“Aquí no es llença res”

La Pepita escurava les últimes restes de la seva macedònia de fruites mentre escoltava amb un somriure suau algunes de les recomanacions que es donaven des de l'escenari muntat en un racó de la plaça dels Àngels de Barcelona. “He vingut perquè ho vaig llegir al diari i volia veure com era”, comentava. La Pepita té 84 anys i no necessita gaires consells sobre com no malbaratar els aliments. “Sempre hem estat d'estalviar, almenys a casa meva. Els que vam viure la guerra, vam passar molta gana i valorem molt el menjar.”

Com tots els que es van acostar ahir al Gran Dinar organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments, la Pepita va menjar una sopa calenta feta amb 16 verdures i hortalisses, pa i una barreja de fruites. El menú, de què al final es van servir prop de 2.500 racions –la voluntat era arribar a les 4.000 –, es va elaborar íntegrament amb productes que sense aquesta iniciativa haguessin anat a parar directament a les escombraries. “Tots els productes procedeixen de distribuïdores, supermercats i altres establiments”, explica la Berta Gener,
una de les portaveus de la plataforma, que, al final del dinar, definia
la proposta com “una festa de la conscienciació contra el malbaratament”.

Tallers, paradetes amb patates especialment grosses i cebes i pebrots prou deformats per no tenir cabuda en els circuits comercials. Tot per denunciar que es prioritzen els valors estètics i es rebutgen productes que tenen intactes les seves propietats nutritives. Perquè no entren pels ulls. “És important que la gent entengui que hi ha prou menjar perquè ningú passi gana i que nosaltres som part de la solució, que hem de començar a casa”, comentava la Iolanda, de l'equip de 150 voluntaris que han fet possible l'experiència.

A Catalunya, es llencen cada any 260.000 tones de menjar que es podria reaprofitar, suficient per alimentar 500.000 persones. El Marc, de 26 anys, va anar al Gran Dinar amb un amic. “Moltes nits, quan passo per la part de darrere d'un gran supermercat veig restes de menjar llençats en contenidors. I també hi ha molta gent que s'espera per recollir-lo”, explicava. A l'escenari, un grup de nens de l'escola Xamfrà del Raval interpretava una cançó sèrbia i algunes persones continuaven fent cua per recollir el bol de sopa i el got de fruita. “Jo he repetit dos cops i m'he quedat bé”, admetia el Marc.

El president del Banc dels Aliments, Eduard Arruga, també va anar a dinar. A dinar i a fer campanya de sensibilització, no només contra el malbaratament, sinó també per aconseguir voluntaris per al Gran Recapte, que es farà el 28 i 29 de novembre. Encara ahir en faltaven uns 2.000. “Una de les finalitats del Banc dels Aliments és també evitar el malbaratament. De les 14.214 tones distribuïdes l'any passat, 6.118 van ser d'aliments recuperats”, va explicar Arruga, que va compartir escenari amb Dani Jiménez, de l'entitat Nutrició sense Fronteres, que es dedica a recollir el menjar sobrer d'hotels i restaurants i fer-lo arribar a entitats benèfiques.

El Gran Dinar celebrat ahir a la plaça dels Àngels s'emmarca dins de les prop de 800 activitats programades fins al 30 de novembre dins la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Ahir, coincidint amb la celebració del dia temàtic contra el malbaratament, l'Agència Catalana de Residus, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona van llançar una gran campanya mediàtica de conscienciació amb el lema Som gent de profit. La presentació oficial es va fer també a través d'un estand al Gran Dinar. Es van repartir díctics i informació. L'objectiu? Exactament el mateix que defensa la Plataforma Aprofitem els Aliments: aconseguir que tothom sigui conscient que els aliments s'han de valorar, que evitar el malbaratament és cosa de tots i que calen més iniciatives per aconseguir que els productes no es perdin en el camí del camp a casa. “Aquí no es llença res”, deia ahir un voluntari. Un exemple encoratjador.