religió
L'Església analitza la realitat d'un ‘planeta urbanitzat'
23 cardenals i arquebisbes de les gran ciutats del món arriben avui a Barcelona per debatre sobre com fer arribar el seu missatge a les perifèries urbanes
Les conclusions es presentaran al papa
Vint-i-tres cardenals i arquebisbes de grans ciutats dels cinc continents –en total, representen una població de 110 milions de persones, 50 milions de catòlics– aterren, avui, a Barcelona per analitzar, durant tres dies, les jornades acadèmiques que sobre la transformació i la realitat de les ciutats i les seves perifèries van fer a la capital catalana intel·lectuals de diverses disciplines el mes de maig passat. Les conclusions a què arribin els prelats –que posaran especial èmfasi en l'Església centrada en la casa familiar, és a dir, en el paper que ha de tenir la família com a centre d'acollida i relació– les presentaran al papa Francesc aquest proper divendres, a Roma. Després, s'acabaran publicant en un document.
Entre els cardenals estrangers que vénen a la capital catalana hi ha: Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai, una capital de més de vint milions de persones; Andrew Yeom Soo-Jung, arquebisbe de Seül, ciutat de 10,5 milions de persones; els cardenals de Rio de Janeiro i Sao Paulo, Orani Joao Tempesta i Odiol Pedro Scherer, i el de Chicago, Francis George. En total són els pastors del 39% de catòlics de tot el món.
L'acte central d'aquest congrés internacional de pastoral de les grans ciutats es farà demà al vespre a la Sagrada Família, en un acte obert al públic a què s'afegiran els bisbes catalans i en què es podrà escoltar l'escolania de Montserrat i la Polifònica de Puig-reig. Al darrere d'aquest congrés, impulsat pel cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, hi ha la voluntat de conèixer la realitat de les ciutats i les perifèries i com l'Església pot arribar a la seva gent. Aquesta és, a més, una de les grans apostes de Francesc: anar a les perifèries,on hi ha especialment els pobres i els marginats.
Els emigrants
“Jesús i la seva família van ser emigrants que van patir la persecució, l'exili i el desarrelament. La comunitat cristiana, amb la seva història de santedat i pecat, ha cultivat l'hospitalitat al foraster perquè posa la seva fe en aquell que va dir: “estava de pas i em van allotjar” (Mt 25,35). Déu entra i viu a la ciutat també mitjançant el migrant, l'errant o el pelegrí.” Aquesta frase, extreta de la conferència L'atenció als oblidats en la gran ciutat, del teòleg argentí Carlos María Galli, dóna la clau d'aquest congrés que, per damunt de tot, és una eina de l'Església per tenir una visió de com són les ciutats del món –no en va concentren la majoria de la població– per tal de poder fer arribar la seva veu. La perspectiva és la del papa Francesc, que, com diu Galli, amic seu, vol “escoltar el clamor dels pobles, interpel·lar l'individualisme postmodern i globalitzat, denunciar la idolatria del mercat sacralitzat i posar-se al costat dels sobrers de la cultura i dels sistemes d'exclusió”.