El consum de drogues forma part de la realitat social dels interns en els centres penitenciaris catalans. Hi predomina l'haixix i l'heroïna, així com substàncies legals com ara psicofàrmacs i metadona, prescrites o no. “És un consum inferior al que es fa a l'exterior, però és significatiu”, es conclou en l'estudi Presó, drogues i poblacions ocultes, elaborat per quatre professionals del Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de Brians 1.

L'objectiu de l'estudi és detectar les conductes de risc per a la salut en la població penitenciària, i es recullen enquestes a interns i sessions grupals. Els investigadors constaten que és elevat el nombre de reclusos que han consumit droga dins la presó en els darrers sis mesos de reclusió. “Són pocs els que veritablement abandonen les substàncies addictives en ser encarcerats”, s'hi afirma.

La injecció de drogues a la presó “és més freqüent en gent que té una addicció més severa i una conducta delictiva reiterada”, i no és seguit per les noves generacions. En aquest sentit, s'assegura que “la majoria dels reclusos consultats consideren que el Programa d'Intercanvi de Xeringues (PIX) és bo per evitar contagis”, però que hi ha dificultats per accedir-hi i “sobretot per garantir la confidencialitat”. Els autors hi afegeixen: “L'equip sanitari que ho porta fa un esforç important, però molts entrevistats assenyalen que no es compleix i que és violat pel cos de funcionaris de seguretat.” Aquest fet, indiquen, provoca que es produeixin conductes de risc, com ara compartir xeringues, que poden dur al contagi de malalties.

En l'estudi també s'alerta que un 70% dels enquestats no fan servir mesures de protecció, concretament preservatius, tant masculins com femenins, tot i saber que estan infectats. N'hi ha que s'escuden dient que “tenen càrrega viral baixa” i que es fan controls. S'exposa que les relacions sexuals entre persones de diferent sexe (les del mateix sexe se n'amaguen) són escasses i regulades “excessivament” per la normativa de la presó. No obstant això, s'afegeix que el sistema penitenciari català i espanyol és dels més tolerants d'occident. Una de les principals propostes de l'estudi és que els reclusos hagin de dependre del sistema de salut pública, fita assolida recentment, per tal que els tractaments estiguin més relacionats “amb la voluntat de l'usuari i no amb la seva evolució penal”. Així mateix, es planteja millorar el programa d'intercanvi de xeringues, i promoure les proves de detecció de malalties i l'educació entre iguals per tal que en les relacions sexuals no es reprodueixin tics masclistes.

Paula Montero, subdirectora de tractament i de rehabilitació, assegura que des del Departament de Justícia “hi ha una posició activa de control i motivació” perquè els interns es facin proves de malalties infeccioses, “tot i que són cares”. Hi afegeix que en la primera visita sanitària, obligada a la presó, ja es recomanen certs controls i tractaments. “Als anys vuitanta, els nostres sanitaris es van convertir en especialistes de VIH i hepatitis C.” Conclou que des de Justícia es posen recursos com ara les xeringues i els preservatius, i pregunta als experts: “Com ho fem perquè s'usin?”