No tenir por de participar

El missatge del bisbe de Girona, Francesc Pardo, va ser molt clar ahir, durant l'homilia que va fer en la missa solemne de Sant Narcís: cal coratge per enfrontar-se als temps en els quals vivim. I, en aquest sentit, va encoratjar la ciutadania pel que fa referència al procés català i li va demanar la seva implicació, per no quedar-ne al marge: “Demanem als cristians que no restin aliens al procés que viu el poble català i que, amb esperit democràtic i pacífic, escullin amb tranquil·litat de consciència aquella opció que creguin millor pel bé de Catalunya. I que segueixin participant positivament i activament en la vida pública.”

El màxim representant de la diòcesi de Girona va voler fer reaccionar la societat perquè afronti les “greus qüestions socials i polítiques que planen sobre el nostre poble, i que van des de la urgència de respondre a les necessitats de les persones fins a les conseqüències de decisions polítiques, que són motiu de preocupació, de reflexió, de compromís i d'esperança”. Per això va demanar a la classe política que actuï sempre amb la finalitat de resoldre els problemes de la majoria de ciutadans, i no “en el seu propi interès i el del seu grup”, en una clara al·lusió a la corrupció i als interessos partidistes. Amb tot, no es va estar de fer una defensa de la política citant el papa Francesc: “La política és una altíssima vocació, és una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú. Demano a Déu que creixi el nombre de polítics capaços d'entrar en un autèntic diàleg que els orienti eficaçment a guarir les arrels profundes i no l'aparença dels mals del nostre món.” Un compromís que Francesc Pardo creu necessari davant les “greus qüestions socials i polítiques que planen sobre el nostre poble, i que van des de la urgència de respondre a les necessitats de les persones fins a les conseqüències de decisions polítiques, que són motiu de preocupació, de reflexió, de compromís i d'esperança”. Pardo va alertar també que la “nostra indiferència i la dels nostres mitjans de comunicació agreugen aquest martiri. En aquest sentit podem parlar del martiri de la indiferència”.

L'homilia del bisbe, ja en la part més evangelitzadora, es va centrar en tres punts: el testimoni de l'Evangeli de la felicitat, en el sentit que “hauríem d'estar joiosos de sentir els colors de la fe cristiana”; les actituds de conèixer Crist, la comunió, la comunitat en la qual vivim, la comunicació i la caritat, i, finalment, la tercera, centrada en la defensa de la proposta cristiana, la qual “transforma i humanitza les persones i la societat”.

De fet, el coratge va ser el pal de paller de l'homilia, en què va posar sant Narcís com a exemple: “Els botxins de sant Narcís, de sant Feliu i de tants màrtirs pensaven que amb la seva mort eliminarien la proposta de Crist. Avui, aquesta proposta continua viva i ens ofereix el bé i la felicitat a nosaltres i a Girona.”

El bisbe, durant la seva homilia, va fer referència a la beatificació del papa Pau VI, que va ser l'artífex del Concili Vaticà II; als 50 anys de Càritas Diocesana de Girona, amb tot el que significa la seva missió; al mig segle del pelegrinatge a Lorda, amb la creació de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lorda, i també als cinc-cents anys del naixement de la mística santa Teresa de Jesús, entre altres fets.