La demarcació de Girona tindrà el 2029 un 4,3% menys de població
L'INE preveu que la natalitat caurà un 27,5% en 15 anys i que el creixement vegetatiu serà negatiu a partir del 2019
Pronostica que l'emigració a l'estranger es moderarà i la immigració es mantindrà
Una important caiguda de la natalitat, que no serà contrarestada per un lleuger ascens de la mortalitat i la millora del saldo migratori, serà el principal causant que la demarcació de Girona perdi població gradualment durant els pròxims quinze anys, segons les projeccions de població fetes públiques ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). En conjunt, calcula que dels 744.126 habitants que hi havia l'1 de gener passat es passi a només 711.790 quan comenci el 2029. És a dir, que la demarcació haurà perdut 32.336 habitants, un 4,3% de població actual. La previsió és d'un descens constant, que els primers anys sigui d'unes 3.000 persones cada any i més endavant, quan ja hi hagi menys població, sigui d'unes 2.000 anuals.
Creixement vegetatiu
El nombre de naixements es continuarà reduint els pròxims anys, continuant la tendència iniciada el 2009. El càlcul de l'INE és que el 2029 la xifra anual de naixements haurà baixat fins a 5.187, un 27,5% menys que els 7.156 previstos per aquest any.
La projecció realitzada preveu que la fecunditat de les dones gironines –una de les més altes de l'Estat– mantingui una lleugera tendència a la baixa. Així, el nombre mitjà de fills per dona seria de 1,44 el 2029, tres centèsimes menys que ara. Pel que fa a l'edat mitjana de la maternitat, que se situa actualment en 30,56 anys, creixeria molt lleugerament fins a 30,73 d'aquí a quinze anys.
El descens del nombre de naixements vindria determinat sobretot per la reducció de la quantitat de dones en edat fèrtil. De fet, el nombre de dones d'entre 15 i 49 anys baixaria un 16,5%: de les 173.690 actuals a 145.076 el 2029.
Aquesta caiguda de la natalitat no seria contrarestada pel lleuger increment de les defuncions, que augmentaran només un 2,3% en quinze anys, i això farà que a partir del 2019 el saldo vegetatiu passi a ser negatiu; és a dir que hi haurà menys naixements que morts.
Cal destacar també l'augment de l'esperança de vida en el moment de néixer, que arribaria als 83,89 anys en els homes i als 88,83 en les dones el 2029, cosa que suposa un guany respecte als valors actuals de 3,6 i 2,87 anys, respectivament.
Migracions
La projecció de l'INE es fa sota la hipòtesi d'un flux immigratori constant provinent de l'estranger de 8.537 persones anuals i en el cas de Girona d'una propensió de la població a la baixa a emigrar. Així, a Girona el saldo migratori amb l'estranger passaria de ser negatiu actualment a ser positiu a partir del 2024.
Pel que fa a les migracions amb altres punts de l'Estat, l'INE preveu que aniran a la baixa tant les immigracions com les emigracions, tot i que sempre es mantindran les emigracions per sobre.
En global, la millora tant del saldo migratori amb l'estranger com lleugerament del saldo migratori amb la resta de l'Estat faria que el 2029 només es perdin en migracions 440 habitants, un 89% menys que el 2014 (4.147).
LES XIFRES
Envelliment i menys llars
Les dades de l'INE mostren un clar envelliment de la població. En el cas de la demarcació de Girona, el percentatge de població de més de 65 anys, que actualment se situa en el 16,6%, passaria a ser el 2029 del 22,7%, sis punts més. En números absoluts, es passaria de 118.149 persones a 161.431. Per contra, els menors de 18 anys, que ara són el 19,5% de la població, serien d'aquí a quinze anys el 15,7%; es passaria de 144.824 a 111.975.
L'INE també va presentar ahir una nova operació estadística sobre la projecció de llars. En el cas de Girona, calcula que el nombre de llars se situaria d'aquí a quinze anys en 283.553, un 2,7% menys que les 291.420 d'ara. Cal destacar que l'evolució gironina és contrària a la tendència estatal i catalana, que és d'augment de llars. Sobretot baixarien les llars de cinc persones o més, i cal remarcar que l'únic tipus que augmentaria són les unipersonals.