Ciutadans invisibles
Les barraques i els horts han proliferat al parc de Collserola, on viu gent sense recursos
El nucli situat al turó de Montcada s'enderrocarà per recuperar l'entorn i els afectats reclamen una resposta de l'administració
-
El Pedro, a la barraca on viu des de fa uns anys. QUIM PUIG. -
Un moment de la concentració de suport que es va fer ahir davant de la casa de la vila de Montcada. ORIOL DURAN. -
Algunes de les barraques que hi ha al turó de Montcada, a Collserola. QUIM PUIG. -
L'Erme, davant de la seva parcel·la. L. SAYAVERA.
Barcelona i Montcada no tenen constància que hi visqui ningú
El barraquisme és un fenomen indissociable de la nostra història recent i, només fa unes dècades, milers de persones vivien en nuclis d'infrahabitatges a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Durant el segle passat, els barris de barraques es van anar creant a cop d'onades migratòries i també a causa de la falta d'habitatge assequible per a les classes treballadores menys qualificades, una realitat que no és tan diferent de la que vivim actualment. La crisi ha empès moltes persones a l'empobriment i l'exclusió social i, amb els desnonaments a l'ordre del dia, n'hi ha que veuen en el barraquisme una manera d'assegurar-se un sostre. N'és una mostra el parc de Collserola, on han proliferat les cases d'autoconstrucció i els horts il·legals durant els últims anys.
Una de les zones de la muntanya que concentra aquestes barraques del segle XXI és el turó de Montcada. Passejar-hi sovint és caminar per itineraris laberíntics plens de fang que configuren un nucli desendreçat, des del qual es poden observar els barris de Ciutat Meridiana i Can Cuiàs. A les barraques viuen de manera habitual una desena de persones, tot i que n'hi ha d'altres que hi passen els caps de setmana o que s'hi estan durant el matí o la tarda, mentre treballen els horts. Així ha estat des de fa anys, però ara totes aquestes persones hauran de desallotjar l'espai que ocupen a causa de la recuperació de l'entorn que està efectuant el consorci del parc de Collserola, que implica l'enderrocament de les construccions i la neteja de la zona. Els treballs estan inclosos en el conveni signat pels ajuntaments de Barcelona i Montcada i Reixac per construir el nou centre d'acollida d'animals de companyia de Barcelona (Caacb), que se situarà al costat del cementiri de Collserola. Un paratge en què també hi ha barraques i on s'han de fer tasques de neteja. La gossera, doncs, es construirà a Montcada i, a canvi, Barcelona pagarà les obres de recuperació del rec Comtal.
Disposats a lluitar
Els guardes forestals de Collserola han començat aquests dies a recórrer el turó de Montcada per advertir les persones que hi viuen i les que hi tenen horts que han de recollir les seves pertinences i desallotjar la zona, ja que la neteja dels boscos podria començar les pròximes setmanes. No se sap amb exactitud quantes persones hi resideixen, entre altres coses perquè cap administració hi ha posat els peus per fer un cens. De fet, ahir, tant l'Ajuntament de Montcada com el de Barcelona asseguraven que no tenien cap constància que a les barraques hi visqui ningú de manera habitual. Tampoc no queda clar què passarà amb aquestes persones, malgrat que no tenen recursos i s'han vist abocades a viure en condicions precàries. “No estan empadronades a Montcada i, per tant, no poden accedir als serveis socials”, deia ahir una font municipal.
Davant d'aquest panorama, els afectats no estan disposats a rendir-se sense lluitar. “Jo faré tot el que pugui per quedar-me perquè, on volen que vagi si no tinc res?”, es preguntava ahir el Pedro. Aquest hondureny de 62 anys fa sis anys que va començar a cultivar un hort al turó de Montcada i, poc després, va començar a viure a la seva barraca. Fins llavors, havia residit al barri barceloní de les Roquetes. “Vaig perdre la feina i ja no podia pagar el lloguer”, deia. A banda de l'hort, el Pedro té sis gallines que li donen ous i dos galls. Com molts dels seus veïns, utilitza un generador elèctric per tenir llum, recull l'aigua de la pluja i cuina amb gas butà. “Ara estic tramitant l'ajut de 400 euros per a desocupats; fins ara no he demanat cap ajut als serveis socials”, explicava.
La història d'en Fredy és una mica diferent. La seva família està pendent de ser desnonada del pis on viuen i, arran d'aquesta situació, van decidir construir-se una barraca a la parcel·la on tenen l'hort per assegurar-se un sostre. No saben, però, si podran arribar-hi a viure. Ell i la seva dona tenen dos fills, de 18 i 7 anys, i cobren una prestació de 200 euros cadascun. Són usuaris dels serveis socials. “El meu fill petit està traumatitzat, és conscient de la situació i em pregunta: «Pare, si ens fan fora del pis i de l'hort, què farem, on anirem a viure?»”, recordava ahir, abatut.
En una situació semblant es troba l'Erme, peruana i de 63 anys. No té feina i fa temps que no pot pagar l'habitació que té llogada a Barcelona, al barri de Sant Antoni. El propietari la vol fer fora i per això va decidir gastar el poc diner que tenia per fer-se una barraca a la parcel·la on té el seu hort. “No fa ni 20 dies que l'he acabada i ara em diuen que anirà a terra”, es lamentava. Ella, que no té cap ingrés i també és usuària dels serveis socials, està disposada a lluitar pel que considera casa seva. “En tot aquest temps, l'Ajuntament no ha fet res per solucionar la situació i ara vénen directament a fer-nos fora”, deia. L'escolta atentament en José, un jubilat de 71 anys que té un hort a la zona des de fa 31 anys. Ell, com la majoria de gent que hi cultiva, és veí de Ciutat Meridiana. “Jo fins i tot estaria disposat a pagar una quantitat simbòlica”, diu.
Les entitats socials de Montcada, com ara la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, han donat suport a les persones afectades i, tot i estar d'acord amb la recuperació de l'entorn, reclamen que se'ls doni una solució. Ahir al vespre hi havia convocada una concentració davant de la casa de la vila de Montcada, coincidint amb la celebració del ple municipal. Una cinquantena de persones van fer costat als afectats i una petita representació va accedir al ple amb la intenció d'intervenir en el torn de precs i preguntes.
