans, en funció de la persona que els porti.
