La memòria dels morts

Tres persones al voltant d'una tomba enmig del bosc, a prop del cal Porrer, a la carretera que va de Cassà de la Selva a la Bisbal d'Empordà, una antiga ruta que van fer servir els republicans per fugir. Tres membres d'una mateixa família, l'Slobodoban Mufic, el seu germà i el seu pare, fent els honors davant la tomba, després de fer un llarg viatge que els havia portat, divendres de la setmana passada, de Zagreb (Croàcia) fins als afores de Cassà. Tenien el convenciment que en aquell racó de bosc hi havia estat enterrat un avantpassat seu, mort durant la retirada dels republicans, el 1939.

Josip Mufic, nascut a Naducnik, antiga Iugoslàvia, era sergent de metralladores del batalló divisionari de la XIV Brigada Internacional i, pel que sembla, hauria mort durant els primers dies de febrer del 1939, a prop de Cassà, a conseqüència de les ferides arran d'un accident en la voladura del pont sobre la Verneda. Tenia només 25 anys, molts ideals i conviccions. És cert que la família no tenia la seguretat que fos ell i tampoc cap interès a exhumar el cos. Només volien veure on el seu familiar hauria lluitat la seva última batalla i, fos o no ell, fer un sentit homenatge a aquell soldat.

L'arxivera municipal de Cassà de la Selva, Dolors Grau, explica que va ser la família Mufic qui es va posar en contacte amb l'Ajuntament i amb la publicació local Llum i Guia: “ Quan varen arribar, la veritat és que van quedar molt sorpresos de la rebuda que els vam fer arran de l'expectació que havien generat. De fet, no s'ho esperaven. Ells només venien a veure on havia mort el seu parent.” La família Mufic va deixar-hi una foto del Josip Mufic, un ciri vermell típic del seu país i un emotiu text, on exposaven les raons del seu viatge. Però aquest no deixa de ser un capítol més de la misteriosa i, també, extraordinària història que gira al voltant d'aquesta tomba de Cassà al soldat desconegut. Són moltes les incògnites. Un veí de Cassà, l'Albert Bagué, en Berto de cal Cadet, havia explicat que la seva germana petita i els seus pares havien trobat el cos d'un soldat en aquest indret. Dolors Grau també destaca que en Carles Malegrida, un entès d'aquest període, explica que es tracta d'un soldat que es va quedar a Cassà i que va morir lluitant. Hi ha altres versions, com ara que es tractaria de Pavel Antos, un soldat txecoslovac (actual República Txeca) nascut el 1905 el qual a la seva població té un monument a la seva memòria on es diu que va morir a Cassà. Altres soldats, com Pavel Antos i Khan també hi haurien perdut la vida. Són moltes les històries i poques les certeses. Segurament no se sabrà mai qui hi reposa. El 2012 els Pioners i Caravel·les van arreglar la tomba, molt degrada pel temps: “Quan era petita la meva àvia em deia: «No crideu quan passeu per davant de la tomba», per respecte”, rememorava ahir una veïna de la zona del Firal.