Condemnats uns pares per deixar sol a casa el seu fill de dos anys per anar de copes
El nen es va despertar, va obrir la porta i va baixar plorant al portal de l'immoble, on va ser vist per un veí
Els dos progenitors admeten que van discutir i que, per tractar la situació fora de la presència del menor i calmar-se, van abandonar la casa
Un home i una dona, de 26 i 30 anys, veïns de la localitat navarresa de Barañáin, han estat condemnats a nou mesos de presó cada un per un delicte d'abandonament temporal de menor, a l'haver deixat sol a casa el seu fill de dos anys “per anar de copes” amb uns amics.
La sentència, contra la qual hi pot haver recurs i dictada pel Jutjat Penal número 3, ha subratllat la “situació de desemparament” en què es va quedar el menor davant la “abandó de les més elementals obligacions amb la seva persona per part de qui té l'obligació legal de prestar-les-hi com són els seus pares”.
Els fets van passar el 21 de setembre del 2013, quan la parella, tots dos de nacionalitat colombiana i amb residència legal en aquesta localitat navarresa, van decidir, cap a les 01.30 hores, abandonar el seu domicili per anar de copes “deixant el menor adormit al seu llit i completament sol”.
Menys d'una hora després de marxar els pares, el nen es va despertar, va obrir la porta i va baixar, descalç i plorant, al portal de l'immoble, on va ser vist per un veí que va avisar la policia municipal i els agents se'n van fer càrrec.
El nen va ser ingressat en una residència al no aparèixer ni poder ser localitzats els pares, els quals a l'haver-se deixat els mòbils a casa, van tornar al domicili i es van posar en contacte amb la policia a les vuit del matí.
Els dos progenitors van reconèixer que van discutir i que, per tractar la situació fora de la presència del menor i calmar-se, van abandonar la casa.
El tribunal considera no obstant que aquesta circumstància “de cap manera pot tenir justificació per abandonar el domicili” i més quan, “amb els problemes ja arreglats”, es van posar a prendre copes “durant diverses hores”.
Assenyala a més que el nen no va patir “un mal major” en la seva “situació temporal de desemparament i perill abstracte” perquè “va tenir la sort de trobar-se amb un veí”. Però això, aclareix, “no implica que no existeixi tipus delictiu”. També considera que el fet d'haver deixat el seu fill “sol i a la seva sort” va ser “voluntari i conscient” i “per tant dolós”.