“L'aire que respirem no és sa. Hem d'exigir que ho sigui”

Avui sabem que, malgrat que s'han posat molts diners en l'estudi del genoma, la genètica només explica una petita part de les malalties. Allò que és realment important és com els gens s'activen o es desactiven, l'epigenètica, o l'impacte de l'ambient sobre els gens. Això explica per què dos bessons idèntics tenen malalties diferents encara que tenen la mateixa càrrega genètica. La majoria de les malalties són complexes i la genètica tota sola n'explica molt poc. Cal invertir recursos a entendre els efectes de les exposicions ambientals per poder prevenir.

La nostra recerca està molt lligada a la intervenció, perquè al final el que pretenem és prevenir malalties. Aquest salt és complicat per interessos econòmics, però també per la mateixa gestió del coneixement. Quan hi ha prou evidència científica de la toxicitat d'un agent, els científics fem una avaluació del risc i emetem unes recomanacions adreçades a l'administració. Són les agències estatals les que agafen aquestes recomanacions i fan la gestió del risc. Hi incorporen els costos que estimen els economistes, els costos socials, etc. Llavors, el balanç del risc acaba en legislació.

Tenim informació d'uns 3.000 agents que sabem que són cancerígens, però estem exposats a desenes de milers de compostos químics, biològics i físics. Sovint no en sabem prou perquè encara no s'ha produït prou mal per observar, estudiar, legislar i controlar. Però, de vegades, amb evidències preliminars, ja cal aplicar el principi de precaució i prendre mesures, tal com va passar amb els prions i les vaques boges.

Són dos paradigmes molt diferents. En el cas de l'alimentació, hi ha persones que potser no mengen fruita perquè al seu entorn és un producte poc accessible, però, tot i això, tenen un marge de poder de decisió. En canvi, sobre l'aire que respirem no hi tenim res a fer. Evidentment, si vols córrer o anar en bici, és millor que triïs una via poc contaminada. Però l'impacte d'aquestes accions és petit.

Aquesta actitud compromesa requereix molta perseverança. Una de les grans estratègies per reduir la contaminació és fomentar el transport actiu: en bicicleta o a peu. Però perquè la gent vagi en bici, cal pacificar el trànsit. També és molt difícil demanar a la gent que vagi en transport públic si hi ha d'esmerçar una hora, quan en cotxe triga quinze minuts. Després, s'ha de facilitar la renovació de la flota de cotxes contaminants i cal penalitzar aquests vehicles en zones contaminades.

Tenim el doble de contaminació que la majoria de països d'Europa. Bàsicament, pel trànsit. Aquí, la indústria, en general, contamina poc. Les administracions haurien de tenir en compte que aquest any l'OMS va classificar la contaminació per partícules dièsel procedents del trànsit com a agent cancerigen [hi ha menys de 50 agents cancerígens reconeguts] i això pot tenir conseqüències notables perquè es pot convertir en causa de litigació per part, per exemple, de persones amb càncer de pulmó. Però és que, a més, l'OMS ha fet un informe que estima que el factor de risc ambiental més important és la contaminació de l'aire de les ciutats. I això està causant set milions de morts anuals al món i més de 200.000 a Europa, quan els accidents de trànsit en causen 15.000 a tota la Unió Europea. També aquest any, un parell d'experts han considerat que la contaminació pel trànsit és la novena causa de malaltia al món, per sobre del colesterol. Però la gent no està preocupada per la qualitat de l'aire que respira.

I tant. Nosaltres hem treballat molt sobre els efectes que té la contaminació en el creixement prenatal i en els problemes de les gestants. Hem estudiat els efectes en el desenvolupament neuroconductual i en el creixement dels nens, en la seva salut respiratòria... Tot això no té a veure amb el càncer ni amb la mort, sinó amb malalties al llarg de la vida. De fet, els problemes més grans no són els pesticides de les fruites o els plàstics; el problema, per volum d'impacte en la salut, és la qualitat de l'aire. Respirem un aire que no és sa i hauríem de lluitar per una millor qualitat. No complim els nivells que garanteixen la salut.

Hem publicat diverses coses. A través d'ecografies, ja hem vist efectes de la contaminació en el retard del creixement del fèmur en fase prenatal. També hem vist que el pes en néixer és menor i hem constatat efectes en la funció pulmonar, símptomes respiratoris i problemes de desenvolupament cognitiu. Els resultats provenen de l'anàlisi de cohorts a diversos punts de l'Estat: Sabadell, Guipúscoa, València... I cal dir que les diferències no es donen entre ciutats, sinó que dins d'una mateixa ciutat hi trobem variacions molt notables en funció d'on es concentra el trànsit.

Cal fer un pla de qualitat de l'aire. La Unió Europea ho exigeix, però les administracions s'amaguen les unes darrere les altres. Tot això ha de canviar i cal veure que és un problema seriós de salut i que cal fer intervencions. A Europa, s'estan fent coses, des de França cap amunt. Fins i tot Itàlia està fent plans de qualitat de l'aire molt més avançats que els nostres. Tenim molts exemples al nostre voltant de com es pot fer.