Renda mínima infantil
Barcelona abonarà 100 euros al mes a 7.500 nens pobres
És una altra condició del PSC per permetre l'aprovació del pressupost
Collboni i Portabella forcen canvis per 75 milions en uns comptes xifrats en 2.550
ICV i el PP van criticar el PSC i UpB per l'aval a “uns mals comptes”
L'Ajuntament de Barcelona donarà una paga de 100 euros mensuals a les famílies amb nens que viuen per sota del llindar de la pobresa. El consistori reservarà el 2015 un fons de 9,2 milions per a aquesta “renda infantil garantida”, tal com la va denominar ahir l'alcaldable socialista, Jaume Collboni. La paga, la primera d'aquest tipus a l'Estat, segons va insistir Collboni, forma part d'un paquet de mesures socials que el PSC ha pactat amb el govern municipal de Xavier Trias a canvi d'abstenir-se en la votació del pressupost municipal i així permetre l'aprovació dels comptes.
La partida pressupostària servirà per atendre 7.500 dels 42.700 infants que viuen en situació de vulnerabilitat a la capital catalana, entre els quals, els 3.850 que se situen per sota de la taxa de pobresa extrema. En cas que les peticions desbordin el pressupost, la prioritat serà per als sol·licitants amb rendes més baixes.
La renda infantil forma part d'un “pla de rescat social” pactat per Collboni i Trias que també inclou un paquet de 8,3 milions per a programes ocupacionals: quatre es destinaran a un programa de formació professional i especialitzada per a dos mil aturats de llarga duració que impartirà Barcelona Activa; 2,3 més, a beques de formació professional i bonificacions per a empreses que contractin alumnes també d'FP, i finalment, dos milions més aniran a sufragar inspeccions tècniques d'edificis i fomentar així l'ocupació en el sector de la rehabilitació.
Les mesures anunciades ahir es completen amb una partida de 2,5 milions que ha de permetre donar cobertura a 17.000 famílies en situació de pobresa energètica, fet que multiplicaria per cinc els ajuts actuals per sufragar despeses de consums energètics bàsics a Barcelona.
El denominat pla de rescat comporta en total una despesa de 20 milions. És un dels eixos de l'acord en virtut del qual els socialistes possibiliten amb la seva abstenció l'aprovació dels comptes, juntament amb la rebaixa del 3,4% en el preu de la T10 –per a totes les zones–, que a l'Ajuntament li costarà 16,4 milions, i el pacte per destinar 7,7 milions a acabar quatre escoles bressol ja començades i fer-ne quatre més: entre els vuit centres, sumaran 600 noves places públiques. L'acord inclou també una partida de cinc milions en inversions encara per concretar.
Retocs per 75 milions
En total, els socialistes han esgarrapat al govern de CiU més de 49 milions de despeses no previstes en el projecte inicial de pressupost, als qual cal sumar-ne 25 més que corresponen a l'impacte que tenen en els comptes les aportacions d'ERC. Els de Jordi Portabella també s'abstindran a canvi de la congelació –no prevista inicialment– dels preus públics, nous ajuts al lloguer i inversions en educació. L'abstenció de socialistes i republicans permet a Trias aprovar els comptes amb l'únic suport dels catorze regidors que integren el grup de CiU i el seu vot de qualitat com a alcalde, que desfà l'empat a catorze amb el PP i ICV, les dues formacions que hi votaran en contra en el ple de la setmana vinent, després que cada grup ja explicités la seva posició final sobre els comptes en la comissió d'Economia celebrada ahir a la tarda.
El debat de la comissió, de fet, va girar entorn d'aquests pactes, i ICV i el PP van retreure a socialistes i republicans que facilitin l'aprovació d'un “mal pressupost”. “Amb la rebaixa de la T10 només estan maquillant les pujades prèvies al transport públic que vostès mateixos van aprovar”, va etzibar Xavier Mulleras (PP) al PSC, i l'ecosocialista Joaquim Mestre va retreure als abstencionistes que els 75 milions que sumen les modificacions que han introduït només afecten un 3% dels comptes, xifrats en 2.550 euros de despesa.
Collboni, que va insistir que es tracta d'un pressupost “de transició” per la proximitat de les eleccions municipals, va desitjar que els retocs suposin “l'inici d'un gir necessari en matèria de polítiques socials”, i va insistir en la importància d'aprovar uns comptes i no haver de recórrer a una pròrroga dels del 2014 que hipotecaria noves inversions. “És el millor per a la ciutat”, va concloure. Si la seva explicació era en clau macro, la de Portabella per replicar Mestre va ser pura microeconomia aplicada: “Si troben una insignificança ajudar 1.300 famílies per evitar que siguin desnonades, vagin i diguin-ho als afectats.”