Diferent sort per als projectes esquitxats

“Pretò... què?”, es preguntava fa uns dies la Conchi, una veïna del Riu Sud que necessita que li facin cinc cèntims d'aquella macrooperació policial perquè li vinguin lleus records al cap. Ara li sona que es va detenir l'alcalde i poca cosa més. Dels projectes esquitxats, no en té ni la més remota idea. Un matrimoni colomenc, la Leonor i l'Andrés, assenyalen “les torres del Singuerlín”. Es refereixen al Cúbics, les tres torres de 24, 17 i 7 plantes que sorprenen el visitant quan travessa la B-20 a l'altura de Santa Coloma.

El jutge Baltasar Garzón va intentar destapar actuacions delictives vinculades a una desena de projectes (la majoria encara sobre el paper o en fase d'obres) de Santa Coloma, Badalona, Llavaneres i l'Hospitalet. També va percebre comportaments fora de la llei en l'adjudicació d'alguns serveis. Tot i el soroll inicial que va acompanyar el cas, els projectes més importants han pogut veure la llum amb normalitat. En alguns casos, la ciutadania no ha trigat a fer-se'ls seus.

Tornem al Cúbics, al costat del parc d'Europa. Aquest conjunt arquitectònic, dissenyat per Eduardo Soto de Moura, continua en l'epicentre de la trama Pretòria, tot i que diversos informes desmunten les acusacions de Garzón. Contínues requalificacions i canvis en el projecte (iniciades abans que Bartomeu Muñoz assumís l'alcaldia) van aixecar les sospites més tenebroses. Qui va rellevar Muñoz, l'actual alcaldessa, Núria Parlon, va heretar una obra inacabada que ha trobat sortida en el mercat, a excepció dels cinemes, que han tancat per falta de públic. Cevasa i Prosavi gestionen els pisos de lloguer, i el consistori, un cop fet, s'ha desentès del macroprojecte.

Una altra gran actuació que ocupa un espai en el sumari del cas Pretòria és l'edifici del Fondo, que conté un mercat municipal, una llar d'infants i una biblioteca. S'ha anat inaugurant per fases. L'últim acte, l'11 de setembre, amb l'estrena de la biblioteca. Allà ningú recordava que fa cinc anys aquesta actuació, que ara rep els aplaudiments de tots els sectors per la seva bellesa, va ser aturada en sec i molt qüestionada.

El Cúbics i l'edifici del Fondo són fruit de l'herència d'una manera de fer de Bartomeu Muñoz, que sempre havia defensat que Santa Coloma també havia de poder presumir de les seves construccions i de treballar amb els arquitectes de més prestigi.

Altres idees que Muñoz tenia al cap s'han quedat descansant en un calaix. És el cas, per exemple, de la Ciba II, a la façana fluvial. Una actuació dissenyada per l'arquitecte Patxi Mangado que pretenia incorporar tres edificis singulars, una escola bressol i més de 4.000 m² de zona comercial, entre altres mesures. Representava una inversió de 60 milions d'euros, inviable en els temps que corren. Núria Parlon i el seu equip hi van posar fre i van decidir reservar el terreny per a un equipament docent. Abans, tot just prendre possessió del càrrec, l'alcaldessa ja va suspendre les ARE de Safaretjos i Singuerlín.

L'operació Pretòria també va passar com un vendaval per sobre de l'empresa municipal Gramepark, encarregada d'executar operacions urbanístiques. Fins i tot va estar administrada un temps per delegats de l'Oficina Antifrau (l'antic gerent de Gramepark té interposada una querella contra aquestes persones). El 2009 Gramepark tenia un deute de 86,6 milions. El govern de Parlon va aprovar un pla de viabilitat. De moment, l'Ajuntament hi ha injectat 30,9 milions.

Pel que fa a les empreses esquitxades pel Pretòria, l'Ajuntament ha informat que manté el vincle amb Limasa (s'encarrega de la neteja d'escoles i edificis municipals, un servei que en breu es podria municipalitzar i es trencaria el vincle amb la firma). Amb Espais, el consistori no hi té cap relació i, pel que fa a Proinosa (actual Altiare), es manté una “relació residual” derivada de contractes anteriors a l'octubre del 2009.

Fonts municipals recorden que en els darrers exercicis s'ha fet un salt qualitatiu en matèria de transparència. El juny del 2010, l'àrea d'Alcaldia va aprovar un programa de mesures adreçades a aconseguir “la modernització, eficàcia i transparència de l'Ajuntament de Santa Coloma”. L'aplicació d'aquestes mesures va tenir el seu reconeixement en la valoració de l'indicador de transparència dels municipis que elabora l'ONG Transparency International. Dels 78,80 punts atorgats el 2009, es va passar als 85 punts del 2010 i als 95 del 2012.

Fent frontera amb Santa Coloma, hi ha el municipi de Badalona, on inicialment es van veure indicis de delicte en una operació urbanística prevista en un solar de la firma Espais. El lloc segueix sent un gran solar on, segons comenten fonts de l'Ajuntament, no s'ha previst fer-hi res. Espais es troba en fase de liquidació dels seus actius i el crèdit hipotecari s'ha traspassat a la Sareb.

També han desembocat en aquesta societat d'actius els pisos que es van construir a Can Riviere, el solar de Llavaneres que apareix al Pretòria. La vuitantena de pisos que es van fer en substitució de les dotze cases inicials són buits a hores d'ara, segons confirma el regidor d'Urbanisme, Josep Ruiz (SOS Llavaneres). Víctor Ros (PP), exalcalde del poble i persona assenyalada inicialment per Baltasar Garzón, continua defensant la legalitat d'aquella promoció i la necessitat de modificar-la per mirar de trobar-li sortida. Víctor Ros recorda que a Llavaneres no queda cap imputat vinculat al Pretòria i lamenta el dany que provoca veure't embolicat en un cas d'aquests, per molt que després es demostri la teva innocència.