La millor temporada de la història
El 2014 ha estat un any casteller excepcional en què s'han vist més castells de gamma extra que mai, repartits entre nou colles
Els de Vilafranca han tornat a dominar l'escena, tot i que no han pogut igualar els resultats de l'any passat
El castell més valuós ha estat el tres de deu, amb la firma dels Minyons de Terrassa
La temporada
s'ha desenvolupat
a un ritme
a voltes frenètic
Sense precedents. Es pot parlar clarament d'un segon boom casteller –el primer es va produir a la dècada dels noranta, en el context de Barcelona 92– en tota regla. No és un fenomen només d'aquest any, sinó que es ve arrossegant, però ha explotat en aquest 2014 inoblidable que pot marcar un abans i un després en l'activitat castellera. Ha estat un any excepcional, en què s'han vist més castells de gamma extra que mai, repartits entre nou colles.
Els Castellers de Vilafranca són, un any més, els que dominen l'escena i presenten més gamma. Tot i que no han pogut igualar la temporada perfecta de l'any passat, el curs dels verds ha estat extraordinari, amb el tres de deu (dos carregats), la torre de vuit neta (1c) i el quatre de nou net (1c) com a màximes consecucions, i la conquesta del seu setè concurs de Tarragona consecutiu com el moment culminant.
La màquina verda continua funcionant a tot gas. De fet, tota la gamma, des del pilar de vuit fins al tres de nou amb l'agulla, ha tornat a engalanar el seu palmarès. De tota manera, el fet de no haver pogut descarregar cap dels màxims castells fets, i molt especialment el tres de deu, sí que ha pogut deixar la sensació de feina inacabada en el si d'una colla que, amb Pere Almirall al capdavant, es caracteritza per ser autoexigent al màxim.
I és que el castell més valuós del 2014 porta la firma dels Minyons de Terrassa, els únics que han estat capaços de descarregar enguany el castell de deu. Va ser a Girona i, després, la colla el va carregar en pròpia plaça per la seva diada. Absents en la gran cita de Sant Fèlix a Vilafranca i en el concurs de Tarragona, els de Terrassa han planificat molt bé el calendari. El dos de nou –magnífic– ha estat la joia de la corona de la colla de Guillem Comas, acompanyat pel pilar de vuit, en l'última diada, i el cinc de nou carregat per la festa major.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat la segona millor colla de l'any. La seva actuació en el concurs de Tarragona va ser realment memorable, amb el tres de deu i el dos de vuit net carregats, a més del quatre de nou amb el pilar, un castell que ja havia completat abans per la diada de Santa Tecla i que va significar el punt d'inflexió decisiu per a la colla liderada per Manel Urbano. Per Santa Úrsula, tot i els atacs repel·lits al tres de deu, els rosats van afegir un altre rei a la seva col·lecció anual, el quatre de nou net. Senzillament, excepcional.
I què no dir de la Colla Joves Xiquets de Valls? Enguany, el sobrenom de diables vermells s'ha hagut de fer servir més que mai. El cinc de nou, amb un folre molt ben treballat, ha estat la fabulosa credencial de la Joves. Però la colla va tocar el cel amb dos quatre de nou nets carregats –per Sant Fèlix i Santa Úrsula, respectivament, i en tots dos casos el castell total s'hauria pogut descarregar– i amb un dos de vuit net també carregat, en aquest cas al Vendrell, on els de Tomàs Gormaz van demostrar una notable capacitat de recuperació anímica, després del desengany que va suposar la seva actuació en el concurs de Tarragona.
El cas de la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha estat extraordinari. La formació liderada per Carles Ribas tanca l'any amb un rècord absolut espectacular: dotze cinc de nou descarregats consecutivament, dels quals set fets enguany. Poca broma! A més, la Jove ha saldat positivament la incursió en les construccions amb manilles, amb el dos de nou i el pilar de vuit carregats.
Seqüència impactant
Però, per si no n'hi havia prou, en el concurs de Tarragona, la Colla Jove va protagonitzar una de les seqüències més impactants dels últims anys en carregar el tres de deu i convertir-se, només en qüestió de minuts i de manera es pot dir que inesperada, en la quarta colla de deu del món casteller.
La temporada 2014 s'ha desenvolupat a un ritme a voltes frenètic en què feia la sensació que qui es despistava una mica en quedava despenjat. Durant bona part del curs, semblava que els Capgrossos de Mataró quedaven enrere. Però els mataronins simplement havien de trobar les sensacions a plaça i deixar-se anar. El segon tram de la temporada ha estat molt potent per a la colla de Mia Castellví i es va rubricar amb el magnífic dos de nou descarregat per Tots Sants. També cal anotar l'intent frustrat de pilar de vuit a Terrassa, però amb possibilitats de millora.
No fa gaire, semblava que l'estirp dels gamma extra quedaria reduïda exclusivament a les quatre clàssiques. Avui, però, suma nou confraries: el doble. Les últimes a entrar en la dimensió desconeguda dels castells han estat els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants. I ho fan per la porta gran: memorable el dos de nou descarregat pels matalassers de Roger Peiró per Sant Magí i pels borinots de Pau Camprovín en la seva diada. Sants, a més, va repetir el dos de nou i hi va afegir el pilar de vuit carregat a Terrassa. De traca i mocador.
També són de gamma extra els Castellers de Barcelona, tot i que el seu triomf sobre el nou de vuit –amb la dificultat afegida de fer-lo amb un enxaneta– s'hauria de reafirmar amb algun castell superior. En aquest sentit, els de Jaume Montoliu van estar a punt de passar d'un extrem a un altre amb l'intent molt seriós de quatre de nou net que van fer al Clot i amb el qual van posar de manifest la pasta de què està feta la colla.
El comportament dels Castellers de la Vila de Gràcia, que han completat un any per emmarcar, amb tripletes i la sensació de disposar d'un potencial encara per explotar, juntament amb el dels Xiquets de Reus, que han mantingut els registres de nou, i el dels Castellers de Sabadell, que s'hi han estrenat aquest any, escenifiquen d'alguna manera la dinàmica general d'un curs en què la gran majoria de formacions, amb més o menys trajectòria o nivell, han millorat resultats, han guanyat regularitat i han ampliat gamma. L'any que ve, més!