L'any dels camagrocs
El Centre Tecnològic Forestal preveu que la campanya de bolets superarà la mitjana dels últims dinou anys
La Generalitat implantarà la taxa l'any vinent
No cal ser expert en micologia ni boletaire aficionat per intuir que la campanya d'aquest any ha començat forta. Les botigues i les parades dels mercats n'estan plenes, de bolets. Potser no tant de rovellons, però sí de camagrocs, una espècie ataronjada, de forma atrompetada, amb poca carn, però molt exquisida.
Aquesta apreciació de camp es confirma amb l'inventari de producció de bolets que ha divulgat el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). Són dades dels mesos de juliol, agost i setembre. Segons aquestes primeres estimacions, la producció de bolets als boscos catalans ha arribat ja als 80 quilos per hectàrea, una quantitat molt superior a la mitjana catalana dels últims 19 anys, de 57 kg/ha. Juan Martínez de Aragón, investigador del CTFC, no s'atreveix encara a assegurar que la campanya serà excepcional. Dependrà de si es compleixen les prediccions i que no hi hagi canvis significatius en les condicions climatològiques que han estat determinants per garantir un bon inici de temporada. “Ha estat bona fins ara perquè hem tingut un estiu plujós i unes temperatures suaus. Si continuem així podríem arribar a superar els 130 kg/ha que ja vam tenir l'any 2003.”
L'inici bo de la temporada no ha estat igual per a totes les espècies. El 70% dels rovellons tenen cucs. “És la contrapartida de les bones temperatures. Per això es veuen més camagrocs, perquè és una espècie a la qual va molt bé la humitat, però no l'afecten els insectes com als rovellons”, subratlla Martínez de Aragón, que es mostra esperançat que a partir d'ara serà diferent, “perquè si baixen les temperatures els insectes disminuiran”.
1.200 abonaments
Tot i que la Generalitat té ja redactat un pla de recol·lecció de bolets que inclou, entre altres punts, l'aplicació d'una taxa, la reacció contrària d'alguns ajuntaments, i també dels mateixos boletaires, ha fet que des del Departament d'Agricultura s'hagi decidit ajornar la regulació de la recol·lecció de bolets fins a l'any vinent.
Aquest any s'ha limitat a prorrogar l'experiència pilot de Poblet, on es cobra per recollir bolets des de l'any 2012, i també a activar tres noves zones de bosc públic –Massís de l'Orri (Pallars Sobirà i Alt Urgell), Setcases (Ripollès) i els Ports de Tortosa (Baix Ebre i Montsià), on ha desplegat una campanya de conscienciació i d'abonaments voluntaris. La campanya, que va començar el 23 d'agost a través dels agents rurals, ja ha servit per aconseguir 1.200 abonaments voluntaris, segons ha destacat el subdirector de boscos, Xavier Clopés.
Clopés admet que la voluntat del govern és començar a implantar l'abonament general l'any vinent. “La gent ha d'entendre que hi ha un servei i una gestió que ha de revertir en la millora del territori”, destaca. I diu que reforça aquest objectiu una enquesta feta pel Centre d'Estudis d'Opinió, segons la qual un 67% de la població acceptaria una regulació per part de la Generalitat i un 70% estaria disposada a pagar per recollir bolets si els diners s'invertissin en els mateixos boscos.
De tota manera, Clopés afirma que la voluntat del govern és arribar a acords al territori perquè la regulació es porti a terme de la manera més consensuada possible.
LES XIFRES
LES FRASES
“No volem que el benefici sigui per a l'administració”
La voluntat del govern de regular la recol·lecció dels bolets ha topat amb la voluntat d'alguns ajuntaments i també amb l'oposició dels boletaires. La Federació de Boletaires de Catalunya es va constituir a principis d'any precisament per fer un front comú contra l'actual model regulador. El president d'aquesta entitat, Enric Gracia, considera que el pla actual “és massa precipitat i no redueix l'impacte sobre el bosc perquè el principal objectiu és recaptatori”.
La Federació de Boletaires està treballant ara amb els consells comarcals i també amb propietaris i ajuntaments per poder articular “una alternativa que funcioni, seguint els exemples que ja estan en marxa al País Basc i Itàlia i que no tenen una voluntat exclusivament monetària”, subratlla Gracia, que entén que, tal com s'està intentant aplicar ara, “té un objectiu difús”.
Els boletaires confien que el govern tingui en compte les seves opinions a l'hora d'acabar de perfilar el procediment i que al final “els beneficis siguin per als bolets i no per a l'administració”.
Tot i aquesta oposició al plantejament actual, els boletaires admeten que “hi ha una freqüentació excessiva al bosc i cal fer alguna cosa per aconseguir una millor gestió forestal”.
