Un altre dilluns negre

“Aquí el que és estrany és que hi hagi un dia en què no es vegi una comitiva judicial passejant pel districte.” D'aquesta manera tan gràfica defineix Francisco Garrobo, del Col·lectiu Jove de Nou Barris, la complicada situació en què es troba aquesta zona de Barcelona, una de les més desafavorides de la ciutat. Els desnonaments han esdevingut part de la realitat quotidiana de Nou Barris, però a l'altra cara de la moneda hi ha la solidaritat de veïns i entitats que no dubten a mobilitzar-se per evitar que famílies sense recursos es vegin obligades a deixar casa seva. Aquesta dualitat es va fer ben evident ahir, ja que per al matí hi havia previstos deu desnonaments i un tall de subministrament en domicilis de Nou Barris. En un principi s'havia parlat de quinze desnonaments, però cinc dels casos corresponien a domicilis del districte de Sant Andreu.

El punt de trobada ahir era la plaça de Llucmajor i, cap a dos quarts de nou del matí, hi van començar a arribar veïns i membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de l'Associació 500x20 i del Col·lectiu Jove de Nou Barris. La pluja, que no cessaria durant bona part del matí, no va fer defallir els ànims, molt necessaris. Es preveia l'arribada de dues comitives judicials i caldria dividir-se per intentar arribar a tots els domicilis, ja que alguns desnonaments es podien produir de manera simultània. Un cop organitzats, la primera parada va tenir lloc a casa d'en Jorge, un equatorià de 43 anys que viu amb la seva parella en un espai de 20 m² situat en un soterrani fosc i lúgubre del carrer Casals i Cuberó. El van ocupar de manera il·legal fa tres anys i ara una immobiliària el reclama, però en Jorge va guanyar ahir la batalla gràcies al suport de veïns i activistes.

Uns carrers més enllà, els esperava la Marga, una vídua que des de fa 11 anys viu en un pis del carrer Robert Robert amb la seva família, cinc adults i quatre menors en total. En el seu cas, un dels fills va demanar un préstec que ara no poden pagar, amb el domicili com a aval, i dijous els van avisar que els desnonarien. Un desenllaç que ahir la pressió popular també va evitar. Al carrer de Formentera, en canvi, l'Antonia ja havia buidat el seu pis, de lloguer, i havia entregat les claus. L'acompanyava el seu fill, capcot, que duia a les mans l'última caixa de la mudança. Al domicili, hi vivien tots dos, la dona d'ell i els dos nens del matrimoni, de 4 i 6 anys. El fill de l'Antonia es va quedar a l'atur i van deixar de pagar les mensualitats senceres, fins que van acumular 950 euros de deute. El van pagar a l'estiu però no han pogut evitar l'arribada de l'ordre de desallotjament. “Tinc 63 anys i és la primera vegada que em veig en una situació com aquesta”, deia l'Antonia entre llàgrimes.

La resta d'adreces amagaven ahir històries diferents. En el cas d'alguns habitatges, els desnonaments s'havien aturat al jutjat o els havia parat el districte, en un domicili en concret els serveis socials s'havien fet càrrec del deute i, en altres casos, els pisos estaven buits perquè les famílies havien decidit marxar. De vegades ho fan en silenci, sense que la seva història arribi ni a les entitats ni a l'Ajuntament. L'Associació 500x20 calcula que a Nou Barris hi ha entre 15 i 20 ordres de desnonament a la setmana, però en podrien ser més. “Realment n'hi ha molts, jo recordo un dia en què n'hi havia una vintena”, explica el president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Fili Bravo. Segons les entitats, moltes vegades són elles les que informen el consistori dels desnonaments previstos. “El districte hauria de tenir tota aquesta informació, potser a través de la judicatura, perquè ha de mirar què fa amb aquestes famílies”, afirmava ahir Antoni Tallada, de l'Associació 500x20.

Garrobo aposta per una solució estructural per a totes les famílies i no pas per solucions individuals. “Cal aturar ja aquesta sagnia; necessitem una solució global que inclogui totes les administracions i també als moviments socials i veïnals”, deia ahir. Les entitats van acabar la jornada ocupant de manera simbòlica la seu del districte i van demanar la dimissió de la regidora Irma Rognoni perquè consideren que “no ha estat capaç de donar ni una mísera solució a un sol veí”.