El català ja albira la normalització

A poc a poc, però amb bona lletra, la situació del català continua millorant. A Catalunya, el 94% de la població adulta entén la llengua pròpia del país i més del 80% la sap parlar i llegir. A més, el seu ús com a llengua habitual continua creixent entre el sector més jove de la població. Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de l'informe de política lingüística, actualitzat amb dades del 2013, que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va lliurar ahir a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i que avui exposarà a l'equip del govern.

Les dades mostren, en la majoria de casos, una lleugera millora respecte a les presentades l'any passat i apunten tendències més positives a mesura que s'amplia el termini de les comparacions a cinc o deu anys. Així doncs, no és estrany que es plantegi en quin moment es podrà considerar el català com una llengua normalitzada. “Si comparem la realitat actual amb la de fa cent anys, es pot dir que hem vençut. Però si mirem amb més detall, encara hi ha molt de camí per recórrer. Hem de guanyar alguns punts percentuals que haurem de lluitar molt”, va afirmar Mascarell.

Quan deia això, el conseller tenia al punt de mira quatre punts percentuals més en la quantitat de gent que entén el català i deu més en la que el parla. Més enllà dels guarismes, però, també va reclamar un canvi de mentalitat per assolir un ús habitual i sense complexos de la llengua, que continua vedada en àmbits com ara la justícia, entre altres [vegeu el gràfic adjunt]. “Al final, al marge de la política lingüística, el que també cal és un canvi d'actitud de la gent. Si vull fer un plet, no veig per què no el puc fer en català si és la llengua que utilitzo en tots els altres àmbits del dia a dia”, va argumentar. Als cinemes, les grans superfícies i l'administració estatal també resulta complicat fer un ús normal de la llengua.

Les estadístiques presentades se centren en la població de més de quinze anys, de manera que exclouen més d'un milió de joves que estan adquirint plenes competències tant en català com en castellà i anglès. Mascarell ho va justificar amb dades a la mà que mostren uns resultats de nivell totalment equiparables entre els tres idiomes i majoritàriament alts, “ratificant la bona pràctica del règim lingüístic català i desmuntant crítiques interessades contra el nostre model escolar”. El conseller va recordar que, d'entre 1,3 milions de nens escolaritzats, només 48 infants de 32 famílies han demanat l'aplicació de la LOMCE.

La progressiva incorporació a l'enquesta d'aquestes noves generacions lingüísticament competents farà millorar en un futur la situació de la llengua, motiu pel qual Mascarell va aventurar –a mode de “percepció personal”, això sí– que en “deu o quinze anys” es podria assolir l'anhelada normalitat “sempre que cap dels indicadors externs perjudiqui més del compte”.

Entre aquests factors hi hauria canvis demogràfics importants –que no es preveuen en els models dels experts–, la continuïtat de les polítiques lingüístiques actuals “i que no ens posin gaires pals a les rodes”. Els exemples més evidents d'aquestes traves són l'incompliment reiterat de l'article tercer de la Constitució, que hauria de garantir que l'Estat tingués cura de totes les seves llengües oficials, i els recursos d'inconstitucionalitat que el govern de Madrid ha interposat a cinc lleis catalanes destinades a consolidar el català a la vida pública. La més destacada és la d'educació, però no s'han d'obviar les del cinema, el codi de consum, l'aranès i l'acollida d'immigrants.

En tot cas, de dades que conviden a l'optimisme no en falten, perquè, tot i els canvis demogràfics de les últimes dècades, el català es manté estable com a llengua habitual. De fet, en l'últim quinquenni ha baixat lleugerament la seva consideració com a llengua inicial (ara ho és en el 31% dels casos), però en canvi ha millorat com a llengua d'ús habitual (36%). Això implica que més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual tot i que no va ser el primer idioma que van aprendre. Aquest creixement, que és especialment remarcable en la franja de joves d'entre 15 i 30 anys perquè reverteix la tendència contrària del quinquenni anterior, és un bon indicador, a ulls dels lingüistes, de la fortalesa d'un idioma.

En la mateixa línia, també explicita la capacitat d'atracció de la llengua el fet que la transmissió lingüística intergeneracional sigui favorable al català en un 6,2%, ja que cada cop més persones que han estat criats en altres cultures adopten el català i l'utilitzen en la relació amb els seus fills.

La millora de l'idioma descrita els últims anys ha hagut de superar, a més, una convulsa situació demogràfica. Actualment el 17,5% de la població ha nascut fora de l'Estat (el 1981 era només un 1,5%) i la meitat de les persones nascudes al país han tingut un dels dos progenitors amb el castellà com a idioma inicial.