“Cent mil catalans han demanat el retorn de l'euro per recepta”

Sí, de fet, el 80 % dels factors que condicionen la nostra salut no tenen a veure amb l'atenció sanitària. L'atur està portant moltes persones, especialment de la franja d'edat dels 50 anys, a situacions d'ansietat i a la somatització de problemes que es manifesten com a símptomes de malalties.

Sí, augmenten les temptatives de suïcidi per part de persones que necessiten atenció i protecció i que fan un gest desesperat sense la finalitat última de llevar-se la vida. Però també és cert que els suïcidis consumats tenen una tendència a augmentar, tot i que estem per sota de la mitjana d'Europa i d'Espanya. Hem posat en marxa el codi suïcidi precisament per donar atenció proactiva a qui ha fet un intent de suïcidi.

Em vaig comprometre que aquest any garantiríem el dret que els ciutadans tenen reconegut per decret de no esperar més de sis mesos per a 14 procediments quirúrgics. I puc aventurar que, al ritme que anem, complirem el compromís. Més endavant, revisarem tota la llista d'espera quirúrgica per tal de donar garanties d'espera màxima per a totes les intervencions.

Partim de la base que hi haurà pressupostos i tècnicament estem preparant el pressupost de Salut. Però, si finalment no és possible, tindrem la mateixa disponibilitat que el 2014. Es mantindrà la mateixa situació i no caldria afegir cap esforç més.

Primer a reduir llistes d'espera i després a la recuperació del poder adquisitiu dels professionals. Una cosa va lligada a l'altra, perquè si podem fer més assistència podrem pagar més activitat extra als professionals. I si a sobre tinguéssim més recursos podríem millorar les condicions del personal.

Tenim un problema de tresoreria: els diners no ens arriben al ritme que ens haurien d'arribar i, de vegades, ni tan sols ens deixen aquests diners i hem de retardar pagaments. Ara mateix, nosaltres no tenim la clau de la caixa.

L'estem retornant. Ja hem tingut unes 100.000 sol·licituds i s'estan fent els tràmits per procedir a la devolució. L'euro per recepta tenia caràcter dissuasiu. No era cap barrera d'accés al sistema perquè qui no podia pagar no pagava.

Depèn de si tenim suficiència financera per donar resposta a tota la despesa que ens ve a sobre. Per exemple, amb les noves tecnologies o els nous tractaments. Ara, la nostra batalla és la suficiència financera. Creiem que a Catalunya, amb la riquesa que tenim, n'hi hauria prou per recuperar les llistes d'espera i els salaris dels professionals.

Sí, tot està seguint la dinàmica de funcionament prevista. Però, si mirem les hemeroteques, cada estiu hi ha queixes. Sempre hi ha una davallada d'activitat a l'estiu i el problema és que si tens una punta imprevista, s'acumulen els pacients a urgències. Però quan cal, s'obren llits. El que passa és que els llits no s'obren en dos minuts perquè requereixen personal. Els sindicats, legítimament, fan les seves reivindicacions i denúncies, però jo he de mirar els resultats, i les xifres sobre la gent que espera, el temps que esperen i els reingressos són raonablement bones.

Dir, per exemple, que ajuntar dues empreses públiques com l'Institut Català de la Salut i l'hospital de Santa Maria de Lleida amb una altra entitat pública com la Universitat de Lleida és privatitzar la sanitat de Lleida és ser poc rigorós. Es pot crear tota l'alarma que es vulgui, però aquest procés busca un model integral que beneficiarà l'atenció, simplificarà l'organització i permetrà destinar més diners a prestacions.

Hi ha una confusió intencionada entre el model de Madrid, format per hospitals públics heretats de la Seguretat Social, i el model català, que és diferent. Nosaltres tenim els centres de l'Institut Català de la Salut (ICS), heretats de la Seguretat Social, però també d'altres que, històricament, han estat al sistema públic, com l'hospital Clínic, la Mútua de Terrassa, el Sagrat Cor, la Fundació Althaia de Manresa, etc. Aquests centres ja eren a la xarxa pública, tot i que molts no són de la Generalitat. Ni tan sols els centres de l'ICS són propietat de la Generalitat, perquè són de la Tresoreria de la Seguretat Social, tot i que n'hem reclamat el traspàs.

El projecte no s'ha aturat. Ens hem compromès a fer una jornada explicativa per ampliar el consens parlamentari. Ara mateix, ja disposem d'una sèrie de dades sanitàries anònimes que el departament utilitza per a la planificació. Sabem quants diabètics hi ha a Catalunya, però no en sabem els noms. Nosaltres creiem que aquesta informació, que no és nova, també pot ser molt útil per fer recerca, però necessitem un soci tecnològic que posi els diners per disposar d'un sistema de creuament de dades i això és el que volem posar a concurs. La Generalitat serà qui decidirà a qui es pot vendre la informació. No la vendrem ni a la indústria farmacèutica ni a les mútues.

Jo encara no tinc resposta, però vull saber què va passar, perquè tots estem utilitzant els mateixos protocols. Necessitem saber si el protocol és inadequat o si va fallar per raons humanes o materials.

Sí, tinc la papereta i el govern ho té tot preparat perquè entén que la providència del Tribunal Constitucional fa referència a la consulta, que ja està suspesa. El procés previst continua i des del govern farem les al·legacions oportunes els propers dies. El govern no farà marxa enrere, ni tampoc farà res fora del marc legal, perquè el mecanisme de participació ciutadana està previst al nostre estatut.

Sí, viuríem millor. Podríem decidir què fer amb la nostra riquesa i sobre les polítiques de distribució. El sistema sanitari podria dotar-se d'instruments que ara li falten i del finançament necessari. Deixaria de tenir tres problemes: l'infrafinançament, la incapacitat per regular el seu propi funcionariat sanitari i el fet de no tenir la titularitat dels centres de l'ICS. Amb el PIB de Catalunya, es podrien mantenir les polítiques socials. Fins i tot durant el procés d'arribar a ser un estat del tot independent, que serà llarguíssim, el sistema sanitari no se n'hauria de ressentir.